Hem passat les festes de Nadal i hem entrat en un nou any que, com
sempre, desitgem sigui millor que el que hem deixat enrere. Un desig que haurem
de revisar a final d'any per fer la valoració real del que ens ha passat.
Una planta típica d'aquestes festes, com el grèvol, el galzeran o
les anomenades flors de Nadal (Poinsettia),
és el vesc (Viscum album). A totes elles
se'ls atribueix la bona sort i és amb aquesta intenció que es compren per ser regalades
amb el desig de portar, aquesta bona sort, a qui les rep.
Els druides celtes consideraven el vesc una planta sagrada i és
per això que la tallaven amb una falç d'or. Li atribuïen propietats màgiques i
l'utilitzaven per a aplicacions tan diverses com per protegir-se dels llamps, de la maldat, de les
malalties, per curar ferides o per ajudar a les dones a quedar embarassades, i
en feien garlandes, amb què s'adornaven les portes de les cases, per protegir
els seus habitants d'esperits malèfics (bruixes i dimonis). És des d'aquells
temps remots que ens ha quedat la tradició de tenir-ne o penjar-ne un ramet a
les cases. Ni el cristianisme, que a l'alta Edat Mitjana acabà amb els druides,
n'ha pogut evitar la tradició.
El vesc és una planta paràsita que
viu al damunt de les branques d'arbres i arbustos als quals els
xucla la saba. Parasita arbres planifolis com els pollancres, les pomeres
o l'arç blanc, així com els pins o els avets.
Els
extractes de vesc tenen un efecte hipotensor, diürètic i sedant. Solen
donar bons resultats com a cardiotònics, vasodilatadors, amb la qual cosa
millora la circulació sanguínia, i són antiateroscleròtics.
S'usen
en homeopatia per prevenir i alleugerir les molèsties arterioscleròtiques
i, últimament s'ha
vist que contenen lectines amb activitat citostàtica (causen danys a les
cèl·lules tumorals).