dissabte, 27 d’octubre del 2012

El Gran Germà Felip



Davant del grans problemes, o de les grans catàstrofes, com ha estat l’incendi a l’Empordà d’aquest estiu, el govern, els seus representants, es veuen amb la necessitat de demostrar que ho tenen tot sota control, actuen de Gran Germà.
Si a més, qui ho fa, és aficionat, o és aconsellat per algú aficionat als serials de la televisió, com el C.S.I. no ens ha d’estranyar que a poques hores d’iniciat l’incendi ens informi que han trobat unes burilles, en el lloc de l’inici de l’incendi, i que l’anàlisi de l’ADN donarà les pistes del responsable. Greu patinada. Algú, amb bon criteri, va aconsellar l’Honorable Conseller i l’endemà precisava que la base de dades d’ADN s’estén només a 15000 persones, a Catalunya, i que per allà passen milers de ciutadans d’arreu. No és volent demostrar el control que es fa la prevenció d’incendis sinó amb una bona política forestal i amb uns bons plans d’extinció d’incendis, ni afalagant els bombers, ara que som al govern quan, fa quatre dies, els menysteníem.
La inversió pública catalana destinada a la prevenció d’incendis s’ha retallat gairebé un 13%, passant de 178 milions d'euros el 2011 a 155 el 2012. És ben segur que amb aquests 23 milions menys no hauríem evitat l’incendi però tot ajuda.
Josep Ma Tusell, el responsable de l'Àrea Tècnica del Consorci Forestal de Catalunya, qualificava, fa poc, els boscos "d'empresa en fallida", i afegia: "Actualment, actuar en un bosc és perdre diners. Per això la gent no fa res. En canvi, quan una empresa o una indústria fa fallida, l'administració hi destina diners. Als boscos no hi ha manera". No li falta raó. El 60% del territori del Principat és superfície forestal, la major part propietat privada. La neteja dels boscos, a més de dificultar els incendis, produiria matèria per a les centrals de cogeneració d’energia elèctrica a partir de la biomassa forestal.


Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu setembre 2012