Fins
fa poc era una obvietat que la tecnologia anava acompanyada de progrés. De fet
podem parlar de tecnologies. N’hi ha de tota mena però sí que podem convenir
que el transport ferroviari comporta canvis molt importants als pobles i
ciutats per on passa. Fa cinc anys vaig escriure sobre l’AVE i el que suposava
per bé i per mal. Ara aniré més enrere.
El
ferrocarril arribà a Cardedeu el 1860, ves per on abans que la carretera, que
ho faria el 1864. Sembla que el traçat havia de passar per La Roca i que fou
gràcies a les influències de Marià Borrell (industrial i polític), que
aleshores era l’amo del Mas de Vilalba, que es modificà el traçat perquè passés
per Cardedeu i així tingués parada ben a prop del Mas. Tot plegat generà canvis
urbanístics i facilità la vinguda d’estiuejants que aviat construïren cases
d’estiueig. La primera torre envoltada de jardí fou la Quinta Borrell (1885),
promoguda per Concepció Borrell, filla de Marià Borrell. Cardedeu prengué el
vol com a Vila d’estiueig. La primera estació entrà en servei el 27 d’agost del
1860 i donà servei fins el 5 d’agost del 1971 data en la que s’inaugurà la nova
estació de tipus xalet, l’estació actual. El tren havia arribat a Granollers el
23 de juliol del 1854 i després arribaria a Girona amb una forta controvèrsia entre
dues companyies que es disputaven la seva construcció, la Compañía de los Caminos de Hierro de
Barcelona a Granollers i la Compañía del
Ferrocarril de Barcelona a Mataró. Finalment el 1875 es fusionaren les dues
companyies constituint la Compañía de los Caminos de Hierro de Barcelona a
Gerona que executà l’obra.
L’electrificació de la
línia arribà el 1958, i l’arribada fins a la frontera el 1963, un nou avenç
tecnològic que facilità el desenvolupament de la Vila que lentament abandonà el
qualificatiu d’estiueig per convertir-se en la que ara coneixem. I és per això
que cal reivindicar l’ús del tren, versus el vehicle privat, i demanar que
s’augmenti la freqüència de pas per facilitar l’augment d’usuaris (ara en són uns
800 000 l’any), per fer el transport més còmode i com a resposta urgent a la
situació d’emergència climàtica.
Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu novembre 2019
