diumenge, 11 de juliol del 2021

Cuca de llum





Si sou de passejar per camins, parcs urbans, o jardins quan és fosc, us poden sorprendre petits punts de llum fosforescent al sòl, principalment els mesos de juny i juliol. Es tracta de la llum que emeten les anomenades cuques de llum, uns escarabats, també coneguts com a lluernes.

Fa uns quaranta anys que no en veia. Fa dos anys vaig veure una larva i ara he vist una femella adulta de cuca de llum mediterrània, lluerna o cuca de Sant Joan, a l’eixida de casa.

A Catalunya es coneixen 7 espècies de cuca de llum. La més comuna és la cuca de llum mediterrània (Nyctophila reicheii), abans força comuna, i que pràcticament ha desaparegut dels nuclis urbans, com les altres cuques de llum, degut a la contaminació lumínica, l’ús d’insecticides o de verí per als cargols, el seu aliment preferit.

La cuca de llum mediterrània és un escarabat amb un fort dimorfisme sexual. La femella, que té l’aspecte d’una eruga, perquè pràcticament no té ales, és de color grogós, i l’eruga, que també es pot veure molt sovint té el dors negre i el ventre groc-vermellós. El mascle és més petit i té ales. Tant la femella com el mascle i la larva emeten una fosforescència, a la part final de l’abdomen, de to verd brillant, que és més intensa en les femelles i que serveix per atraure els mascles.

Un grup de naturalistes de Catalunya cucadellum.cat inicià un projecte de ciència ciutadana per estudiar les cuques de llum, un projecte d’estudi i seguiment de les cuques de llum (Lampírids) de Catalunya. El grup de treball ha estat acceptat per la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), una societat científica, filial de l’IEC, que té com a objectius l’estudi i la divulgació dels coneixements referents als éssers vius i els sistemes naturals.