dijous, 3 de maig del 2012

Retallades al BUC (Bus urbà de Cardedeu)

El govern de l’Ajuntament de Cardedeu ha decidit retallar el servei d’autobús, el BUC, per reduir la despesa que comporta. Anem malament.

Lamento ser pessimista però... L'alegria econòmica, en la qual hem viscut fins ara, s'ha acabat. Sembla que la culpa és dels mercats, això que ningú sap que són però que en aquest moments estan guanyant molts diners, i com sempre especulant.
Per bé que vagi l'economia, és una realitat que el preu de la benzina no baixarà, ni el del gasoil que, en augmentar-ne la demanda aviat igualarà el preu de la benzina. Si els sous pugen, que si ho fan, ho faran lleugerament, l’augment serà menor que l’augment del preu dels combustibles i, a no ser que perdem el senderi, la solució és optar pel transport públic, si n’hi ha. Si no n’hi ha, a contracor, es pot optar pel transport privat o per fórmules idíl·liques, però ara poc viables, com compartir vehicle en les seves diferents modalitats (carsharing inclòs), amb la qual cosa seguirem afavorint la contaminació i els problemes derivats de l’ús dels combustibles fòssils.

La solució, per tant, no és retallar el servei del BUC, sinó mantenir el servei actual, que poc a poc es va consolidant, i no reduir cap franja horària.

La prioritat d’un govern no pot ser estalviar per estalviar, s’ha de mirar més enllà. Fer carrils bici és car i els diners es podien destinar a altres finalitats però, si no n’hi ha, és impossible crear l’hàbit d’utilitzar la bici com a mitjà de transport. És el mateix que les zones de vianants que tan criticades van ser.

El problema és el criteri de qui governa, de qui no podem esperar que entengui res més enllà de la immediatesa dels diners.

L’altra tema, que aviat es farà palès, és la necessitat de viure allà on treballem. Perquè, si el cost del transport públic, com es diu des del govern, ha de ser assumit pels usuaris, d’aquí la proposta d’augment del preu del transport públic per al 2012, tot el tema de la mobilitat condicionarà on hem de viure.

No a les retallades en el transport públic municipal, ni a Cardedeu ni enlloc. Sí a les millores en el transport públic. Més freqüència de pas, més comoditat, més accessibilitat... Millores sí, retallades no. Res les justifica.

Per què? Per què cal pensar en el futur, no en el passat. Cal fer pedagogia a favor del transport públic.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu febrer 2012

El cranc senyal


El cranc senyal (Pacifastacus leniusculus)

El Projecte Rius és un projecte d'educació ambiental que té com a objectiu la conservació i millora dels nostres rius, afavorint l'apropament de les persones a l’entorn natural, i és per això que es fan, de manera regular, campanyes d’inspecció per comprovar el seu estat de conservació. L’alumnat de la Secció d’Institut Pla Marcell, com altres col·lectius, arreu de Catalunya, fa aquestes inspeccions  a la tardor i a la primavera a la riera de Cànoves-Vallforners, i recull dades que s’envien als responsables del projecte.
La tardor passada s’informà de la presència del cranc ibèric (Austrapotamobius pallipes lusitanicus) però, malauradament, les fotografies dels exemplars capturats varen permetre que els tècnics identifiquessin el cranc com a cranc senyal (Pacifastacus leniusculus), una espècie invasora, que el 2008 tot just començava a trobar-se quan els responsables del Projecte Rius varen fer les fitxes d’observació.
Aquest fet, la novetat, ens ha fet anar a l'arxiu. Hem trobat imatges del 2005, que també corresponen al cranc senyal. En aquell moment ja varem sospitar que es pogués tractar del cranc roig americà (Procambarus clarkii) que era l’espècie que en aquell moment es considerava com a invasora, però és que el cranc ibèric, l’espècie autòctona, és clarament diferent del cranc roig americà. Ara hem vist la nostra errada. El cranc senyal es distingeix de l’ibèric per una taca clara a les pinces.
El cranc de riu americà és una espècie termòfila, prefereix aigües tèbies, mentre que el cranc senyal no té cap problema en viure en aigües fredes, precisament els llocs on el cranc autòcton s’estava refugiant per sobreviure.
La situació dels crancs és un exemple dels problemes generats per les espècies invasores. En el nostre poble s'han fet campanyes de destrucció d'espècies vegetals invasores de la vegetació de ribera, entre d’altres la morera de paper (Broussonetia papyifera). Aviat caldrà pensar en fer campanyes de captura del cranc senyal.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu abril 2012