dimecres, 9 de març del 2011

L’esplugabous de La Granada



Fa més d’un any parlàvem d’ocells que es veien a la plaça de la Pubilla al barri de La Granada. Aquest mes de febrer hi hem vist un esplugabous* vagant aquí i allà pels ermots de les parcel·les sense urbanitzar. És un ocell camallarg de figura esbelta de plomatge blanc, bec groc i potes fosques a l’hivern, de fins a mig metre d’alçada que ha tingut una forta expansió i que sovint es pot veure en petits grups, repartits entre els camps de conreus, malgrat ser un ocell típic de zones humides i d'aiguamolls. Menja insectes, peixos, granotes, invertebrats aquàtics i terrestres, sargantanes, serps i petits micromamífers, com ratolins. També se’l veu darrera dels tractors que llauren i deixen al descobert petits animals, que estaven sota terra, i que també es menja.

Esplugar és netejar un animal de polls i puces, i per extensió d’insectes. Aquest ocell rep el nom d’esplugabous perquè se’l solia veure al llom dels bous esplugant els seus paràsits (paparres, mosques, tàvecs...). És una relació de mutualisme. Les dues espècies obtenen un relatiu benefici mutu de la seva associació, que també s’estén a d’altres grans herbívors.
És una espècie molt sociable per la qual cosa no és estrany que porti gairebé un mes entre nosaltres però, el que és estrany, és que es trobi sol quan normalment viu en estols tot i que alguns individus no reproductors i immadurs s’allunyen dels llocs de cria. Deu ser el cas d’aquest nou veí de La Granada.

Aquesta espècie, que havia niat entre nosaltres a l'edat mitjana, i era pròpia de l’Albufera de València i del Delta de l’Ebre va gairebé desaparèixer quan els marjals on pasturava el bestiar vaquí foren transformats en camp d’arròs. L’expansió actual s’ha produït en recuperar els hàbitats perduts i en colonitzar-ne de nous.

*http://ca.wikipedia.org/wiki/Esplugabous

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu març 2011