diumenge, 15 de gener del 2017

El grèvol, una planta de Nadal



Les festes nadalenques s’acompanyen d’ornaments de colors variats, amb diferent simbologia, entre els quals predominen el verd (l’esperança), el vermell (el foc i la sang), el blanc (la puresa) i el daurat (la prosperitat i la riquesa), sense oblidar que el color vermell el va popularitzar, a principis del s. XX, Coca-Cola en vestir Santa Claus de color vermell per fer-lo coincidir amb els colors dels envasos de la seva beguda.

Aquests colors coincideixen amb els d’algunes plantes d’aquestes festes. És el cas del grèvol (Ilex aquifolium), el galzeran (Ruscus aculeatus), les anomenades flors de Nadal (Poinsettia) o el vesc (Viscum album). A totes elles se'ls atribueix la bona sort i és amb aquesta intenció que es compren per ser regalades amb el desig de portar aquesta bona sort a qui les rep.

El grèvol, o boix-grèvol, és un arbre perennifoli de 2 a 15 m d’alçària, sovint però de port arbustiu, de fulles d’un verd fosc lluent i de marge ondulat i espinós, amb flors petites, blanquinoses, que floreixen d'abril a juny, i amb fruits rodons i vermells. La tradició celta atribueix al grèvol la bona sort i és per això que els celtes celebraven el solstici d’hivern engalanant les cases amb les branques carregades de fruits vermells, tradició que després adoptaria el cristianisme.

El grèvol és una planta protegida per una Ordre de la Generalitat de Catalunya que en prohibeix la recol·lecció, tallada o desarrelament de les plantes o d’alguna de les seves parts. Les branques carregades de fruit que es comercialitzen han de ser de cultius o de fora de Catalunya on no estigui prohibit el seu comerç. Els fruits són, juntament amb les fages, els fruits del faig, els recursos amb què han de viure les poblacions animals de les fagedes a l’hivern, l’estació més dura.


Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu desembre 2016