Una papallona gran migradora

La migradora dels cards (Vanessa cardui)

Ens sorprenen els 4 000 km que fan cada any les grues (Grus grus) en el seu viatge migratori des dels països nòrdics fins a Extremadura, o els 9 000, o fins i tot 12 000 km, que fan els abellerols (Merops apiaster) des de l’Àfrica tropical o austral fins a Cardedeu, o la del menut rossinyol (Luscinia megarhynchos) des de l’Àfrica subsahariana fins a Cardedeu. Doncs més ens han de sorprendre els 12 000 km que fan les papallones migradores dels cards (Vanessa cardui).

La migradora dels cards és una papallona que forma part de la llista d’espècies de les quals en fan el seguiment els voluntaris de la Xarxa Fenològica de Catalunya amb l’objectiu d’estudiar, concretament per a aquesta papallona, la fenologia migratòria. És una papallona amant dels ambients humanitzats de poc més de 5 cm, que s’alimenta preferentment de cards però també de malves, borratges o d’altres plantes.

Fins no fa massa es creia que la papallona monarca (Danaus plexippus) era l’única amb capacitat per migrar tant, des de Nord-amèrica com cap el sud més enllà del golf de Mèxic, com fan els ocells. I és que la monarca migra cap el sud, a partir del mes d’agost, i a la primavera torna cap el nord amb un recorregut d’uns 4 000 km.

Tradicionalment sabíem que la migradora dels cards marxava a finals de l’estiu, tot i que algun exemplar es podia veure en hiverns suaus, i que tornava a la primavera. Roger Vila, investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) ja ens avançava, el 2 015, algunes dades de les seves recerques sobre la migradora dels cards, en una xerrada al CeCuCa organitzada per l’Aula de Cultura, i ara, juntament amb altres investigadors, ha publicat un article en el qual demostren ”que la distància anual recorreguda per les generacions successives pot arribar als 12 000 km aproximadament, incloent la travessa del desert del Sàhara dues vegades”.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu juliol 2018

Els canvis i les estacions de l’any

Gafarró (Serinus serinus)

A finals de gener, principis de febrer, sentim el cant insistent i repetitiu del gafarró. Podem veure els mascles a l’extrem de les branques més altes encara desproveïdes de fulla. Anuncien l’arribada del bon temps. Són dels primers a criar. Els gafarrons són presents tot l’any a casa nostra. Altres ocells com l’abellerol, el cucut, el falciot, l'oreneta, la puput, el rossinyol... són ocells migradors. Ara ja han arribat i estaran amb nosaltres fins a finals d’estiu, altres ocells ens han deixat i no tornaran fins a la tardor. 

La fenologia és la ciència que estudia com els factors climàtics condicionen els cicles biològics dels éssers vius. És sabut que hi ha espècies que no es poden veure totes les estacions de l’any o que cada planta té una època per florir. 

El 22.03.2013 es presentà a Cardedeu la Xarxa Fenològica de Catalunya (FENOCAT) en l’acte de celebració del Dia Meteorològic Mundial i del reconeixement als 50 anys d’observacions de Pere Comas. Comas observava 103 espècies de plantes (sortida de les fulles, floració, sortida del fruit i caiguda de la fulla), l’arribada de 6 ocells migratoris i l’aparició de la primera papallona. Investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la UAB, basant-se, entre d’altres, en les dades recollides per Comas, varen concloure que la primavera s’ha avançat 20 dies, com ho demostra que les fulles dels arbres surten 20 dies abans i cauen 13 dies després que fa 50 anys o que les papallones apareixen 11 dies abans, i que la floració i fructificació s'han avançat 10 dies. 

L’objectiu de la xarxa FENOCAT és obtenir dades fenològiques arreu de Catalunya, amb diferents observadors voluntaris i sota uns mateixos criteris, de 25 espècies de plantes, 14 d’ocells i 6 de papallones, una manera d’estudiar com afecta el canvi climàtic les espècies.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu maig 2018