Després de 113 columnes

El mes de gener ha estat marcat pel temporal Glòria. El gener, un mes generalment sec, ha vist com al Vallès Oriental han caigut entre 200 i 500 l/m². A Cardedeu cauen anualment de mitjana 688 l/m², dels quals 44 l/m² cauen pel gener, enguany han estat 191,7 l/m². Sí, és excepcional, però els científics ens diuen que globalment es mantindran les quantitats anuals encara que la manera de ploure serà sovint com aquest gener o similar: amb més violència i en menys temps. N’és el culpable el canvi global? Probablement. Sabem com posar-hi remei però fem ben poc o res per frenar-lo.

El principal causant dels canvis som els propis humans. Uns amb més responsabilitats que uns altres però som nosaltres mateixos els causants. Per diversos motius però un del més importants és que som massa persones. És el que el matrimoni Ehrlich, Anne i Paul, anomenaren, el 1968, la bomba P, la bomba població. I en serem més, i si no canviem la manera de fer, no hi haurà planeta per a tots. Els recursos són limitats. Cada vegada en seran més i la producció d’aliments, amb els mitjans convencionals, i amb el clima cada vegada més en contra, serà més difícil. Alimentar la població actual seria possible si la distribució fos més justa. Mentre una part del planeta malbarata aliments, l’altra es mor de fam o de malalties derivades de la mal nutrició. D’això he escrit aquests darrers 15 anys i en mancar El Nas ho faré al blog:

http://naturaiterritori.blogspot.com/  

on he anat publicant la columna de El Nas, el mes següent de l’edició impresa, al costat d’altres escrits sobre la natura i el territori.

Des del 2004 ençà, més de 15 anys, primer cada mes, fins el 2009, després, fins ara, mesos alterns, han estat 113 columnes escrivint sobre la natura i el territori amb voluntat de testimoniar les propietats, l’estat, l’evolució, la tendència, els canvis que es produeixen o que s’intueix que s’hi produiran.

Gràcies Núria i Xavier per la feina feta, m’ha agradat poder col·laborar amb vosaltres.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu març 2020

Cimera pel Clima COP25: Fracàs

El clima de la Terra ha canviat al llarg del temps de manera natural però ara segons l’IPCC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic) hi ha un 90% de probabilitats que aquests canvis siguin responsabilitat dels humans, i la causa principal l’ús dels combustibles fòssils: carbó, petroli i gas.

Fa anys, el novembre del 2006, escrivia aquí mateix “Si el canvi climàtic és una conseqüència de l’escalfament global per causes derivades de les activitats humanes, és clar que el canvi climàtic és cosa de tots però alguns tenen més responsabilitat que d’altres” i res no ha canviat per evitar que el canvi climàtic sigui cada vegada més evident. S’ha fet la Cimera pel Clima COP25 a Madrid i les conclusions no poden ser més decepcionants del que ja ho havien estat les cimeres anteriors, com la de Paris 2015 COP21, que es va vendre com a gran èxit,  i que, a l’hora de la veritat, els acords als quals es va arribar o no van ser signats o es van abandonar pels països més implicats en la carbonització del planeta. Havien calgut 20 anys de negociacions per arribar a l’acord de Paris que es volia universal i legalment vinculant: evitar que l’escalfament global fos inferior als 2º C que era la previsió d’aquells moments. A Madrid tot ha acabat amb un document on es reclama als països "més ambició climàtica" per reduir els gasos d'efecte hivernacle a partir del 2020, deixant per més endavant nous compromisos per a la descarbonització i el descens de les emissions de CO₂. Res.

Els governs, municipal, autonòmic i estatal, poden prendre mesures, com la declaració d’estat d'emergència climàtica, i fer actuacions per reduir les emissions de CO₂ a zero en un termini determinat i exercir pressió política a les administracions superiors perquè prenguin consciència de la situació de crisi ambiental existent. Però de què serviran aquestes declaracions si les mesures es prenen en comptagotes? O si les mesures resten oblidades en una calaix com va passar amb les agendes 21?

El canvi climàtic no és només una qüestió ambiental, és un afer social, econòmic, de justícia, de drets humans, i un deure moral vers les generacions futures.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu gener 2020