Fonts d’energia velles per al futur

Carbonera de Cànoves

 

 

A Cànoves tornen a encendre una carbonera. Recorden una feina, el carboneig, que pràcticament s’acabà amb l’arribada de les bombones de butà. I és que el carbó d’alzina, perquè majoritàriament era d’alzina, el carbó que es feia a les carboneres, era un combustible domèstic important abans de l’aparició dels anomenats combustibles fòssils. Ara que cada vegada resten menys reserves d’aquests combustibles es torna a parlar de pràctiques oblidades, com el carboneig, o de nous usos del que s’anomena la biomassa. S’entén per biomassa el conjunt de tota la matèria orgànica dels éssers vius, animals o plantes, que acumula energia que prové de la llum solar, la qual, gràcies al procés de fotosíntesi, és aprofitada per les plantes i transformada en energia que queda acumulada a l’interior de les seves cèl·lules, aquesta energia pot ser traspassada per la cadena alimentària als animals. L’energia acumulada a la biomassa pot ser alliberada sotmetent-la a diversos processos d’aprofitament energètic. L’energia de la biomassa contribueix notablement a la millora i conservació del medi, ja que no té un impacte mediambiental significatiu, atès que el CO2 que s’allibera a l’atmosfera durant la combustió ha estat prèviament captat per les plantes, per tant, el balanç final és zero.

Reben la consideració de biomassa els productes i residus de tipus forestal, agrícola, del sector ramader (fems i purins) i agroalimentari, o la fracció orgànica dels Residus Sòlids Urbans (RSU) o els fangs generats en les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) o els olis vegetals usats per fregir. Quan es comença a parlar dels nous recursos energètics, tornen a entrar en valor els nostres boscos, força abandonats per la baixa productivitat, o els camps de conreu per fer-hi cultius energètics, bàsicament de plantes de creixement ràpid (colza, gira-sol, pollancres...) per ser utilitzades per a l’obtenció d’energia.

L’Escola de la Natura del Corredor, els Centres de Recursos pedagògics del Vallès Oriental i del Maresme, el Moviment Educatiu del Maresme i el Casal del Mestre de Granollers, organitzen unes activitats de formació per a mestres i professors anomenades esmorzars/berenars didàctics que es fan amb el, nom de Forma’t relaxadament! L’esmorzar del mes de novembre responia al nom Pinyes, suros i boscais, i anava sobre els aprofitaments forestals al Corredor. El berenar, també del novembre, i sota el mateix nom, es va fer a la Secció d’Educació Secundària de Cardedeu, el nou Institut. Un dels convidats al berenar fou Pepitu Planells, de Can Planells de Vallgorguina, bosquerol i pagès, de 91 anys, que amb el saber que dóna la pràctica ens dictà una lliçó de l’aprofitament del bosc i ens recordà els viatges i viatges de carbó que havia fet a Cardedeu per en Ninot, no recordava res més que aquest malnom.

Tot plegat em va fer venir a la memòria les colles de carboners tortosins, que venien periòdicament a fer carbó, i el traspàs l’estiu passat d’en Daniel Ferrer, tortosí dels que vingueren a fer carbó, casat i establert aquí, altra hora veí de La Granada, que enguany no podrà ser a la carbonera de Cànoves.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu febrer 2007