dilluns, 27 de desembre del 2010

La grip A

El Tamiflu ® un antiviral que ha vist créixer el seu consum arran l’epidèmia de grip A
L’octubre de l’any passat comentava en aquesta columna els símptomes de la grip, com prevenir-la, com tractar-la i l’efectivitat de la vacunació. No em va semblar avinent dir que cada any la grip comuna produeix unes 8000 morts, les mateixes que es preveu que produirà la grip nova. L’actual situació d’alarma, que s’ha generat a partir dels mitjans de comunicació no té, segons entenc, cap mena de recolzament ni científic, ni tècnic.
L’estratègia de la por i l’alarma constant com a mitjà de control social és tan coneguda com efectiva. Recordeu l’encefalopatia espongiforme bovina, la malaltia de les vaques boges? O la pneumònia atípica SARS, síndrome respiratòria aguda severa, que es va fer famosa el 2003?
Efectivament els agents productors, prió i virus, d’una malaltia i l’altra hi són, calia, però, utilitzar l’estratègia de la por? Ara, a punt de començar un nou curs acadèmic, tornarem a les aules amb un nou entrebanc, la grip A. Fa temps que sembla que tot ho ha d’arreglar l’escola. La grip A també? Des de les escoles fem educació per al consum, per
a la pau, sexual, viària, per a la salut, etc. i a més, encara que no ho sembli, matemàtiques, llengües, ciències naturals i socials, educació física, visual i plàstica i música. I dic això perquè a la veïna França, el seu ministeri de sanitat, ha fet arribar a les escoles unes mesures de prevenció que resumides són: tancar una classe a partir del moment en el qual hi hagi 3 alumes malalts en una mateixa setmana, reobrir-la sis dies després, si no hi ha més contagis i després de sanejar els locals, destinar una aula per centre als alumnes malalts, fer cursos alternatius a través de TV, France5, France Culture i Internet per als alumnes que no puguin assistir a les aules...
El virus de la grip comuna i de la grip A es transmeten per contacte directe amb les persones malaltes per les gotetes infectades (aerosols) dels esternuts i de la tos dels afectats o pel contacte amb objectes contaminats.
En el nostre país es preveu la vacunació profilàctica contra la grip A, això és per prevenir
de la malaltia els col·lectius més sensibles, que encara s’han d’establir, com es fa amb la grip comuna. Les vacunes són en fase d’experimentació i la seva arribada serà entrada la tardor per la qual cosa la vacunació contra la grip clàssica s’avançarà.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu setembre 2009

La grip

Una de les vies de transmissió del virus de la grip és el contacte directe amb
les gotetes infectades (aerosols) dels esternuts de les persones infectades
L’ú d’octubre ha començat el període de vacunació profilàctica, això és per prevenir-nos de la malaltia produïda pel virus de la grip. I és aconsellable que ho facin les persones que pateixen malalties cròniques (del cor, dels pulmons, dels ronyons, diabetis...), les persones de més de 60 anys,  les persones baixes de defenses i les persones que treballin en ambients de pública concurrència que estiguin exposades al virus.
El virus de la grip no és un virus fàcil de tractar. Té una gran capacitat de canvi (mutació) per això cada any la vacuna ha de ser diferent de la de l’any anterior, d’aquí ve que ens hàgim de vacunar cada any. La vacuna es fa amb els virus més recents per la qual cosa la immunitat no és del 100%. Sempre podem contraure el virus pel qual no hàgim estat vacunats però malgrat tot paga la pena vacunar-se perquè l’eficàcia de la vacuna arriba a ser del 75% de la població vacunada.
Davant l’opció de vacuna sí o vacuna no cal pensar en els estralls que pot produir la malaltia. És històricament famosa la pandèmia, la passa que diem en la parla col·loquial, del 1918-1919, coneguda amb el sobrenom de grip espanyola, que matà entre 50 i 100 milions de persones. El virus de la grip es transmet per contacte directe amb les persones malaltes per les gotetes infectades (aerosols) dels esternuts i de la tos dels afectats o pel contacte amb objectes contaminats. La incubació és de 1 a 3 dies i els símptomes mal de cap, dolors musculars, mal de coll, catarro nasal i la possibilitat de complicacions, com la pneumònia, en els col·lectius més febles. El tractament aïllar els malalts, tractar el dolor i la febre amb paracetamol o àcid acetilsalicílic, tractar altres símptomes que es puguin presentar, però mai prendre antibiòtics. Cal insistir que la grip és causada per un virus, i que els antibiòtics només ataquen els bacteris. El metge però pot recomanar de prendre’n si sospita que el malalt presenta una sobreinfecció bacteriana.


Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu octubre 2008

La petjada ecològica


Si en parlar de pressupostos hem de ser solidaris amb altres territoris, quan parlem ecològicament també. I tant en un cas, com en l’altre, som extraordinàriament insolidaris. Per poder viure com vivim ho fem, sense tenir-ne consciència, amb l’ús dels recursos que correspondrien, solidàriament, als habitants d’altres territoris.
La petjada és el rastre, el senyal que deixa al terra un animal després de passar-hi. Els humans, amb les nostres activitats, deixem la nostra petjada tant a nivell local com a nivell global. És el que s’anomena la petjada ecològica*. És l’àrea que correspon al sòl productiu (conreus, pastures, boscos o ecosistema aquàtic) necessària per produir els recursos utilitzats i per assimilar els residus produïts per la població. És per això que, per calcular la petjada, es consideren el consum d’aliments, el consum energètic, els hàbits de mobilitat, la despesa en béns i serveis i la generació de residus.
El maig del 2003 es va fer pública la llista d’indicadors de sostenibilitat que havien de considerar els països de la Unió Europea per detectar avenços o retrocessos en la sostenibilitat tant a nivell local, autonòmic o estatal. Un d’aquests indicadors és la petjada ecològica. L’abril passat l’Ajuntament de Granollers va fer pública la superfície ecològicament productiva corresponent a cada granollerí o granollerina. Era de 5.76 hectàrees per habitant. Decebedor. Els habitants de Granollers necessiten un municipi 200 vegades més gran per poder satisfer totes les seves necessitats.
Si considerem els usos i costums dels cardedeuencs i cardedeuenques similars als de Granollers, la petjada ecològica col·lectiva, aquí, és aproximadament de 86400 hectàrees. Ens caldria un municipi 67 vegades més gran que el nostre.
Càlculs realitzats ens indiquen que els països rics consumim, de mitjana, tres vegades el que ens correspondria si repartíssim equitativament els recursos mundials. Els països rics ens aprofitem de la capacitat de càrrega de la resta augmentant la petjada ecològica. És urgent reequilibrar consums i produccions si no volem superar els límits del creixement.
S’entén la necessitat de reequilibrar el territori?

* Un càlcul aproximat de la petjada ecològica individual el podem fer a:

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu desembre 2004