dimecres, 12 de febrer del 2020

El tren i Cardedeu


Fins fa poc era una obvietat que la tecnologia anava acompanyada de progrés. De fet podem parlar de tecnologies. N’hi ha de tota mena però sí que podem convenir que el transport ferroviari comporta canvis molt importants als pobles i ciutats per on passa. Fa cinc anys vaig escriure sobre l’AVE i el que suposava per bé i per mal. Ara aniré més enrere.
El ferrocarril arribà a Cardedeu el 1860, ves per on abans que la carretera, que ho faria el 1864. Sembla que el traçat havia de passar per La Roca i que fou gràcies a les influències de Marià Borrell (industrial i polític), que aleshores era l’amo del Mas de Vilalba, que es modificà el traçat perquè passés per Cardedeu i així tingués parada ben a prop del Mas. Tot plegat generà canvis urbanístics i facilità la vinguda d’estiuejants que aviat construïren cases d’estiueig. La primera torre envoltada de jardí fou la Quinta Borrell (1885), promoguda per Concepció Borrell, filla de Marià Borrell. Cardedeu prengué el vol com a Vila d’estiueig. La primera estació entrà en servei el 27 d’agost del 1860 i donà servei fins el 5 d’agost del 1971 data en la que s’inaugurà la nova estació de tipus xalet, l’estació actual. El tren havia arribat a Granollers el 23 de juliol del 1854 i després arribaria a Girona amb una forta controvèrsia entre dues companyies que es disputaven la seva construcció, la Compañía de los Caminos de Hierro de Barcelona a Granollers i la Compañía del Ferrocarril de Barcelona a Mataró. Finalment el 1875 es fusionaren les dues companyies constituint la Compañía de los Caminos de Hierro de Barcelona a Gerona que executà l’obra.
L’electrificació de la línia arribà el 1958, i l’arribada fins a la frontera el 1963, un nou avenç tecnològic que facilità el desenvolupament de la Vila que lentament abandonà el qualificatiu d’estiueig per convertir-se en la que ara coneixem. I és per això que cal reivindicar l’ús del tren, versus el vehicle privat, i demanar que s’augmenti la freqüència de pas per facilitar l’augment d’usuaris (ara en són uns 800 000 l’any), per fer el transport més còmode i com a resposta urgent a la situació d’emergència climàtica.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu novembre 2019