dijous, 24 de gener del 2013

El vesc



Hem passat les festes de Nadal i hem entrat en un nou any que, com sempre, desitgem sigui millor que el que hem deixat enrere. Un desig que haurem de revisar a final d'any per fer la valoració real del que ens ha passat.
Una planta típica d'aquestes festes, com el grèvol, el galzeran o les anomenades flors de Nadal (Poinsettia), és el vesc (Viscum album). A totes elles se'ls atribueix la bona sort i és amb aquesta intenció que es compren per ser regalades amb el desig de portar, aquesta bona sort, a qui les rep.
Els druides celtes consideraven el vesc una planta sagrada i és per això que la tallaven amb una falç d'or. Li atribuïen propietats màgiques i l'utilitzaven per a aplicacions tan diverses com per  protegir-se dels llamps, de la maldat, de les malalties, per curar ferides o per ajudar a les dones a quedar embarassades, i en feien garlandes, amb què s'adornaven les portes de les cases, per protegir els seus habitants d'esperits malèfics (bruixes i dimonis). És des d'aquells temps remots que ens ha quedat la tradició de tenir-ne o penjar-ne un ramet a les cases. Ni el cristianisme, que a l'alta Edat Mitjana acabà amb els druides, n'ha pogut evitar la tradició.
El vesc és una planta paràsita que viu al damunt de les branques d'arbres i arbustos als quals els xucla la saba.  Parasita arbres planifolis com els pollancres, les pomeres o l'arç blanc, així com els pins o els avets.
Els extractes de vesc tenen un efecte hipotensor, diürètic i sedant. Solen donar bons resultats com a cardiotònics, vasodilatadors, amb la qual cosa millora la circulació sanguínia, i són antiateroscleròtics.
S'usen en homeopatia per prevenir i alleugerir les molèsties arterioscleròtiques i, últimament s'ha vist que contenen lectines amb activitat citostàtica (causen danys a les cèl·lules tumorals).


                                                    Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu gener 2013