dimecres, 8 de desembre de 2010

El decreixement, un nou paradigma? (2)


Fa 35 anys de la publicació de l’informe «Els límits del creixement» dirigit pel professor Dennis L. Meadows. L’informe, del qual se’n van vendre 30 milions d’exemplars, a tot el món, responia a un encàrrec del Club de Roma, una organització no governamental ONG formada per un grup molt divers: científics, economistes, homes de negocis, caps d’Estat, i excaps d’Estat, dels cinc continents. En aquest informe, per primer cop, es qüestionava, amb una sòlida base científica, un paradigma que fins aleshores havia estat intocable: el del creixement sense límits. I anava més enllà, advertia sobre la inviabilitat d’aquest model econòmic i social. L’any 2004 Meadows el va revisar i va ratificar el seu missatge originari, avalat per dades recents que assenyalen que el creixement occidental ha superat el límit i som en zona de perill. Són resultats que ja s’endevinaven i de fet ja s’han planificat mesures per suavitzar els efectes de la superació dels límits del creixement. Ara s’ha posat de moda el desenvolupament sostenible, fins i tot per aquells partits polítics que no hi creuen, un desenvolupament, basat entre d’altres per l’ús d’energies renovables, una forma de convivència amb la Terra. En aquests 35 anys s’ha desenvolupat la consciència ecològica. Vetllem per l’estalvi energètic. Reduïm el consum de materials, els reutilitzem i els reciclem. Intentem protegir la natura. Intentem reduir les emissions de gasos que augmenten l’efecte hivernacle o les emissions productores de la pluja àcida. Tot plegat però és insuficient per reparar els danys produïts al planeta Terra. El problema és el següent: com passar d’un model econòmic i social, basat en l’expansió contínua, a un model de societat austera que assumeixi les limitacions del planeta? Parlant globalment els països rics haurien de reduir dràsticament tant la producció com el consum.
Parlant individualment hauríem de consumir menys. Econòmicament parlant hauríem d’entrar en el decreixement o, com proposen els autors de l’informe, en el «creixement zero» o «estat estacionari».
Els resultats obtinguts amb el programa informàtic World3, el programa de simulació i d’anàlisi de la dinàmica de sistemes, en els diferents escenaris possibles, són una extralimitació en l’ús dels recursos naturals i el seu progressiu esgotament, que provoquen un col·lapse en la producció agrícola i industrial, seguit d’un decreixement brusc de la població humana. Aquest col·lapse només es pot frenar, ralentint el creixement exponencial de l’economia i de la població, de manera que l’ús dels recursos naturals, que encara ens queden, no siguin esgotats pel creixement econòmic, o es puguin regenerar, i d’aquesta manera perdurin més en el temps.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu juliol 2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada