tag:blogger.com,1999:blog-53698371695471902122024-02-08T05:59:51.458+01:00Natura i TerritoriHe obert aquest bloc per publicar-hi articles sobre temes relacionats amb la Natura i/o el Territori amb una òptica centrada al món però des de Cardedeu (Vallès Oriental).vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.comBlogger131125tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-79592632820123443752023-06-07T23:44:00.001+02:002023-06-07T23:46:30.097+02:00Temps de sequera, encara<div class="separator" style="text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9pStr8kUXmmM1lLhmmwrmcTCx1P8KeK7H7556An-0ynI_rZOcFhBvyZi4pUQa8bhj-Qvgq6JjE6fUAdFCswLK2ttNEPV10hiQsXiHhlj6r-IkWvFJD45z8Xnx_cPgLLZhT31GpLnZx6-zAokQ2A0rXIpRDdbXRQzSNvBQczXKH49ghwhat5bucNEAAg/s320/DSCN5439.JPG" /></div><div class="separator" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: georgia;">Aspecte d'alguns camps a l'abril</span></b></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Sí, ha plogut però no podem cantar victòria. A primers d’abril els camps de cereals ja groguejaven com si estiguéssim a finals de maig o de juny. Les espigues en prou feines arribaven a fer un pam i amb poc o sense gra o molt petit. Una misèria de collita. Alguns pagesos van optar per segar. Els qui no ho van fer, i si ha plogut a les seves terres, ara veuen com el cereal treu noves espigues. Veurem com evoluciona tot plegat.</span></div><span style="font-family: georgia;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En els cinc mesos que portem de l’any 2023 han caigut 164,4 L/m2, el 61,94% del que plou com a mitjana (265,44 L/m2 ) els cinc primers mesos de l’any.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Venim de l’any 2022 en el qual les pluges van ser del 55% del que és normal 683,9 L/m2, i la temperatura va ser de 2,3ªC més alta que la mitjana. Malgrat les pluges excepcionals dels anys 2018 i 2020, estem en situació de sequera. És veritat que sempre hi ha hagut sequeres però ara són més freqüents, les darreres 2012-2013, 2016-2017, 2019 i l’actual. Després del 2019 les dades van millorar. El 2020 les pluges del gener, de la borrasca Glòria, i de l’abril, van ser decisives perquè plogués un 8% més del que és normal. Hi va haver una falsa sensació d’haver superat la sequera però les dades ens han fet tornar a la realitat, i ens recorden que no podem aixecar la guàrdia. El 2021 i el 2022 les pluges han estat el 55% del que és normal. La tendència és clarament a la baixa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheyN2snX6XdlGwsGHXgu58EG4-t2cfxOTH6PKqZtdgfdmAGHFQWcQAuwV_tgGN__KxhYgg2RVPqA_8zULy-S7xY2yQbaf0pqUeGEdBvH-w4s0nbZrFZZAJNxyfm44dL12KloxFZZ27kIkn3mrY2k744xnV2zc2NJ18BcFB0-py5TCTMdngiqPB-DDMKg/s821/comparativadecadaitotal71732023-06-07_231535.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="821" data-original-width="621" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheyN2snX6XdlGwsGHXgu58EG4-t2cfxOTH6PKqZtdgfdmAGHFQWcQAuwV_tgGN__KxhYgg2RVPqA_8zULy-S7xY2yQbaf0pqUeGEdBvH-w4s0nbZrFZZAJNxyfm44dL12KloxFZZ27kIkn3mrY2k744xnV2zc2NJ18BcFB0-py5TCTMdngiqPB-DDMKg/w303-h400/comparativadecadaitotal71732023-06-07_231535.jpg" width="303" /></a></div><div style="text-align: center;"><b><span>Els darrers 10 anys (2013-2022) la mitjana de pluges s’ha situat en el</span></b></div><div style="text-align: center;"><b><span>77% del que és normal i la temperatura mitjana anual ha pujat 1ºC</span></b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Això pel que fa a Cardedeu. Hi ha zones de la Catalunya central o dels secans de ponent, o de les terres de l’Ebre, on el dèficit d’aigua és molt important i on encara no hi ha plogut prou. Deia que no es pot cantar victòria perquè ha plogut a les capçaleres del Ter i del Llobregat i això fa pensar en els embassaments que ens proporcionen l’aigua de boca, però de l’aigua de boca no ens n’alimentem. L’agricultura continua en situació molt perillosa, plou menys, fa més calor i per tant les plantes transpiren més, perden més aigua per evaporació.</div></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><br />vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-12003375766339268602022-09-14T17:41:00.001+02:002022-09-14T17:46:53.946+02:00La calor de l'estiu 2022<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Acomiadem l’estiu amb ruixats i amb una lleugera baixada de temperatures. La persistència de l’ambient calorós ha fet que sentíssim molt sovint expressions com « se m’està fent llarg aquest estiu ». I no s’ha acabat aquí, si ens fixem amb el què ha passat els darrers anys, que arribem gairebé a Tots Sant amb màniga curta.</span></div><span style="font-family: georgia;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I és que la calor va començar molt aviat, pel maig, com podeu llegir més avall, a les notes elaborades a partir de les dades de les observacions meteorològiques de la família Comas i les de l’observatori de Jorge Damián Sanchis (<a href="https://www.meteocardedeu.net/">https://www.meteocardedeu.net/</a>).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els meteoròlegs distingeixen dos estius, l’astronòmic, que és el que coincideix amb les estacions de l’any, i el meteorològic que coincideix amb els mesos de juny, juliol i agost.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Resumit, l’estiu meteorològic de Cardedeu ha anat així.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZburrkAFrMPbTeCnpANK9Bu8s5ZsaaUmFhWZWZniApKR9qWIs1F8qJ6HqvEPc-VJGPysSuxERpHPKH7X3ILQHCDoiuuMMgJHzzIRpOrxDMZ-Ar0xHA2YOcB_aNCrL9eZlqamzSewPZm7zE4g9FVCbWhKIC7R4Et-yJlTM9DvlugBBJT_pMHIftp6IRw/s1297/estiumeteorologic.jpg"><img border="0" height="162" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZburrkAFrMPbTeCnpANK9Bu8s5ZsaaUmFhWZWZniApKR9qWIs1F8qJ6HqvEPc-VJGPysSuxERpHPKH7X3ILQHCDoiuuMMgJHzzIRpOrxDMZ-Ar0xHA2YOcB_aNCrL9eZlqamzSewPZm7zE4g9FVCbWhKIC7R4Et-yJlTM9DvlugBBJT_pMHIftp6IRw/w533-h162/estiumeteorologic.jpg" width="533" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’estiu meteorològic 2022 ha estat 2.84 oC més calorós que la mitjana dels 68-70 estius enregistrats, i ha plogut el 48.3% de la mitjana de 70 estius enregistrats.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">MAIG</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La temperatura mitjana del mes ha estat de 19,34oC, 2,6oC per sobre de la mitjana (16,74oC). Ha estat el 4t maig més calorós des que hi ha registre. El maig més calorós va ser el 2022, 22,3oC. El maig més fred va ser el del 1957, 13,5oC. La pluja del mes de maig de 2022 ha estat de 22,2 L/m2, 39,5 L/m2 menys de la mitjana (61,75 L/m2). Ha plogut el 35,9% de la mitjana. El maig més plujós va ser el del 1977, 185,0 L/m2, i el més sec el del 1958 amb 8,8 L/m2.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">JUNY</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La temperatura mitjana del mes ha estat de 24,59oC, 0,81oC per sobre de la mitjana (23,78oC). Els junys més calorosos van ser els del 2003, 25,7oC, i 2015, 24,6oC, i el més fred el del 1969, 17,6oC. La pluja del mes de juny de 2022 ha estat de 12,2 L/m2, 26,44 L/m2 menys de la mitjana (48,64 L/m2). Ha plogut el 8,7% de la mitjana. El juny més plujós va ser el del 1992, 212,0 L/m2, i el més sec el del 2007 amb 1,1 L/m2.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">JULIOL</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La temperatura mitjana del mes ha estat de 25,9oC, 2,12oC per sobre de la mitjana (23,78oC). Els juliols més calorosos van ser els del 2006 i 2015, 27,3oC, i el més fred el del 1977, 20,9oC. La pluja del mes de juliol de 2022 ha estat de 2,8 L/m2, 29,29 L/m2 menys de la mitjana (32,19 L/m2). Ha plogut el 8,7% de la mitjana. El juliol més plujós va ser el del 2011, 166,8 L/m2, i els més secs els del 1962 i 2003 amb 0.0 L/m2.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">AGOST</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La temperatura mitjana del mes ha estat de 26,4oC, 2,7oC per sobre de la mitjana (23,7oC). L’agost més calorós va ser el del 2003, 27,3oC, i el més fred el del 1977, 20,2oC. Ha estat el segon mes d’agost més calorós empatat amb el 2012. La pluja del mes d’agost de 2022 ha estat de 50,6 L/m2, 4,3 L/m2 menys de la mitjana (54,9 L/m2). Ha plogut el 92,1% de la mitjana. L’agost més plujós va ser el del 1975, 159,0 L/m2, i el més sec el del 1988 amb 2,2 L/m2.</div></span>vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-2165904179747014902022-08-10T18:05:00.001+02:002022-08-11T09:27:37.153+02:00Cardedeu: Juliol 2022 - Resum meteorològic<p> Juliol 2022</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoAx4LPu-jU_8YIuwQ_BgDbSI-wNgnd4V8pg59QNY48KSMh6AxcTY9XjX64hsREsOIOXw2Kc-Hm4p1YpJYl8yzQMXJOC5uxiQh4DVCbvHOBy50FF3GnyMZY3bK5CVNSYcCgfHqsVKZM5f88VOtD02DB2kaX-cs9h-7Cixy-cMwkMNOW_8B1yibap80mw/s483/2022-08-10_173459.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="483" data-original-width="205" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoAx4LPu-jU_8YIuwQ_BgDbSI-wNgnd4V8pg59QNY48KSMh6AxcTY9XjX64hsREsOIOXw2Kc-Hm4p1YpJYl8yzQMXJOC5uxiQh4DVCbvHOBy50FF3GnyMZY3bK5CVNSYcCgfHqsVKZM5f88VOtD02DB2kaX-cs9h-7Cixy-cMwkMNOW_8B1yibap80mw/w272-h640/2022-08-10_173459.jpg" width="272" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><b>*</b> <span style="font-size: 8pt;">Dades de la família Comas i de l’observatori de Jorge Damián
Sanchis Ferre (Can Turó) </span><a href="https://www.meteocardedeu.net/"><span style="font-size: 8pt;">https://www.meteocardedeu.net</span></a></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><br /></p></div><div style="text-align: justify;">Llegim a elnacional.cat “el juliol d’aquest estiu, el més càlid des que hi ha registres”. Documenta l’afirmació en un tuit de l’Agencia Estatal de Metorología AEMET que diu que el “juliol de 2022 ha estat extremadament càlid a Espanya, el més càlid des d'almenys 1961, amb una temperatura mitjana de 25,6 ºC, que supera en 2,7 ºC la mitjana”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfDWowhAkaVrR7KJOTtl5PxvvhDI61fEArrPk78MzkBtyQSrPUNjepqzNEv6RKbcm2mciCLdg0z3MGfKwuWXCDJFxYnGeujm_CPVlly8DmtHwaoe7fpr32AhKjF8clghLflm3_qHrI9IJu99NCjqzFdvGUF7N2q7I_TCNDk3czMabcSnys73_9hfHH6w/s320/2022-08-10_173255.jpg" /></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tot
i que la sensació personal i la insistència dels mitjans de comunicació ens facin
pensar en un mes de juliol excepcional, pel que fa a Cardedeu, s'han passat 5 juliols
més calorosos, i 4 tan calorosos com aquest del 2022.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD80A-dGtIhFAr9qm8N8OTOo9jw12_8wcnEINOYZlidO2XaEgLYIBO7bUHLufN6b1fAoP5vgLncasNJZ5crpPgGrL5Yjf3RCspfwuklRcLGKUvPsNk_wQSX0QIem1pjgSC0hx8dadLvHfSBFbHYOwtqElQT7WXErNpLakbpdNzfFXJpIZaYRzg_caPfg/s354/2022-08-10_173405.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="354" data-original-width="320" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD80A-dGtIhFAr9qm8N8OTOo9jw12_8wcnEINOYZlidO2XaEgLYIBO7bUHLufN6b1fAoP5vgLncasNJZ5crpPgGrL5Yjf3RCspfwuklRcLGKUvPsNk_wQSX0QIem1pjgSC0hx8dadLvHfSBFbHYOwtqElQT7WXErNpLakbpdNzfFXJpIZaYRzg_caPfg/s320/2022-08-10_173405.jpg" width="289" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><p><br /></p>vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-61707725755043015362021-11-03T17:11:00.000+01:002021-11-03T17:11:14.801+01:00Cardedeu: Octubre 2021 - Resum meteorològic<p> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD-Ac_pxAUQPjo6Jq0P-BbhNaHA65wcyi_djIihpxSFiFuyx3oWGy_EXciJZ-TcuPlBcuwfPGooM7FWlnFFZw0ROCTLFPBmUpEQK9iqqf5sbai8pkzQHsyG2Zf-TSEwTDRoLlBybXri7IZ/s830/octubre2021.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="830" data-original-width="682" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD-Ac_pxAUQPjo6Jq0P-BbhNaHA65wcyi_djIihpxSFiFuyx3oWGy_EXciJZ-TcuPlBcuwfPGooM7FWlnFFZw0ROCTLFPBmUpEQK9iqqf5sbai8pkzQHsyG2Zf-TSEwTDRoLlBybXri7IZ/w526-h640/octubre2021.jpg" width="526" /></a><br /><br /></p>vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-90703612878707929392021-11-03T17:07:00.000+01:002021-11-03T17:07:45.202+01:00Cardedeu: Setembre 2021 - Resum meteorològic <p> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYi28F7xjq6Ag5YrFOuZqsopE2JPhNsBiIkdsuBeTtAMfEUcPpvC_amO_gp475ailmUOroq1RfUP0sji1hPPgNxpFMzqlsrHt_PIK4n7uzdj7SKmkpETih8Or5eV-j_LOIbcue-vSrZQ97/s820/setembre2021.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="820" data-original-width="665" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYi28F7xjq6Ag5YrFOuZqsopE2JPhNsBiIkdsuBeTtAMfEUcPpvC_amO_gp475ailmUOroq1RfUP0sji1hPPgNxpFMzqlsrHt_PIK4n7uzdj7SKmkpETih8Or5eV-j_LOIbcue-vSrZQ97/w519-h640/setembre2021.jpg" width="519" /></a></p><p><br /></p>vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-48806413588822383792021-10-02T20:22:00.003+02:002021-11-03T16:57:56.339+01:00Buit d'informació meteorològica<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="background-color: white; color: #050505; white-space: pre-wrap;">A principis d’any 2020 vam perdre la informació meteorològica que ens donava la revista El Nas de Cardedeu. Era la informació recollida a Cardedeu per la família Comas que es feien càrrec de l’estació meteorològica 213, del Servicio Meteorológico Nacional SMN, ara Agencia Estatal de meteorologia AEMET. Pere Comas i després Miquel Comas quan el seu pare no se’n podia fer càrrec, i després de la seva mort. Pare i fill deixen un registre de dades meteorològiques i fenològiques de poc més de setanta anys, dades de 69 anys de registre de temperatures i de 71 anys de registre de pluges.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span face=""Calibri","sans-serif"" style="line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Aquest
mes de juny ens ha deixat Miquel Comas i Clusellas, cardedeuenc que ha destacat
en el món cultural de Cardedeu i també per haver cobert el servei de l’estació
meteorològica 213. </span><span style="background-color: white; color: #050505; white-space: pre-wrap;">Encara no se que en serà d’aquest observatori, ni del recull de dades meteorològiques i fenològiques, però mentre aclareixo aquests dubtes, consulto les dades de l’estació que té muntada, a Can Turó, en Jorge Damiàn Sanchis Ferre i que publica a </span><a class="oajrlxb2 g5ia77u1 qu0x051f esr5mh6w e9989ue4 r7d6kgcz rq0escxv nhd2j8a9 nc684nl6 p7hjln8o kvgmc6g5 cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x jb3vyjys rz4wbd8a qt6c0cv9 a8nywdso i1ao9s8h esuyzwwr f1sip0of lzcic4wl py34i1dx gpro0wi8" fg_scanned="1" href="https://www.meteocardedeu.net/?fbclid=IwAR3OtiW4a5lTYHU1R7rASTk_M8CNu7qas3zm0syozaWM0fVns4hUBaSGBK8" rel="nofollow noopener" role="link" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; border-color: initial; border-style: initial; border-width: 0px; box-sizing: border-box; cursor: pointer; display: inline; list-style: none; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: inherit; text-decoration-line: none; touch-action: manipulation; white-space: pre-wrap;" tabindex="0" target="_blank">https://www.meteocardedeu.net/</a><span style="background-color: white; color: #050505; white-space: pre-wrap;">. </span><span data-offset-key="9tuks-2-0" style="background-color: white; color: #050505; text-align: left; white-space: pre-wrap;"><span data-text="true">He analitzat</span><span data-text="true"><span> les dades del mes d'agost i de l'</span></span></span><span><span style="background-color: white; color: #050505; text-align: left; white-space: pre-wrap;"><span data-offset-key="9tuks-3-0">estiu</span></span><span data-offset-key="9tuks-4-0" style="background-color: white; color: #050505; text-align: left; white-space: pre-wrap;"><span data-text="true"> meteorològic, de forma semblant a com ho feien els Comas durant més de 70 anys.</span></span></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"> </span> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpO6F0Jh2f2FzMtXR0OZjsYHbzDNDTbrpPL4ATbzzJbCDsXzKfj_aGTxwxE3YB_8-qRkLwvRhEM9HZd8Bf6BqXJeS9wBtky7E4gxCRQDpyIo9EL6U1QSWcjI30sTN48JD-mLI5LCSjHm0b/s827/agost+2021.jpg" style="background-color: white; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center; white-space: pre-wrap;"><img border="0" data-original-height="579" data-original-width="827" height="357" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpO6F0Jh2f2FzMtXR0OZjsYHbzDNDTbrpPL4ATbzzJbCDsXzKfj_aGTxwxE3YB_8-qRkLwvRhEM9HZd8Bf6BqXJeS9wBtky7E4gxCRQDpyIo9EL6U1QSWcjI30sTN48JD-mLI5LCSjHm0b/w511-h357/agost+2021.jpg" width="511" /></a></p><div class="kvgmc6g5 cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; margin: 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto"><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; text-align: left;">La temperatura mitjana del mes d’agost 2021 ha estat de 22.5oC, 1,1oC per sota de la mitjana (23,7oC).L’agost més calorós va ser el del 2003, 27,3oC, i el més temperat el del 1977, 20,2oC.</span></div></div><div dir="auto" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">La pluja del mes d’agost 2021 ha estat de 5,2 L/m2. La pluja acumulada des de primers d’anys és de 203,3 L/m2, que representa el 50,55% de la mitjana de les pluges acumulades dels vuit mesos de l’any que és de 402,16 L/m2. L’agost més plujós va ser el del 1975, 159 L/m2, i el més sec el del 1988 2,2 L/m2.</span></div><div dir="auto"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7aoCnwspRvyyZUaBNc3QWTwPXboY8qwpaZ0kmjSY1qDH8gzNoRMprEj6I71EnFtSj3kmLNyGcs-Up7ZCBjKjL4ECt84pToUcbxBPPYlE55XsSzW1om2w0cprE3gvvD_jj1P9Q872WeJ0N/s936/2021-10-02_184901.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="124" data-original-width="936" height="70" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7aoCnwspRvyyZUaBNc3QWTwPXboY8qwpaZ0kmjSY1qDH8gzNoRMprEj6I71EnFtSj3kmLNyGcs-Up7ZCBjKjL4ECt84pToUcbxBPPYlE55XsSzW1om2w0cprE3gvvD_jj1P9Q872WeJ0N/w533-h70/2021-10-02_184901.jpg" width="533" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet; text-align: justify;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet; text-align: justify;">Estiu meteorològic 2021 (Juny-Juliol-Agost) - Ha estat 0.82 oC més calorós que la mitjana dels 68 estius enregistrats, i ha plogut el 28,15% de la mitjana de 70 estius enregistrats.</span></div></div></div><div class="o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn5u_lOnunGHt_F4rjEQS-A53VgFHCQGYoSYzzg4KaMVEFDy4R7JDvVFa33sKfi27iE99xfhXIIzxZoLrd10lnIheGjXDp7w6WbYjRosuYACUuJC2txMBe9VdSbW96bIFjGhTZ2Eq0Dmwq/s900/2021-10-02_184926.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="198" data-original-width="900" height="110" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn5u_lOnunGHt_F4rjEQS-A53VgFHCQGYoSYzzg4KaMVEFDy4R7JDvVFa33sKfi27iE99xfhXIIzxZoLrd10lnIheGjXDp7w6WbYjRosuYACUuJC2txMBe9VdSbW96bIFjGhTZ2Eq0Dmwq/w504-h110/2021-10-02_184926.jpg" width="504" /></a></div><br /><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div></div>vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-83122701142283742002021-08-13T13:17:00.002+02:002021-08-13T13:17:21.977+02:00Onada de calor<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC5fdwIzFi5gVUj8uFneN5-TbYTpXxWSp4IIr8XD4vilD0nRCwHt4oIDb0VTkMxuFhSZ_cT27Wrk3PuNBEJD5y7dDniwYHZTdcl2K9KmpmMnJvFCi3YGrqdY8aUAgX41j9VprlQD76s1R3/s1826/sequera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1266" data-original-width="1826" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC5fdwIzFi5gVUj8uFneN5-TbYTpXxWSp4IIr8XD4vilD0nRCwHt4oIDb0VTkMxuFhSZ_cT27Wrk3PuNBEJD5y7dDniwYHZTdcl2K9KmpmMnJvFCi3YGrqdY8aUAgX41j9VprlQD76s1R3/s320/sequera.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYKOT_Vn7MZiM_8AfSLLfEJz-qjlEelldmb-9LhwhchlFIpWq6UNGckPLjf1BEnskm1eIfBCZABsAxwxVKM6HhH05t9JfjiqbojKz7OFNmu_yWsLTp3xp9-9-fTQ-5EVXD0w2aG9mbcU_s/s653/zonahumida.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="606" data-original-width="653" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYKOT_Vn7MZiM_8AfSLLfEJz-qjlEelldmb-9LhwhchlFIpWq6UNGckPLjf1BEnskm1eIfBCZABsAxwxVKM6HhH05t9JfjiqbojKz7OFNmu_yWsLTp3xp9-9-fTQ-5EVXD0w2aG9mbcU_s/s320/zonahumida.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #333333; font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"><br /></span></div><span style="font-family: georgia;">Onada de calor. Ahir 12 d’agost el primer dia de l’onada la temperatura màxima va ser 36oC a les 11h 36min i la mínima 21,9 oC a les 4h 59min.<br /><br />El gener del 2 020 escrivia<br />(<a href="http://naturaiterritori.blogspot.com/2020/05/cimera-pel-clima-cop25-fracas.html">http://naturaiterritori.blogspot.com/2020/05/cimera-pel-clima-cop25-fracas.html</a>) “El clima de la Terra ha canviat al llarg del temps de manera natural però ara segons l’IPCC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic) hi ha un 90% de probabilitats que aquests canvis siguin responsabilitat dels humans, i la causa principal l’ús dels combustibles fòssils: carbó, petroli i gas. <br /><br />Dilluns passat, 9 d’agost, es va fer públic un informe de l’IPCC i sembla que s’hagi generat l’alarma amb unes dades que ja fa temps que se sabien i més les causes que les provoquen i que confirmen el canvi climàtic. <br /><br />Malauradament el canvi climàtic afecta tant als països que en són particularment responsables com els que no en són. Amb l’augment de 1,5oC augmentaran les onades de calor, s’allargaran les temporades càlides i s’escurçaran les fredes, i en això estem. Onada de calor. Però fem memòria. El 1982 va ser un any especialment càlid. Una massa d'aire calent, que venia de l'Àfrica, ens va afectar de ple fins el 10 de juliol. A Cardedeu, el 6 de juliol, es va enregistrar la màxima històrica, 42,1 oC, i al Turó de l'Home 31,4 oC. La màxima enregistrada al Turó és del 15 d'agost del 1987 amb 31,8 oC. La situació va generar una gran quantitat d'incendis arreu del territori Rubí, Terrassa, Sant Miquel del Fai, Sant Feliu de Codines, La Garriga, Begues (El Garraf)... Recordo que fins i tot a Barcelona el cel era grisós, per les cendres, i se sentia olor de pi cremat. La mínima a Barcelona el 6 de juliol va ser de 30 oC. Barcelona era plena de turistes, una bona part dels quals hi era perquè es disputava la Copa del Món de Futbol. <br /><br />Estem al mes d’agost, un dels mesos de l’anomenada canícula, el període de quatre a sis setmanes de juliol-agost, en el qual la calor és la més alta i quan és habitual que es produeixi la calitja o calima, un fenomen produït per l’aire carregat de partícules sòlides que li donen, a l’aire, un aspecte com tèrbol, boirós, una certa opacitat. Aquestes partícules provenen normalment del sud, de l’Àfrica, pols del desert saharià, en els mesos més càlids de l’any, però que també es poden produir en d’altres estacions, i que si la situació atmosfèrica permet que el temps sigui plujós la pluja serà de fang. Les altes temperatures afavoreixen l’ascensió de l’aire carregat de partícules fines. Sovint les onades de calor lligades als vents del sud ens aporten aquestes masses d’aire carregades amb aquestes partícules. <br /><br />Per tant estem en una situació de normalitat dins de l’anormalitat. El que no és normal és que sabent els per què de les coses del canvi climàtic siguem tan refractaris a prendre mesures que el deturin, el reverteixin i no que l’augmentin. Tenim l’exemple de l’ampliació de l’aeroport de El Prat. Els governs de l’Estat i de Catalunya han signat un acord de mínims per impulsar el projecte que farà créixer 1/3 les emissions de CO2 i que pot posar en quarantena els aiguamolls del Delta del Llobregat, particularment la llacuna de La Ricarda. Diuen que aquesta vegada ho faran bé i que el projecte serà supervisat per la Unió Europea (UE), però ¿quin crèdit ens mereix aquesta UE que va aprovar l'anterior ampliació de l'aeroport de El Prat a canvi d'unes compensacions que AENA no ha complert després de més 20 anys? Per fer callar les veus discordants es diu que es prendran mesures substitutòries a les afectacions al sistema de llacunes del Delta, però no és només això el que cal. No es tracta acontentar quatre guillats que ens agrada anar a “veure ocellets” és per al futur del planeta, per a la supervivència de les espècies, per al manteniment de la biodiversitat, per salvar la població humana. <br /><br />L’any 2006 vaig escriure com les observacions fetes des de Cardedeu van servir per recolzar les evidències del canvi climàtic (<a href="http://naturaiterritori.blogspot.com/2010/12/el-canvi-climatic-1.html">http://naturaiterritori.blogspot.com/2010/12/el-canvi-climatic-1.html</a>).</span><p></p>vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-22840511874385242182021-07-11T17:06:00.001+02:002021-07-11T17:06:56.499+02:00Cuca de llum<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqICrp7XBgnvVyWY5FtcJzwuBo8R9aM491eRDGhWBSKM16NHFjSMjwRPZRriiHsys6afAlXbz4tXAqi0VzBnSRlSRMoO4IMjvAWhyphenhyphenUHX66HNr9M21IPXhjxxL83xLEqvh84ysHZXcPRMoC/s1488/DSCN0326+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1488" data-original-width="1488" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqICrp7XBgnvVyWY5FtcJzwuBo8R9aM491eRDGhWBSKM16NHFjSMjwRPZRriiHsys6afAlXbz4tXAqi0VzBnSRlSRMoO4IMjvAWhyphenhyphenUHX66HNr9M21IPXhjxxL83xLEqvh84ysHZXcPRMoC/s320/DSCN0326+%25282%2529.JPG" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1ZXT_pzxXDDFSqhuYhCtP8KH8KQTFyzz4vGYkZ6zHxg3FerqzmCFxQFcXnce74epOcUDT3U_Okbk0C4ThebLaTeCjxk6jOwxFtnJi-hzWgjRBjrIqD3Schc-pwzbsOu_ffIQa-nNdHIUA/s480/RSCN0343+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="479" data-original-width="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1ZXT_pzxXDDFSqhuYhCtP8KH8KQTFyzz4vGYkZ6zHxg3FerqzmCFxQFcXnce74epOcUDT3U_Okbk0C4ThebLaTeCjxk6jOwxFtnJi-hzWgjRBjrIqD3Schc-pwzbsOu_ffIQa-nNdHIUA/s320/RSCN0343+%25282%2529.JPG" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPi0OXOfgZdlDDrTBigset7CBmaZEf6MUlYVaB0CAyI2F0XswHrKVXJFEEFyWi40fWGyCzc_gNBLX3oOvLoisPJ3x0Q3kp6clS845sEe9ym_A3mSe2F2dIK8x4YjvfFg1ghqFBLHzAJfHB/s1356/DSCN0133+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1356" data-original-width="1356" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPi0OXOfgZdlDDrTBigset7CBmaZEf6MUlYVaB0CAyI2F0XswHrKVXJFEEFyWi40fWGyCzc_gNBLX3oOvLoisPJ3x0Q3kp6clS845sEe9ym_A3mSe2F2dIK8x4YjvfFg1ghqFBLHzAJfHB/s320/DSCN0133+%25282%2529.JPG" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh76Qb07K-oHMEV3MKHTr_4kb4NCcM5Oa-LvA0ZZFWetL3GcN3ePpr6lGqFBgc1lDFO0vB1zL6MIrUHgngxMJRSsHgEERzlpSN4Gb-TxmGL4V_Okuxo37xGApsdjzTCTHAX7ICk9sMayhSn/s1747/cucadellum%2528Nyctophilareichei%2529+%25282%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1310" data-original-width="1747" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh76Qb07K-oHMEV3MKHTr_4kb4NCcM5Oa-LvA0ZZFWetL3GcN3ePpr6lGqFBgc1lDFO0vB1zL6MIrUHgngxMJRSsHgEERzlpSN4Gb-TxmGL4V_Okuxo37xGApsdjzTCTHAX7ICk9sMayhSn/s320/cucadellum%2528Nyctophilareichei%2529+%25282%2529.jpg" width="320" /></a></div><br />Si sou de passejar per camins, parcs urbans, o jardins quan és fosc, us poden sorprendre petits punts de llum fosforescent al sòl, principalment els mesos de juny i juliol. Es tracta de la llum que emeten les anomenades cuques de llum, uns escarabats, també coneguts com a lluernes. <br /><br />Fa uns quaranta anys que no en veia. Fa dos anys vaig veure una larva i ara he vist una femella adulta de cuca de llum mediterrània, lluerna o cuca de Sant Joan, a l’eixida de casa. <br /><br />A Catalunya es coneixen 7 espècies de cuca de llum. La més comuna és la cuca de llum mediterrània (Nyctophila reicheii), abans força comuna, i que pràcticament ha desaparegut dels nuclis urbans, com les altres cuques de llum, degut a la contaminació lumínica, l’ús d’insecticides o de verí per als cargols, el seu aliment preferit. <br /><br />La cuca de llum mediterrània és un escarabat amb un fort dimorfisme sexual. La femella, que té l’aspecte d’una eruga, perquè pràcticament no té ales, és de color grogós, i l’eruga, que també es pot veure molt sovint té el dors negre i el ventre groc-vermellós. El mascle és més petit i té ales. Tant la femella com el mascle i la larva emeten una fosforescència, a la part final de l’abdomen, de to verd brillant, que és més intensa en les femelles i que serveix per atraure els mascles. <br /><br />Un grup de naturalistes de Catalunya <a href="https://cucadellum.cat/">cucadellum.cat</a> inicià un projecte de ciència ciutadana per estudiar les cuques de llum, un projecte d’estudi i seguiment de les cuques de llum (Lampírids) de Catalunya. El grup de treball ha estat acceptat per la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), una societat científica, filial de l’IEC, que té com a objectius l’estudi i la divulgació dels coneixements referents als éssers vius i els sistemes naturals. <p></p>vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-85126516393309701422021-03-08T15:05:00.002+01:002021-03-11T17:15:30.459+01:00Fannie Angelina Eilshemius<p style="text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6Xl8W2WGilx8ZIRt62y8XBxfDomy9cHeDO1S-_Yb9X-I34BTe3ok1_Ix0zqRksvAMIKw0i-X2dfMeXFQJwgS9sj7k_vA3-RfDv-GY5AVVCQtHBn5p2YYmLPhUQinF-AZRS0iwEEAF6Q5U/s2048/Fanny_Eilshemius_Hesse.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1245" height="463" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6Xl8W2WGilx8ZIRt62y8XBxfDomy9cHeDO1S-_Yb9X-I34BTe3ok1_Ix0zqRksvAMIKw0i-X2dfMeXFQJwgS9sj7k_vA3-RfDv-GY5AVVCQtHBn5p2YYmLPhUQinF-AZRS0iwEEAF6Q5U/w282-h463/Fanny_Eilshemius_Hesse.jpg" width="282" /></a></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="background: white; line-height: 115%;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202122; font-size: x-small;"><b>Fannie Angelina Eilshemius - Frau Hesse</b></span></span></p>Sí, avui som 8 de març, el dia reconegut per l’ONU com a Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora. <br /><br />Aquests darrers dies, per sort, i ja era hora, s’està parlant de la col·laboració de les dones en els avenços científics. És un fet conegut, que no reconegut, i sovint invisibilitzat. Les coses s’han de reconèixer i donar el valor que tenen. S’ha parlat de científiques, Maria Skłodowska (Marie Curie), Rosalind Elsie Franklin, Rachel Louise Carson, Hedwig Eva Maria Kiesler (Hedy Lamaar) o d’altres poc o gens conegudes, però avui vull reconèixer a Fannie Angelina Eilshemius, de casada Angelina Fanny Hesse, filla d’una rica família dels Països Baixos, emigrada als Estats Units, que l’envià a Suïssa, quan tenia 15 anys, a fer estudis d’economia domèstica i francès. Es casà, als 24 anys, amb el metge alemany Walther Hesse que treballà en el laboratori de Robert Koch el microbiòleg descobridor dels bacteris de la tuberculosi i del còlera, i un dels pares de la microbiologia. <br /><br />Frau Hesse (senyora Hesse) que així era coneguda en el laboratori del seu espòs, treballava, sense sou, com a ajudant de laboratori. Preparava els mitjans per als cultius de bacteris i excel·lia en els dibuixos, dels bacteris al microscopi i dels cultius, que il·lustraven les publicacions del seu espòs. Però, en el món de la microbiologia, la seva col·laboració més important fou la introducció de l’ús de l’agar per solidificar els mitjans de cultiu la qual cosa permeté aïllar, separar, els bacteris d’una mescla i poder-ne estudiar les seves propietats. L’agar és un polisacàrid, una substància gelatinosa extreta d’algues, que Hesse coneixia perquè veïnes seves l’utilitzaven a la cuina com espesseïdor per fer gelatines i púdings. Aquestes veïnes n’havien conegut les qualitats a Java, on l’ús a la cuina era corrent. <br /><br />Tot i que el descobriment permeté a Robert Koch aïllar i identificar el bacteri productor de la tuberculosi (<i>Mycobacterium tuberculosis</i>), Angelina Fanny Hesse no va tenir mai cap reconeixement.<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span face="Arial, sans-serif" style="border: 1pt none windowtext; color: #262626; line-height: 115%; padding: 0cm;"><span style="font-size: xx-small;"><b>08.03.2021</b></span></span></p><p class="MsoNormal"><span face="Arial, sans-serif" style="border: 1pt none windowtext; color: #262626; font-size: 10pt; line-height: 115%; padding: 0cm;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Fanny_Eilshemius_Hesse.jpg" style="font-size: 10pt; text-align: left;">https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Fanny_Eilshemius_Hesse.jpg</a></div><p></p>vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-84547522979837556622020-05-06T17:40:00.000+02:002020-05-06T17:40:36.382+02:00Després de 113 columnes<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqQn62Cf_ZYyC6etzawSIArxUg84DcohyphenhyphenDPaxOs2oBRocGXFDwmTzPtsXWUBwIBGcyk0-7tBqwNr0tT8Etpl6a2fVox8Qs97Ec7TthnIw9DUTVzpCwIGRr9cbaxIWZ8gjPP3ItUUGElXd0/s1600/2020-05-06_172455.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="497" data-original-width="1424" height="111" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqQn62Cf_ZYyC6etzawSIArxUg84DcohyphenhyphenDPaxOs2oBRocGXFDwmTzPtsXWUBwIBGcyk0-7tBqwNr0tT8Etpl6a2fVox8Qs97Ec7TthnIw9DUTVzpCwIGRr9cbaxIWZ8gjPP3ItUUGElXd0/s320/2020-05-06_172455.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 12pt;">El mes de gener ha estat marcat pel temporal Glòria. El
gener, un mes generalment sec, ha vist com al Vallès Oriental han caigut entre
200 i 500 l/m</span><sup style="font-family: georgia, serif;">2</sup><span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 12pt;">. A Cardedeu cauen anualment de mitjana 688 l/m</span><sup style="font-family: georgia, serif;">2</sup><span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 12pt;">,
dels quals 44 l/m</span><sup style="font-family: georgia, serif;">2</sup><span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 12pt;"> cauen pel gener, enguany han estat 191,7 l/m</span><sup style="font-family: georgia, serif;">2</sup><span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 12pt;">.
Sí, és excepcional, però els científics ens diuen que globalment es mantindran
les quantitats anuals encara que la manera de ploure serà sovint com aquest
gener o similar: amb més violència i en menys temps. N’és el culpable el canvi
global? Probablement. Sabem com posar-hi remei però fem ben poc o res per
frenar-lo.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El principal causant dels canvis som els propis humans. Uns
amb més responsabilitats que uns altres però som nosaltres mateixos els
causants. Per diversos motius però un del més importants és que som massa
persones. És el que el matrimoni Ehrlich, Anne i Paul, anomenaren, el 1968, la
bomba P, la bomba població. I en serem més, i si no canviem la manera de fer,
no hi haurà planeta per a tots. Els recursos són limitats. Cada vegada en seran
més i la producció d’aliments, amb els mitjans convencionals, i amb el clima
cada vegada més en contra, serà més difícil. Alimentar la població actual seria
possible si la distribució fos més justa. Mentre una part del planeta malbarata
aliments, l’altra es mor de fam o de malalties derivades de la mal nutrició.
D’això he escrit aquests darrers 15 anys i en mancar El Nas ho faré al blog:</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"></span><a href="http://naturaiterritori.blogspot.com/"><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">http://naturaiterritori.blogspot.com/</span></a><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">on he anat publicant la columna de <b>El Nas</b>, el
mes següent de l’edició impresa, al costat d’altres escrits sobre la natura i
el territori. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Des del 2004 ençà, més de 15 anys, primer cada mes, fins el
2009, després, fins ara, mesos alterns<a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a>, han estat 113
columnes escrivint sobre la natura i el territori amb voluntat de testimoniar
les propietats, l’estat, l’evolució, la tendència, els canvis que es produeixen
o que s’intueix que s’hi produiran.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Gràcies Núria i Xavier per
la feina feta, m’ha agradat poder col·laborar amb vosaltres.</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu març 2020</span></div>
vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-47826173560177229142020-05-06T17:22:00.000+02:002020-05-06T17:22:55.785+02:00Cimera pel Clima COP25: Fracàs<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiww_DN4_uqiINJZlonu-38HjJ3_N5xI71dIXEY4MWF6CisJRjjE6gQZG56Q42NMuEh7u9cKSy0pM7BEtGHIs6ZN_dn3-4b7Nlsa591mS0O5P8Mdsp2MRjQp-F4IBHegPShYyop40imaI11/s1600/DSCN0449+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiww_DN4_uqiINJZlonu-38HjJ3_N5xI71dIXEY4MWF6CisJRjjE6gQZG56Q42NMuEh7u9cKSy0pM7BEtGHIs6ZN_dn3-4b7Nlsa591mS0O5P8Mdsp2MRjQp-F4IBHegPShYyop40imaI11/s320/DSCN0449+%25282%2529.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt;">El clima de la Terra ha
canviat al llarg del temps de manera natural però ara segons l’IPCC (</span><span style="background: white; color: #222222; font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt;">Grup Intergovernamental d'Experts sobre
el Canvi Climàtic)</span><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt;"> hi ha un 90% de probabilitats que aquests canvis
siguin responsabilitat dels humans, i la causa principal l’ús dels combustibles
fòssils: carbó, petroli i gas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt;">Fa
anys, el novembre del 2006, escrivia aquí mateix “Si el canvi climàtic és una
conseqüència de l’escalfament global per causes derivades de les activitats
humanes, és clar que el canvi climàtic és cosa de tots però alguns tenen més
responsabilitat que d’altres” i res no ha canviat per evitar que el canvi
climàtic sigui cada vegada més evident. S’ha fet la Cimera pel Clima COP25 a
Madrid i les conclusions no poden ser més decepcionants del que ja ho havien
estat les cimeres anteriors, com la de Paris 2015 COP21, que es va vendre com a
gran èxit,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i que, a l’hora de la veritat,
els acords als quals es va arribar o no van ser signats o es van abandonar pels
països més implicats en la carbonització del planeta. Havien calgut 20 anys de
negociacions per arribar a l’acord de Paris que es volia universal i legalment
vinculant: evitar que l’escalfament global fos inferior als 2º C que era la
previsió d’aquells moments.</span><span style="color: #2f3031; font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt;"> A Madrid tot ha acabat</span><span style="background: white; color: #3a3a3a; font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt;"> amb un document on es reclama als països
"més ambició climàtica" per reduir els gasos d'efecte hivernacle a
partir del 2020, deixant per més endavant nous compromisos per a la
descarbonització i el descens de les emissions de CO<sub>2</sub>. Res.</span><span style="color: #2f3031; font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #2f3031; font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt;">Els governs, municipal, autonòmic i
estatal, poden prendre mesures, com la declaració d’estat d'emergència
climàtica, i fer actuacions per reduir les emissions de CO<sub>2</sub> a zero
en un termini determinat i exercir pressió política a les administracions
superiors perquè prenguin consciència de la situació de crisi ambiental
existent. Però de què serviran aquestes declaracions si les mesures es prenen
en comptagotes? O si les mesures resten oblidades en una calaix com va passar
amb les agendes 21?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #2f3031; font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt;">El <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">canvi climàtic no és només una qüestió ambiental</span>, és un afer
social, econòmic, de justícia, de drets humans, i un deure moral vers les
generacions futures. <o:p></o:p></span><br />
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu gener 2020</span></div>
vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-81199466651374015062020-02-12T20:05:00.001+01:002020-02-12T20:05:04.015+01:00El tren i Cardedeu<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis2agU4EIRqFQTqxvSunnO9TLAyl-AUhClc1MZZu5pFGt8BLoi0J4ydB1F22c20nzl6jIwsskqVG9usNq3WTMQgwUMrXvyjknoOwbuV5xXO0woqKwztspsRhvHWVxSg-ZRGfDc5F1b0EjT/s1600/estaci%25C3%25B3+Cardedeu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1143" data-original-width="1600" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis2agU4EIRqFQTqxvSunnO9TLAyl-AUhClc1MZZu5pFGt8BLoi0J4ydB1F22c20nzl6jIwsskqVG9usNq3WTMQgwUMrXvyjknoOwbuV5xXO0woqKwztspsRhvHWVxSg-ZRGfDc5F1b0EjT/s400/estaci%25C3%25B3+Cardedeu.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt;">Fins
fa poc era una obvietat que la tecnologia anava acompanyada de progrés. De fet
podem parlar de tecnologies. N’hi ha de tota mena però sí que podem convenir
que el transport ferroviari comporta canvis molt importants als pobles i
ciutats per on passa. Fa cinc anys vaig escriure sobre l’AVE i el que suposava
per bé i per mal. Ara aniré més enrere.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt;">El
ferrocarril arribà a Cardedeu el 1860, ves per on abans que la carretera, que
ho faria el 1864. Sembla que el traçat havia de passar per La Roca i que fou
gràcies a les influències de Marià Borrell (industrial i polític), que
aleshores era l’amo del Mas de Vilalba, que es modificà el traçat perquè passés
per Cardedeu i així tingués parada ben a prop del Mas. Tot plegat generà canvis
urbanístics i facilità la vinguda d’estiuejants que aviat construïren cases
d’estiueig. La primera torre envoltada de jardí fou la Quinta Borrell (1885),
promoguda per Concepció Borrell, filla de Marià Borrell. Cardedeu prengué el
vol com a Vila d’estiueig. La primera estació entrà en servei el 27 d’agost del
1860 i donà servei fins el 5 d’agost del 1971 data en la que s’inaugurà la nova
estació de tipus xalet, l’estació actual. El tren havia arribat a Granollers el
23 de juliol del 1854 i després arribaria a Girona amb una forta controvèrsia entre
dues companyies que es disputaven la seva construcció, la Compañía de los </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Camins_de_Ferro_de_Barcelona_a_Granollers" title="Camins de Ferro de Barcelona a Granollers"><span style="background: white; color: windowtext; font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt; text-decoration-line: none;">Caminos de Hierro de
Barcelona a Granollers</span></a><span style="background: white; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"> i la </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Companyia_del_Ferrocarril_de_Barcelona_a_Matar%C3%B3" title="Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Mataró"><span style="background: white; color: windowtext; font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt; text-decoration-line: none;">Compañía del
Ferrocarril de Barcelona a Mataró</span></a><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt;">. Finalment el 1875 es fusionaren les dues
companyies constituint la Compañía de los Caminos de Hierro de Barcelona a
Gerona que executà l’obra. <o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">L’electrificació de la
línia arribà el 1958, i l’arribada fins a la frontera el 1963, un nou avenç
tecnològic que facilità el desenvolupament de la Vila que lentament abandonà el
qualificatiu d’estiueig per convertir-se en la que ara coneixem. I és per això
que cal reivindicar l’ús del tren, versus el vehicle privat, i demanar que
s’augmenti la freqüència de pas per facilitar l’augment d’usuaris (ara en són uns
800 000 l’any), per fer el transport més còmode i com a resposta urgent a la
situació d’emergència climàtica.</span><br />
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="color: #00000a;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: xx-small;">Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu novembre 2019</span></span></span></div>
vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-26882519478977483442019-10-10T13:24:00.000+02:002019-10-10T13:24:52.598+02:00Entrem al Novacè amb esperança<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjabi3R_bwDF9c9T1pXW4jY6UyW-9co01wFRc6gdFx1Yz53Osx15V2TLuxqScXjxIcRcvVou15oMv17JVz_n_djMwtVcOcr8ylYozNdpjVEMvJWe_jhEtpjAFTFifVWp90SPjdRMWDp9mko/s1600/1280px-James_Lovelock_in_2005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjabi3R_bwDF9c9T1pXW4jY6UyW-9co01wFRc6gdFx1Yz53Osx15V2TLuxqScXjxIcRcvVou15oMv17JVz_n_djMwtVcOcr8ylYozNdpjVEMvJWe_jhEtpjAFTFifVWp90SPjdRMWDp9mko/s320/1280px-James_Lovelock_in_2005.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span class="mw-mmv-author"><b><span style="background: #f8f9fa; color: #54595d; font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span class="mw-mmv-author"><b><span style="background: #f8f9fa; color: #54595d; font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">James Lovelock el
2005<o:p></o:p></span></b></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span class="mw-mmv-author"><b><span style="background: #f8f9fa; color: #54595d; font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: xx-small;"><span class="mw-mmv-author"><span style="background: rgb(248 , 249 , 250); color: #54595d; line-height: 115%;">The original uploader was <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/User:Bruno_Comby" title="wikipedia:User:Bruno Comby"><span style="color: #0b0080; text-decoration-line: none;">Bruno Comby</span></a> at <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/" title="wikipedia:"><span style="color: #0b0080; text-decoration-line: none;">English
Wikipedia</span></a>.</span></span><span style="background: rgb(248 , 249 , 250); color: #54595d; line-height: 115%;"><span style="text-align: start;"> - </span><span class="mw-mmv-source"><span style="text-align: start;">Transferred from </span><span class="plainlinks"><a href="https://en.wikipedia.org/"><span style="color: #0b0080; text-decoration-line: none;">en.wikipedia</span></a></span><span class="mw-mmv-source"> to Commons.</span> </span></span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/1.0" target="_blank"><span style="background: rgb(248 , 249 , 250); color: #0b0080; line-height: 115%;">CC BY-SA 1.0</span></a></span><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El 4 de juliol es posava a la
venda el llibre </span><i><span style="background: white; color: #222222; font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Novacene. The Coming Age of Hyperintelligence</span></i><span style="background: white; color: #222222; font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d</span><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">el científic anglès
James Lovelock</span><span style="background: white; color: #222222; font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> que el 26 de juliol va fer 100 anys. En un moment
que només sentim que l’apocalipsi és a punt d’arribar, i no sense motius,
Lovelock dona una visió certament optimista de cara al futur, una època en què
humans i intel·ligència artificial ajudaran la Terra a sobreviure. Lovelockc,
químic de formació, Doctor en Medicina, que ha treballat a les universitat de
Yale i de Harvard i a la NASA, es va fer mundialment famós el 1979 per ser el
creador de la hipòtesi Gaia que havia creat deu anys abans. Aquesta hipòtesi,
científicament ben argumentada, va generar controvèrsia perquè considera que </span><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">l’atmosfera terrestre ha estat creada, i es manté,
gràcies als éssers vius i que a la vegada, la Terra és un<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“</span><span style="background: white; color: #222222; font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">superorganisme” que
és capaç d’autoregular-se,</span><span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> com els éssers
vius. S’autoregula, es manté a ella mateixa, </span><span style="background: white; color: #222222; font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">s’encarrega de
la seva pròpia supervivència. Els gaians, els éssers vius, principalment els
microorganismes, s’han encarregat de fer l’atmosfera tal i com la coneixem, ben
diferent de les atmosferes dels planetes veïns Mart i Venus, tant pel que fa a
la seva composició com a la seva temperatura. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; color: #222222; font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">En aquest nou llibre
considera que estem deixant enrere l’</span><span style="background: white; color: #222222; font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> Antropocé (l'era en què l'activitat dels
humans ha tingut, i té, grans efectes sobre el planeta), i que estem entrant en
una nova era, el Novacè, en què la hiperintel·ligència, la intel·ligència
artificial, crearà sistemes que pensaran </span><span style="color: black; font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">10000
vegades més ràpid que nosaltres i tindran cura de nosaltres, com ara nosaltres
tenim cura d’animals i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>plantes, i </span><span style="background: white; color: #222222; font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">no ho farà de manera
negativa, com s’explica en algunes obres de ciència ficció ”el planeta, els
humans, sotmesos a les màquines”, perquè aquestes màquines </span><span style="color: black; font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">seran tan dependents de la salut del
planeta com nosaltres mateixos. Ens necessitarem. Som a temps de reparar la
situació si ens hi posem, i es cosa de tots.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="ParaAttribute0" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px; line-height: 22.275px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: xx-small;">Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu setembre 2019</span></span></div>
<div>
<span lang="ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: xx-small;"><br /></span></span></div>
vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-91976678688646656362019-09-12T22:29:00.003+02:002019-09-12T22:29:44.396+02:003a edició del Natura ús o abús<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVGLX0w8pPLfEPd5yK5jwkXOddCwkBVj32LtsK1UK3eKOdxKgShZ-qbCClx_j0dCsDyan4K0NWhDNmNrO0Ue9Dds-0F5fg264q7dizyKu1iYK376InjA7gOuM5MZ_D1hW4mNmWVmrL2toK/s1600/1aedicio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="767" data-original-width="535" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVGLX0w8pPLfEPd5yK5jwkXOddCwkBVj32LtsK1UK3eKOdxKgShZ-qbCClx_j0dCsDyan4K0NWhDNmNrO0Ue9Dds-0F5fg264q7dizyKu1iYK376InjA7gOuM5MZ_D1hW4mNmWVmrL2toK/s400/1aedicio.jpg" width="278" /></a> 1a Edició 1976</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSiGj80vtuEn0W2qfBeWhqokO9eRjbVXjgcSS__8u468_FTAvoZnh3xpdENv8o_e0JWWSQx0aAvunP8tJ_4F_lr9dWq5r-oj0ByueCzin0mh-Dzsc52zG8WhnVqjRVheOeNzmkIMQOGqyS/s1600/2edicio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="767" data-original-width="535" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSiGj80vtuEn0W2qfBeWhqokO9eRjbVXjgcSS__8u468_FTAvoZnh3xpdENv8o_e0JWWSQx0aAvunP8tJ_4F_lr9dWq5r-oj0ByueCzin0mh-Dzsc52zG8WhnVqjRVheOeNzmkIMQOGqyS/s400/2edicio.jpg" width="278" /></a> 2a Edició 1988</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: white; color: #333333; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;">L’Institut d’Estudis
Catalans ha presentat el web Natura ús o abús*</span><span style="color: #333333;">
</span><span style="color: #333333;">que es pot considerar la 3a edició (2018) del llibre publicat per primera
vegada l’any 1976 </span><b style="color: #333333;"><i>Natura ús o abús? EI llibre blanc de la gestió de la
natura als Països Catalans</i></b><span style="color: #333333;">. El format triat per a l'edició, el web, </span><span style="color: #333333;">s’ajusta més a la realitat socioambiental i sostenibilista actual </span><span style="color: #333333;">segons
l’equip que l’ha coordinat, Ramon Folch, Josep Peñuelas i David Serrat. Es presenta
un sumari amb apartats consultables, de nova redacció i molts amb una nova
estructura, no tant de denúncia, sinó més de propostes genèriques a tenir en
compte en la gestió del patrimoni natural amb un enfocament ambiental i social
més ampli i no tan dirigides als naturalistes. En el web també es poden
consultar les edicions anteriors digitalitzades, la del 1976 i la del 1988.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background: white; color: #333333;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Tant a la primera
edició, com a la segona, es deia, parlant dels Vallesos, l'Occidental i
l'Oriental, que "la plana no és una zona particularment notable des del
punt de vista biològic i geològic" la qual cosa no havia impedit de
ser <i>"una contrada acollidora" </i>a la qual “<i>donava
bo de viure”. </i><span style="mso-bidi-font-style: italic;">És per això
que, passats els anys, els municipis no han fet més que créixer. La demanda de
sòl urbanitzable només s’ha vist aturada per la greu crisi econòmica. Ara aquesta
demanda pot tornar a créixer, com és creixent la demanda de serveis, i respecte
del territori, en el cas de Cardedeu, la mobilitat Nord-Sud, la qual cosa passaria
pel disseny d’un nou vial. El POUM vigent en contempla la solució però alguns
sectors la consideren poc adequada. Caldrà esperar solucions tècniques millors
que minimitzin l’impacte sobre el territori i que no generin més pressió
urbanística.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background: white; color: #333333;">Ah!!! A les dues edicions </span><span style="background: white; color: #333333;">també es repetia que el Vallès era un exemple d’<i>"immolació
irresponsable d'un medi natural sàviament humanitzat”. </i></span></span></div>
<div class="ParaAttribute0" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><sup><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Georgia; mso-fareast-font-family: Georgia;">*</span></sup></b><span lang="ES"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="https://natura.llocs.iec.cat/">https://natura.llocs.iec.cat/</a></span></span><sup><span style="color: black; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-font-kerning: 18.0pt; mso-themecolor: text1;"><o:p></o:p></span></sup></div>
<div class="ParaAttribute0" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="ES"><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: georgia, "times new roman", serif; font-size: xx-small;">Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu juny 2019</span></span></div>
<div class="ParaAttribute0" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ES"><br /></span></div>
<br />vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-46342263511671850142019-05-10T22:04:00.000+02:002019-05-10T22:04:01.201+02:00SOS territori<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiKvFJ9SLBIvPfhHLeLl5yCs3V5AZ1cm3s6zB1_GhzUdhSQ8Y9iYCLrSCceT6xRElbnPAbIJ-yPKmv7ObXfdsLVpGM4Z2wTxg5ohUBS2yRB4yFerrrxz0yhsl0vVap3UngSM-sSKuS-Lds/s1600/llan%25C3%25A7%25C3%25A0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="815" data-original-width="1600" height="201" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiKvFJ9SLBIvPfhHLeLl5yCs3V5AZ1cm3s6zB1_GhzUdhSQ8Y9iYCLrSCceT6xRElbnPAbIJ-yPKmv7ObXfdsLVpGM4Z2wTxg5ohUBS2yRB4yFerrrxz0yhsl0vVap3UngSM-sSKuS-Lds/s400/llan%25C3%25A7%25C3%25A0.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">En un moment determinat algú va dir que la crisi ja s’havia acabat. Es deu haver acabat per a segons qui. Per als bancs i principalment per a algunes caixes potser sí, però a moltes famílies encara els resta molt de camí per sortir-ne. Hi ha qui diu que la pitjor part de la crisi ja ha passat però d’altres diuen que som a les portes d’una de nova. Alguns indicadors econòmics relacionats amb el sector de la construcció han millorat. Allò que durant la crisi ha estat bo per al territori en sortir-ne és una amenaça. Un exemple clar és la reactivació dels projectes d’urbanització o les revisions dels Plans d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) amb tendència a l’expansió pel que fa a l’ocupació del sòl. S’ha estès el crit d’alerta i s’han reactivat moviments proteccionistes del territori. No tot s’ha d’edificar, hi ha zones que cal protegir, i d’altres, ja protegides, cal protegir-les més. </span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Hi ha paisatges que ja mai més recuperarem. Un bon exemple són els paisatges del litoral català on hi ha municipis que pràcticament han exhaurit el sòl, i d’altres on el mal fet ja és irreparable. La Costa Brava n’és un bon exemple. La plataforma SOS Costa Brava, constituïda per 29 entitats de naturalistes, ecologistes i conservacionistes, ha elaborat un manifest en el qual es reclama a les administracions públiques la protecció del litoral que està en situació de risc per l’impacte ambiental que tindran, sobre el paisatge, els nous projectes d’urbanització o les infraestructures que hi aniran associades: proveïment d’aigua potable, aigües residuals, electricitat, mobilitat...</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
<div style="text-align: justify;">
És inversemblant que els mateixos que per una banda diuen que s’estimen tant el país, per l’altra el volen trinxar, a canvi d’importants guanys econòmics, o d’altres que, també estimant-se’l tant, no reparen en comprar finques, apartaments, dels llocs trinxats. Després lamenten el deteriorament del paisatge o reclamem mesures perquè no hi pugui anar ningú més. </div>
<div style="text-align: justify;">
Cal estar atents a les revisions o elaboracions dels POUM ara que vénen les eleccions municipals. Alerta.</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-size: xx-small;">Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu abril 2019</span></div>
</span>vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-91579702409862138762019-03-21T19:38:00.002+01:002019-03-21T19:38:27.218+01:00Caixes-niu, habitatge social per als ocells<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0CnLPd7-t-9Kj6naqaB-ELxdTl_gE1Ndirp6NbimA2QM9PPj43VhonehbGo5Po00hMwK_H2qjxiXfuZpm_Ynq4-SLyU_5jj_tLCjKj6uQsi4PHgmRL71OnKygXQzNaOg-6vyJ7g_No-0K/s1600/DSCN3924+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1161" data-original-width="1600" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0CnLPd7-t-9Kj6naqaB-ELxdTl_gE1Ndirp6NbimA2QM9PPj43VhonehbGo5Po00hMwK_H2qjxiXfuZpm_Ynq4-SLyU_5jj_tLCjKj6uQsi4PHgmRL71OnKygXQzNaOg-6vyJ7g_No-0K/s400/DSCN3924+%25282%2529.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7rYJHEH72MO8CW-2_-lKJ3ArgxfQufQCnBgbtkiaKCkvFAxwR5BpVm74gpVxy081voetNjpTBMd98mDYMtpY61Ro3BwxQIGkjhLI-NueRO5vLCrgCBfdjOpeS71c3_qZIw7FmuD8PUrRF/s1600/DSCN4860+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1400" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7rYJHEH72MO8CW-2_-lKJ3ArgxfQufQCnBgbtkiaKCkvFAxwR5BpVm74gpVxy081voetNjpTBMd98mDYMtpY61Ro3BwxQIGkjhLI-NueRO5vLCrgCBfdjOpeS71c3_qZIw7FmuD8PUrRF/s400/DSCN4860+%25282%2529.JPG" width="348" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">La manca d’habitatge també és un problema per als ocells. Sovint han vist com minvaven els espais per fer niu, arbres vells, amb forats o esquerdes, parets velles amb forats o la disponibilitat dels materials amb què fer-los. Resultat: la disminució del nombre d’individus. És per això que s’ha estès la pràctica de comprar, o fer, caixes-niu per recuperar la població d’ocells. <br /><br />Ara, febrer-març, les caixes-niu ja han d’estar instal·lades per rebre les primeres parelles. Els millors mesos per instal·lar-les són novembre i desembre. És bo perquè es vagin acostumant a la seva presència i s’hi familiaritzin. La curiositat farà que, arribada l’hora, les triïn per fer-hi el niu. També les poden utilitzar com a refugi durant les nits més fredes d’hivern. Normalment les posarem buides, tot i que hi ha qui prefereix posar una capa de 2 cm de gruix d’una barreja de terra de bruc i serradures. Les penjarem en una paret o en un arbre, a 2 o 3 m d’altura, amb l’obertura una mica inclinada per evitar que hi entri aigua quan plou i orientades al sud o sud-est, però no a ple Sol. El forat d’entrada determinarà qui serà l’usuari. Per a la mallerenga carbonera el diàmetre ha de tenir com a mínim 32 mm, 25-28 la mallerenga blava, 32-40 el pardal o 46-50 el picasoques blau. Altres com el pit-roig o les cueretes prefereixen una caixa-niu d’obertura frontal gran. <br /><br />La mallerenga carbonera és una de les espècies habituals de les caixes-niu. A les darreries de febrer fan el niu, una mena de coixí, a la base de la caixa-niu, amb fulles, branquillons, herbes, molsa, pinassa, algun tros de plàstic... que cobriran amb pèls i plomes. A principis d’abril faran la posta, i hi covaran els ous. La incubació durarà de 13 a 14 dies. Després podrem veure el continu entrar i sortir de la parella que porta menjar als polls que abandonaran definitivament la caixa-niu quan siguin totalment independents. </span><div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: xx-small;">Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu febrer 2019</span></div>
vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-20692939825149225542018-12-29T19:12:00.000+01:002018-12-29T19:12:03.043+01:00De caquiers i magraners<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMRtLorYBpQqzra9hmoy6O1iDrMZBphjO2AEF1oBdP2RNaTybWXuIwj10V3L-LJaweI1JeJFJyUgOxyuThK7HSgajbu_BvF4673S9_PbDI7pyV5aCByAVEhdkdjNSd1MmkI6WEvcS0uuBW/s1600/DSCN3353+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1163" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMRtLorYBpQqzra9hmoy6O1iDrMZBphjO2AEF1oBdP2RNaTybWXuIwj10V3L-LJaweI1JeJFJyUgOxyuThK7HSgajbu_BvF4673S9_PbDI7pyV5aCByAVEhdkdjNSd1MmkI6WEvcS0uuBW/s320/DSCN3353+%25282%2529.JPG" width="232" /></a> <span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Magraner florit (juny)</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Magranes</span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-z_kJN5wd3N1CLoA3O7IDxUjyeWfh7DJm-95hTbJv49PsiP_j0JxMIvRWIaK95ivJZvtT2nEjwRRBlO5oNs_1UKLDBCNg1UcjC2Sdu2vWRyh3abdmInfJB4xUFUoOXghivkFPnJVrbPMd/s1600/magranes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1240" data-original-width="1600" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-z_kJN5wd3N1CLoA3O7IDxUjyeWfh7DJm-95hTbJv49PsiP_j0JxMIvRWIaK95ivJZvtT2nEjwRRBlO5oNs_1UKLDBCNg1UcjC2Sdu2vWRyh3abdmInfJB4xUFUoOXghivkFPnJVrbPMd/s320/magranes.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXsTXOO0vWqQqDIxn2bYMY0QktHF7NyscoWoxJJWTOyDZM30A7OYmAZliY-Z9k18O8bFE1Eqpsu7IfZURbpV8HRV7FJfDcm7Fkh6Cf2AmPWYAZ2dzwJ0-N6aTIbPz6MqUddq3cyLdk_dOB/s1600/caquier.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1110" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXsTXOO0vWqQqDIxn2bYMY0QktHF7NyscoWoxJJWTOyDZM30A7OYmAZliY-Z9k18O8bFE1Eqpsu7IfZURbpV8HRV7FJfDcm7Fkh6Cf2AmPWYAZ2dzwJ0-N6aTIbPz6MqUddq3cyLdk_dOB/s320/caquier.jpg" width="221" /></a> <span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Caquier a la tardor</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Caquis Persimon</span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzXwOKmGi3rwWjKFP4jfvWVhtfa5G4tkgCbFE-WDdpxQUYG2mPG_MNNcVQuLHS_usdwTnxVfSx31TKaoK0qSxkEhIMEHm-JBGKsGh0hXsvHRztW0mO6lohjmyQlZe8CzlUR-NrTo8YLkac/s1600/Persimon.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><img border="0" data-original-height="1174" data-original-width="1600" height="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzXwOKmGi3rwWjKFP4jfvWVhtfa5G4tkgCbFE-WDdpxQUYG2mPG_MNNcVQuLHS_usdwTnxVfSx31TKaoK0qSxkEhIMEHm-JBGKsGh0hXsvHRztW0mO6lohjmyQlZe8CzlUR-NrTo8YLkac/s320/Persimon.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br /><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">En acabar l’estiu ens acomiadem d’unes fruites, albercocs, nectarines, préssecs, prunes... algunes encara ens acompanyen els primers dies de tardor, figues, préssecs, raïm... i donem la benvinguda a la magrana, la taronja, la pera, la poma, el caqui i les castanyes, que són les fruites protagonistes. I, ja en plena tardor, veiem en alguns horts o jardins els colors vermellosos que agafen les fulles d’un arbre, el caquier (</span><i style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Diospyros kaki</i><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">), que poden conviure un cert temps amb els seus fruits, els caquis, de color vermell o ataronjat i de polpa tova, dolça i sucosa, el caqui clàssic. Una varietat de caqui, comercialitzada amb el nom de Persimon, és el resultat de sotmetre els caquis de la varietat “vermell brillant” a un tractament que permet menjar-los amb ganivet i forquilla. Tenen un color ataronjat el que fa que es confonguin amb una altra fruita quan realment són caquis. Al País Valencià, el devaluat conreu dels tarongers es va substituir parcialment pel conreu dels caquis, un conreu que s’inicià el 1960 a L’Alcúdia (València). Ara sembla que tampoc té massa èxit el conreu del caqui. Els caquis apareixen al mercat a mitjans del mes d'octubre, com també ho fan les magranes. El conreu del magraner (</span><i style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Punica granatum</i><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">) no és tan comú. Els àrabs el van introduir a Espanya al segle VIII i donaren el nom d’aquest arbre a la famosa ciutat andalusa, Granada, fundada al segle X. Ha estat naturalitzat per fer tanques i en aquesta estació es veuen les seves branques vermelloses, sovint acabades amb punxa. Hi ha una varietat nana, de jardineria, que és molt apreciada com a planta ornamental durant tot l’any. Té les fulles d’un verd lluent i les flors vermelles, floreix pel juny-juliol, i les magranes tenen un color vermell ataronjat. Amb els grans de la magrana es fa un xarop, la granadina, que barrejat amb aigua ben freda és una beguda refrescant estiuenca tradicional, ara en hores baixes. També es posa a les amanides i per endolcir alguns còctels. </span></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><div style="text-align: justify;">
Actualment, es cultiven les varietats dolces, principalment la “mollar d’Elx” i el seu cultiu es concentra als horts del palmerar d’Elx i a la comarca del Baix Segura.</div>
</span><div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: xx-small;"><br /></span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: xx-small;">Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu desembre 2018</span></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: xx-small;"><br /></span></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-17714774059874481182018-11-05T19:18:00.001+01:002018-11-05T19:18:33.592+01:00Quan les carreteres eren arbrades<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXxG7yXlWZtd6yHJyCuxScjaufIcivKxX9uCzDc6yGsZUV_XtkavKo5SzhR4amEwMZzzBB9Jdj9gI6NjLsvZHjKRXt6-lv84rqJ9CP1goB7H1oOiSE5_FPnNztHKPBfbH4276me8ISNOB9/s1600/4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1237" data-original-width="1600" height="307" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXxG7yXlWZtd6yHJyCuxScjaufIcivKxX9uCzDc6yGsZUV_XtkavKo5SzhR4amEwMZzzBB9Jdj9gI6NjLsvZHjKRXt6-lv84rqJ9CP1goB7H1oOiSE5_FPnNztHKPBfbH4276me8ISNOB9/s400/4.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Els mesos d’estiu circular per les carreteres, ara, amb els autos amb aire condicionat, no revesteix cap tipus d’èpica. Si que ho era abans quan s’havia de circular amb els vidres baixats, amb la crítica corresponent dels qui viatjaven als seients del darrera, per l’aire que els arribava, però era o això, vidres baixats, o suar a base de bé. I abans quan s’anava a peu o amb tartana? Doncs en general les carreteres comptaven amb arbrat caducifoli, a banda i banda, als vorals, de manera que a l’estiu es circulava sota l’ombra i, a l’hivern, amb l’escalfor del Sol amb els arbres ja sense fulles. L’arbrat era format per alineacions, en general, de plàtans (Platanusxhispanica), també anomenats plateros o plataners. I dic era perquè la major part d’ells han estat talats amb l’excusa de l’ampliació de les carreteres.</span></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><div style="text-align: justify;">
Els herbolaris sabien del fet excepcional de la carretera de Cardedeu a Cànoves, una bona part de la qual gaudia de la doble alineació de til·lers i aprofitaven per recollir-ne les seves flors i bràctees que després venien als clients per fer-ne aromàtiques i remeieres infusions.</div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest estiu ens ha sorprès veure com la carretera de Sant Feliu de Codines a Gallifa manté força trams amb plàtans als seus vorals. Volíem recordar les trobades amb mossèn Dalmau quan res ens feia pensar en el seu imminent traspàs.</div>
<div style="text-align: justify;">
La carretera de Sabadell a Granollers també era així, amb plàtans a banda i banda. A l’Av. Rei en Jaume de Cardedeu també hi trobem un testimoni d’aquella pràctica. A d’altres països, per exemple a França, si bé no a totes les carreteres, en algunes només s’ha talat l’arbrat d’un voral i es manté l’alineació de l’altre amb exemplars força vells. Sembla que l’opció triada al nostre país responia a un mal concepte del que és justícia. Perquè no protesti el de l’altra voral talem els dos i punt. Mala decisió com tantes de l’època, si però que és veritat que més d’un conductor va perdre la vida contra un arbre, motiu pel qual, alguns, en justificaven la seva tala.</div>
</span><div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #333333; font-size: xx-small;"><br />Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu octubre 2018</span></span></div>
<br />
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-36675828441296675582018-09-11T20:32:00.003+02:002018-09-11T20:32:39.297+02:00Una papallona gran migradora<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGai2zzlrWCPLhmKvzMd9CI7hH23_VLRYz6RvsGvVy54fH7fMIUZZ_bhPQxiiMzRGRXBSXczUJJV9-W96bpKvt9NhUrLJom3G7-TrA1zN4kbdDJqZ6PQ3ASXzWfpedc5qlIvLVNV-my89w/s1600/Migradora+dels+cards2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1179" data-original-width="1600" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGai2zzlrWCPLhmKvzMd9CI7hH23_VLRYz6RvsGvVy54fH7fMIUZZ_bhPQxiiMzRGRXBSXczUJJV9-W96bpKvt9NhUrLJom3G7-TrA1zN4kbdDJqZ6PQ3ASXzWfpedc5qlIvLVNV-my89w/s320/Migradora+dels+cards2.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbe-vcDSiRLBjMDZZhCHmaemxG8xp0MI6WxaNT-02HHlyF4tZX8buSZxrI4rfFj1B9virlgX1s2If_8L5OMe6TUVTwOyYtfIuyHSFixFEJsaO0yZdCEcVJaNEbq6UsTGsR36totrrRLANk/s1600/Migradora+dels+cards3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1274" data-original-width="1600" height="254" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbe-vcDSiRLBjMDZZhCHmaemxG8xp0MI6WxaNT-02HHlyF4tZX8buSZxrI4rfFj1B9virlgX1s2If_8L5OMe6TUVTwOyYtfIuyHSFixFEJsaO0yZdCEcVJaNEbq6UsTGsR36totrrRLANk/s320/Migradora+dels+cards3.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 8.0pt;"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 8.0pt;">La migradora dels cards (<i>Vanessa cardui</i>)<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 8.0pt;"><br /></span></b></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><div style="text-align: justify;">
Ens sorprenen els 4 000 km que fan cada any les grues (<i>Grus grus</i>) en el seu viatge migratori des dels països nòrdics fins a Extremadura, o els 9 000, o fins i tot 12 000 km, que fan els abellerols (<i>Merops apiaster</i>) des de l’Àfrica tropical o austral fins a Cardedeu, o la del menut rossinyol (<i>Luscinia megarhynchos</i>) des de l’Àfrica subsahariana fins a Cardedeu. Doncs més ens han de sorprendre els 12 000 km que fan les papallones migradores dels cards (<i>Vanessa cardui</i>).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La migradora dels cards és una papallona que forma part de la llista d’espècies de les quals en fan el seguiment els voluntaris de la Xarxa Fenològica de Catalunya amb l’objectiu d’estudiar, concretament per a aquesta papallona, la fenologia migratòria. És una papallona amant dels ambients humanitzats de poc més de 5 cm, que s’alimenta preferentment de cards però també de malves, borratges o d’altres plantes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fins no fa massa es creia que la papallona monarca (<i>Danaus plexippus</i>) era l’única amb capacitat per migrar tant, des de Nord-amèrica com cap el sud més enllà del golf de Mèxic, com fan els ocells. I és que la monarca migra cap el sud, a partir del mes d’agost, i a la primavera torna cap el nord amb un recorregut d’uns 4 000 km.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tradicionalment sabíem que la migradora dels cards marxava a finals de l’estiu, tot i que algun exemplar es podia veure en hiverns suaus, i que tornava a la primavera. Roger Vila, investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) ja ens avançava, el 2 015, algunes dades de les seves recerques sobre la migradora dels cards, en una xerrada al CeCuCa organitzada per l’Aula de Cultura, i ara, juntament amb altres investigadors, ha publicat un article en el qual demostren ”que la distància anual recorreguda per les generacions successives pot arribar als 12 000 km aproximadament, incloent la travessa del desert del Sàhara dues vegades”.</div>
</span><div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu juliol 2018</span></div>
vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-23513926840853537822018-09-11T20:22:00.000+02:002018-09-11T20:22:31.360+02:00Els canvis i les estacions de l’any<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7_uSGiseYPTF2_exUvEXYmF5T76Wo35lKFqgpFsVcRip1fGddkrebqfGJmKJpKNyRyVM5Z2MzwNLXZDUuid6NvI0UVj7Zd-DsjWJ2uN1gmy83woPFCipoxD2ApBtiDc0p5zmV5_0M-ZgC/s1600/gafarr%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1160" data-original-width="1600" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7_uSGiseYPTF2_exUvEXYmF5T76Wo35lKFqgpFsVcRip1fGddkrebqfGJmKJpKNyRyVM5Z2MzwNLXZDUuid6NvI0UVj7Zd-DsjWJ2uN1gmy83woPFCipoxD2ApBtiDc0p5zmV5_0M-ZgC/s400/gafarr%25C3%25B3.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><span style="font-size: x-small;">Gafarró (<i>Serinus serinus</i>)</span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><span style="font-size: x-small;"><br /></span></b></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><div style="text-align: justify;">
A finals de gener, principis de febrer, sentim el cant insistent i repetitiu del gafarró. Podem veure els mascles a l’extrem de les branques més altes encara desproveïdes de fulla. Anuncien l’arribada del bon temps. Són dels primers a criar. Els gafarrons són presents tot l’any a casa nostra. Altres ocells com l’abellerol, el cucut, el falciot, l'oreneta, la puput, el rossinyol... són ocells migradors. Ara ja han arribat i estaran amb nosaltres fins a finals d’estiu, altres ocells ens han deixat i no tornaran fins a la tardor. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La fenologia és la ciència que estudia com els factors climàtics condicionen els cicles biològics dels éssers vius. És sabut que hi ha espècies que no es poden veure totes les estacions de l’any o que cada planta té una època per florir. </div>
</span><div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><div style="text-align: justify;">
El 22.03.2013 es presentà a Cardedeu la Xarxa Fenològica de Catalunya (FENOCAT) en l’acte de celebració del Dia Meteorològic Mundial i del reconeixement als 50 anys d’observacions de <i>Pere Comas</i>. <i>Comas</i> observava 103 espècies de plantes (sortida de les fulles, floració, sortida del fruit i caiguda de la fulla), l’arribada de 6 ocells migratoris i l’aparició de la primera papallona. Investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la UAB, basant-se, entre d’altres, en les dades recollides per Comas, varen concloure que la primavera s’ha avançat 20 dies, com ho demostra que les fulles dels arbres surten 20 dies abans i cauen 13 dies després que fa 50 anys o que les papallones apareixen 11 dies abans, i que la floració i fructificació s'han avançat 10 dies. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’objectiu de la xarxa FENOCAT és obtenir dades fenològiques arreu de Catalunya, amb diferents observadors voluntaris i sota uns mateixos criteris, de 25 espècies de plantes, 14 d’ocells i 6 de papallones, una manera d’estudiar com afecta el canvi climàtic les espècies.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span><div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu maig 2018</span></div>
</div>
vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-84169777953765374682018-04-17T16:50:00.000+02:002018-04-17T16:50:13.595+02:00Josep Ferrer i Guàrdia<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK1JjYxRZEvgudjTO1Ax15HMtTvuY-NpdFm9dcRo2LuxcSFhIDcelCAeVVAz9pdxbwYt_SxkndvA3qXMDTqbDKWuqevHf0PMdQko-_h8VJKP8jQAFEc9bwXu4QT5YNyaDq30cxcei_jxeY/s1600/Josep+Ferrer+i+Gu%25C3%25A0rdia1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="870" data-original-width="638" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK1JjYxRZEvgudjTO1Ax15HMtTvuY-NpdFm9dcRo2LuxcSFhIDcelCAeVVAz9pdxbwYt_SxkndvA3qXMDTqbDKWuqevHf0PMdQko-_h8VJKP8jQAFEc9bwXu4QT5YNyaDq30cxcei_jxeY/s320/Josep+Ferrer+i+Gu%25C3%25A0rdia1.jpg" width="234" /></a></div>
<br />A la columna del mes de setembre parlàvem de la necessitat d’anar canviant els cultius, per fer front a les plagues, en aquell cas a la fil·loxera, o per adaptar-se a la demanda dels mercats o per pura supervivència. <br /><br />Al Maresme, els segles I, II i III, es produïa vi i s’exportava, per la seva qualitat, a Roma, i després, el s. XVIII a Amèrica; a mitjans del segle XVII, coincidint amb la transformació dels secans a regadius, s’inicià el conreu de llegums, verdures, fruites i hortalisses, per proveir Barcelona, la qual cosa es veié afavorida, el 1848, per la primera línia ferroviària. <br /><br />A la segona meitat del s. XIX s’exporten patates, el conreu de les quals emprèn volada el 1933 amb la denominació d’origen Mataró Potatoes i arriba fins el 1978 quan, degut al baix preu, es deixen de cultivar a l’engròs. Sense oblidar altres conreus com la mongeta del ganxet, el tomàquet... o el de les plantes ornamentals com el clavell, introduït el 1923 per l’italià B. Farina, que s’exportà a partir del 1950. A la segona meitat del s. XX s’inicià el conreu en hivernacles, de maduixes i maduixots, per avançar-ne les produccions (les primerenques són més ben pagades), i després el de plantes ornamentals. <br /><br />Qui més, qui menys, coneix Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) el pedagog català que dirigí el projecte de pedagogia llibertària conegut com Escola Moderna i que fou afusellat al Castell de Montjuïc després de ser condemnat a mort en un fosc procés judicial per haver, deien, promogut la Setmana Tràgica. En canvi, poc, o gens conegut és el seu germà Josep (1857-1930). <br /><br />En Francesc i en Josep són fills d’uns pagesos d’Alella (Maresme), Francesc es dedica a la pedagogia i Josep a l’agricultura el qual, per prosperar, marxa el 1891, amb la seva muller a Austràlia i s’estableix a Bendigo, a 167 quilòmetres de Melbourne, on obté un gran reconeixement per la innovació tant en jardineria com en horticultura i particularment en el conreu del tomàquet i del clavell. El 1900 torna al Maresme, reclamat pel germà, que vol disposar de temps per dedicar-se a la pedagogia, i es fa càrrec de les finques familiars, fins la mort del germà, quan és represaliat i desterrat a Alcanyís. Més tard, a contracor, marxa a Llançà on el 1911 compra una finca i es dedica al conreu tradicional de l’horta, l’olivar i la vinya, i al conreu de clavells, dàlies, roses i tulipes. Es diu que tenia fins a 300.000 clavells. <br /><br />Josep Pla parla de Josep Ferrer al seu Quadern gris.<br /><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu març 2018</span></div>
vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-40409859378506686722018-02-12T15:34:00.000+01:002018-02-12T15:34:53.677+01:00Els ocells a l’hivern<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8tCiuC4cumRGFzSmm7_Q3-_83Yl0aHAoBXv-5iUyW1WnVa8_PcCn23faU0s9Neqf3wDg8Jiyw73FJuf8MMf92kjs4RkF3yXgZPs-5__7MK26lVZbPENashOuziH5Epw_gzpXHNgOtjj8L/s1600/pins%25C3%25A0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1086" data-original-width="1600" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8tCiuC4cumRGFzSmm7_Q3-_83Yl0aHAoBXv-5iUyW1WnVa8_PcCn23faU0s9Neqf3wDg8Jiyw73FJuf8MMf92kjs4RkF3yXgZPs-5__7MK26lVZbPENashOuziH5Epw_gzpXHNgOtjj8L/s320/pins%25C3%25A0.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">La quantitat d’aliment de la
qual disposen els ocells disminueix a mida que avança la tardor. Els ocells s’han
de repartir els pocs fruits que resten.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Els ocells insectívors veuen
disminuir l’aliment perquè molts insectes acaben la seva vida activa i és per
això que alguns canvien la seva dieta, deixen de menjar insectes per passar a
menjar fruits o llavors. És el que fan la cotxa fumada, l’estornell, el pinsà
comú, el pit-roig i els tallarols.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Ara ja som a
l’època més freda de l’any, d’un any sec, perquè ha plogut menys del que ho
acostuma a fer i per tant les plantes han produït per sota del que calia
esperar i d’això se’n ressenten els animals. Quan s’altera un nivell de les
xarxes tròfiques tots els altres nivells se’n ressenten.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Disposen de petites llavors i dels fruits
d’arbusts, aladern, aladern fals, arboç, arç blanc, aritjol, ginebró, heura, llentiscle i marfull, sense oblidar els fruits de dos arbres, lledoner i
olivera. Els lledons són molt apreciats per les mallerengues o els tudons. Les
olives per les merles i el tords.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Ara és l’hora de pensar en
fer, o comprar, menjadores per facilitar l’aliment als ocells. No cal ser gaire
manetes per fer-ne. Podem seguir les instruccions que trobarem a internet. Si
ens fa mandra podem comprar-ne de fetes a les botigues d’animals o als centres
de jardineria. Però també podem ser creatius.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Una rastellera de cacauets,
amb closca, travessats per un filferro o un fil de pescar, penjada de les
branques d’un arbre, o del sostre d’una terrassa, o de la barana d’un balcó
encantaran a la mallerenga blava i a la mallerenga carbonera. <o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Podem posar, en un plat, pa
esmicolat, humitejat si és massa sec, tant blanc com integral, o barreges de
llavors, blat de moro trencat, cacauets trossejats, pipes de gira-sol... <o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Les fruites seques (figues,
panses, prunes...) agraden a la merla, el pit-roig i el tord. Les llavors
petites com el mill atrauen el gratapalles, el pardal comú, el pardal de
bardissa, el sit negre, la tórtora o el verdum. <o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Unes rodanxes de poma i
taronja enllaçades amb un cordill i penjades com una garlanda també agradaran a
les mallerengues.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">També ens serveix una xarxa
de plàstic de les que s’utilitzen per comercialitzar cebes o patates. La podem
omplir amb cacauets o podem preparar un pastís fent pilotes amb llard o mantega
(no salada) barrejats amb fruits secs, cereals, formatge, galetes... <o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Els
ocells ens ho agrairan amb la seva presència.</span></span><br />
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu gener 2018</span></div>
vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-17231017775611940262017-12-03T19:19:00.000+01:002017-12-03T19:19:34.733+01:00El romaní<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5y2Cl_3f6f8OXq4Ta27AA88wKzHphIyC_9wENTjDya8G6s4HNeJbznKsUiYPvgg4-Jo4PivBkSC2dSk7dkyoPs8mVR4gWdQru7ZKKTkvrbG6INYYrpa_E3nWfd-vAKYGC78drPNJEunra/s1600/DSCN1215.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5y2Cl_3f6f8OXq4Ta27AA88wKzHphIyC_9wENTjDya8G6s4HNeJbznKsUiYPvgg4-Jo4PivBkSC2dSk7dkyoPs8mVR4gWdQru7ZKKTkvrbG6INYYrpa_E3nWfd-vAKYGC78drPNJEunra/s320/DSCN1215.JPG" width="240" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCbqxvA17yfG_HqAiq0U_OoaZP_tnH98YoMOhKeNr1zAuPzGKDjEwvNo4uhzf7ACCtkEfNDFfFb9QwX6pVgqxUHNbO1bVIOeUg-LEp95BvVFqJmx-3Spy35fHQdvgrFahedtJkmmGBv1XS/s1600/DSCN0846.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCbqxvA17yfG_HqAiq0U_OoaZP_tnH98YoMOhKeNr1zAuPzGKDjEwvNo4uhzf7ACCtkEfNDFfFb9QwX6pVgqxUHNbO1bVIOeUg-LEp95BvVFqJmx-3Spy35fHQdvgrFahedtJkmmGBv1XS/s320/DSCN0846.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Els alzinars que ocupaven la terra baixa mediterrània foren tallats o cremats pels diferents pobladors per establir-s'hi o per fer-ne pastures i conreus. Les alzines i les plantes del seu sotabosc necessiten unes condicions d’ombra que, en no ser-hi, impedeixen el seu desenvolupament. Aleshores l’espai és ocupat per altres plantes les llavors de les quals hi arriben portades pel vent, per l’aigua o per alguns animals. Són les plantes de la garriga, si el sòl és calcari, o de la màquia, si el sòl és silícic i, si segueix la degradació (incendis, pastures...), la vegetació que s’hi estableix és la brolla, una vegetació baixa, arbustiva i poc densa dominada pel romaní i bruc d’hivern, sobre sòls calcaris, o per les estepes i els brucs si el sòl és silícic. Les brolles, sovint, tenen una coberta arbòria de pins. Aquestes brolles arbrades són les pinedes de les nostres contrades.<br /><br />El romaní (<i>Rosmarinus officinalis</i>) és una de les poques plantes florides de la tardor i no tornarà a florir fins el mes de febrer, quan les temperatures comencin a pujar. És una planta molt coneguda com a remeiera. Les seves propietats estan relacionades amb l'activitat del seu oli essencial. Una aplicació comuna és per tractar els dolors com es fa per exemple amb el macerat de la planta amb alcohol o amb oli, que té una acció antiinflamatòria i millora la circulació sanguínia de les cames. Ja a l’edat mitjana sabien extreure l’oli essencial de romaní fent-ne la decocció. Ramon Llull, al s. XIII, sabia elaborar un destil·lat alcohòlic que aviat es convertí en una aroma molt popular que entrà en la composició de diversos liniments. <br /><br />En el llibre El Ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes, Don Quijote, després d’una de les seves múltiples baralles, diu a Sancho Panza que coneix la recepta del bàlsam de “fierabràs”. Li explica que els ingredients són oli, vi, sal i romaní, i no dubta d’utilitzar-lo a diferents episodis. Aquest bàlsam rep el nom d’un personatge de ficció “Fierabràs” (del francès fier-à-bras, braç brau), sarraí, Fierabràs d’Alexandria, dels cants de gesta francesos fill de l’emir Balan governador d’al-Ándalus.<br /><br />El bruc d'hivern (<i>Erica multiflora</i>) és una altra planta que podem trobar florida de l’octubre al gener.</span><div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #333333; line-height: 115%;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: xx-small;">Text publicat a la
revista El Nas de Cardedeu novembre 2017</span></span></div>
vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-88776891804711303562017-10-02T22:20:00.000+02:002017-10-02T22:20:26.817+02:00Vi nou de vinyes velles<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-OokAQDsLVywAjVoLkviExB8y2v76E55ETpffVn8IMeLNO-zkb0wfk3cXKqz1n7v6Xv3r1HSGvRxDT24wcH3pt8h_1muLsHV3ElV6ZV19OlH-3i1x-q1VAfdUf8Klu7mOFACrNzFhBBZO/s1600/Vinya+Can+Volard2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="581" data-original-width="1600" height="145" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-OokAQDsLVywAjVoLkviExB8y2v76E55ETpffVn8IMeLNO-zkb0wfk3cXKqz1n7v6Xv3r1HSGvRxDT24wcH3pt8h_1muLsHV3ElV6ZV19OlH-3i1x-q1VAfdUf8Klu7mOFACrNzFhBBZO/s400/Vinya+Can+Volard2.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Vinya de Can Volard</b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><div style="text-align: justify;">
La globalització és un fenomen que afecta de ple l’agricultura. Els agricultors locals veuen, amb preocupació, la pèrdua de competitivitat dels seus productes davant del mateix producte produït a l’altra part de món. Això obliga a ser innovador amb el ben entès que aquesta innovació serà ràpidament copiada i caldrà seguir innovant. I sempre ha estat així. Ja pràcticament pocs recorden quan a Cardedeu es feia vi. Ara les vinyes són pràcticament testimonials. El 1982 Pere Comas escrivia, que l'any 1950 encara quedaven 22 ha de vinya. Sabem que el 1982 encara restaven algunes ceps, pocs, concretament a les feixes sobre Sant Hilari, a Can Volard i al Pla Marcell, la vinya d’en Cot.</div>
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="line-height: 115%;">La fil·loxera (</span><i><span style="background: white; color: #222222; line-height: 115%;">Daktulosphaira
vitifoliae</span></i><span style="background: white; color: #222222; line-height: 115%;">)</span><span style="line-height: 115%;">, una
plaga de la vinya provocada per un insecte que parasita les arrels i les
fulles, delmà les vinyes catalanes entre 1879, quan es detectà el paràsit a
Sant Quirze de Colera, i el 1900 quan arribà a Gandesa. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 115%;">A Cardedeu, arran la plaga, es produeix una lenta
substitució del conreu de la vinya pel conreu de farratges per alimentar una
creixent ramaderia de boví orientada cap a la producció de llet, com féu Marc
Viader que també comprava la producció d’altres per a les seves lleteries de
Barcelona i, després, per a la indústria lletera S.A. Letona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 115%;">La vinya, reduïda en extensió, restà com a conreu
tradicional quan es trobà la solució per a la fil·loxera (empeltar les
varietats europees sobre portaempelts americans que són resistents al paràsit)
i els seus vins es destinaren bàsicament al consum local. Actualment la
producció de llet ha estat, en part, substituïda per la producció de carn.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7QAjVGOjGW_LS8wuPnOsSuTuCu1nBEP4sKrOv6sJWyjwanDd7QFon4LWg1euB5MhitSRUYrNNbP4OpltTKruLc14e5ieldHIqtuNd1OIUSYCeQsLRwbYbkCLnflDyT7ofETLqmbSV0a7c/s1600/DSCN4955.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7QAjVGOjGW_LS8wuPnOsSuTuCu1nBEP4sKrOv6sJWyjwanDd7QFon4LWg1euB5MhitSRUYrNNbP4OpltTKruLc14e5ieldHIqtuNd1OIUSYCeQsLRwbYbkCLnflDyT7ofETLqmbSV0a7c/s200/DSCN4955.JPG" width="150" /></a> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9AerZV7NInylUcZpvzFtAga0VAr8fcmNy2IE06gQQi8DjW0_Hd_xCEZy23EDc6eeEorXHWOPl0gNvc9XZui7v8BfO1ItDRfO1FzJ_IDHnxHR9vxQGlghmO1RsVWv20B0SKM-RE6hQ3_C-/s1600/Vinya+Can+Volard1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1097" data-original-width="1600" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9AerZV7NInylUcZpvzFtAga0VAr8fcmNy2IE06gQQi8DjW0_Hd_xCEZy23EDc6eeEorXHWOPl0gNvc9XZui7v8BfO1ItDRfO1FzJ_IDHnxHR9vxQGlghmO1RsVWv20B0SKM-RE6hQ3_C-/s320/Vinya+Can+Volard1.jpg" width="320" /></a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 115%;">Després d’anys d’abandonament de les darreres vinyes el mes
de juny passat, com informava El Nas, varem assistir a la presentació del vi <i>Besàvia dels bardissots</i> elaborat, de la
mà de Josep Pou i d’Oriol Artigas, amb el raïm d’aquestes vinyes velles de Sant
Hilari i Can Volard. Vi nou de vinyes velles una innovació que ens torna a
l’origen.</span><span style="font-family: "georgia" , "serif"; mso-bidi-font-family: Georgia; mso-fareast-font-family: Georgia;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "serif"; mso-bidi-font-family: Georgia; mso-fareast-font-family: Georgia;"> </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "georgia" , serif; font-size: 7.5pt; text-align: center;">Text publicat a la revista El Nas de
Cardedeu setembre 2017</span></div>
vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5369837169547190212.post-41494854184001365762017-08-10T13:20:00.000+02:002017-08-10T13:29:14.455+02:00La borratja<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCOaTkWtzk3gGP2hLEMfOnXZ4Rz3LIbjDmSwtM6g_zjmtXGlYi7awb37naPdjHM1YYcH2hm5pMi6QC_HpiZ-zw5dfMtlJ99HVBzdZGgd6UFO8zI8VFbS_7aJuCL-4J66DG7iXgLzl_YaLx/s1600/borratja2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1574" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCOaTkWtzk3gGP2hLEMfOnXZ4Rz3LIbjDmSwtM6g_zjmtXGlYi7awb37naPdjHM1YYcH2hm5pMi6QC_HpiZ-zw5dfMtlJ99HVBzdZGgd6UFO8zI8VFbS_7aJuCL-4J66DG7iXgLzl_YaLx/s320/borratja2.JPG" width="314" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<span lang="EN-US" style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 11.0pt;">La primavera es manifesta amb l’esclat
del verd dels camps sembrats amb cereals i amb la presència d'infinitat de
plantes florides a les vores del camins i als marges dels conreus. També amb
els camps de colza, ben grocs, sovint trepitjats per quemacos i pixapins per
immortalitzar-se en una fotografia.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<span lang="EN-US" style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 11.0pt;">La borratja (<i>Borago officinalis</i>) destaca, d’entre aquestes plantes de vorals i
marges, per les seves grans flors d’un blau lluent de 2 a 2,5 cm de diàmetre.
És una planta coberta de pèls, blancs, durs, de fulles ovades, grosses i força
rugoses. És una planta de l’Europa mediterrània, preferentment de la terra
baixa, originària probablement d’Alep, des d’on s’hauria estès. Floreix de març
a juny. Les fulles són comestibles i es
poden menjar com a verdura. També
s'utilitzen les flors per donar un toc de color i bon gust a les amanides i es
fan bunyols amb les fulles. <o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<span lang="EN-US" style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 11.0pt;">Pel que fa a les propietats medicinals
les flors de borratja són un bon antiinflamatori de les vies urinàries i
respiratòries. La infusió de les seves
flors es pren per al tractament dels refredats, per la seva acció expectorant.
Les fulles són diürètiques i una mica laxants i les fulles joves tenen un alt
contingut en vitamina C. Contrasten aquestes propietats amb la frase feta,
d'origen castellà, "quedar en aigua
de borratges" que es fa servir quan s'espera molt d'una cosa i acaba en no
res.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoNormal">
<span lang="EN-US" style="font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 11.0pt;">A l’Aragó i a Navarra, a la part central
de la vall de l’Ebre, es cultiva la borratja
i és molt apreciada com a verdura. Es planta a la tardor i s’acaba la
recol·lecció a la primavera. És per això que ara, amb les primeres calors, les plantes de borratja s'han assecat i no tornaran a brotar fins la tardor amb
l'arribada de les primeres pluges.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu juny 2017</span></div>
vallfornershttp://www.blogger.com/profile/16268759187035835738noreply@blogger.com0