dilluns, 20 de desembre de 2010

Els nostres boscos (2)

Alzinar
L’alzinar és un bosc estratificat (estrats arbori, arbustiu, herbaci)
El clima mediterrani, el propi del països al voltant de la Mediterrània, es caracteritza per dues èpoques de pluges, la primavera i la tardor, pels seus estius molt secs i pels hiverns temperats. Sota aquestes condicions, a la terra baixa, s’hi estableix una vegetació de boscos i bosquines ben diferenciada.
L’alzinar, el bosc que s’organitza al voltant d’una espècie arbòria, l’alzina, és la vegetació característica, de la terra baixa. Malgrat aquesta afirmació, la superfície del país ocupada per alzinars és mínima si la comparem amb la que teòricament caldria esperar que ocupés. Els antics alzinars foren tallats o cremats pels diferents pobladors, ja des de temps prehistòrics. Obrien clarianes per establir-s’hi i per fer pastures i conreus.
L’alzinar és una vegetació en la que dominen les plantes perennes anomenades esclerofil·les, de fulla dura que les protegeix de la pèrdua d’aigua. És un tipus de bosc espès i de molta ombra. L’estrat arbori és constituït per les alzines amb una alçada mitjana de 8 a 10 metres. El sotabosc arbustiu, d’una alçada de 2 a 3 metres, és format pel marfull, l’aladern, l’aladern fals, l’arboç, el llentiscle i la lleterassa.
L’espessor i la impenetrabilitat de l’alzinar són degudes en gran part per la gran quantitat de lianes, plantes enfiladisses, que busquen la llum del sol tot entortolligant-se al tronc dels arbres. Les lianes de l’alzinar són l’heura, l’arítjol, l’esparreguera, el lligabosc, la vidiella i l’englantina.
L’estrat herbaci, poc dens degut a la manca de llum, té una alçada d’uns 50 centímetres. És format pel galzeran, la roja feréstega, la falzia negra i la violeta. Es poden trobar algunes molses i líquens i bolets a la tardor i a la primavera (ou de reig, peus de rata, carlets, pentinelles...).
En el nostre país si els boscos de la terra baixa no haguessin patit l’acció humana serien alzinars. La forta explotació de l’alzinar, tant per fer llenya com per fer-ne carbó, s’ha deturat amb l’ús dels anomenats combustibles fòssils, bàsicament el petroli i el gas natural. Ara però, si preguntem ¿quins són els arbres característics dels nostres boscos? Molts ens respondran que els pins, i diran que les pinedes són els boscos dominants. És cert les pinedes constitueixen la vegetació forestal majoritària, però resten lluny de poder ser considerades com a bosc.
L’ús de les alzines portà lentament a la necessitat de reforestar amb una espècie de creixement ràpid. És així que l’alzina fou substituïda pel pi blanc, un arbre de llocs amb poc sòl i de condicions difícils per a les alzines, com les cingleres, llocs ventosos, etc.
La degradació dels alzinars ha donat pas a una vegetació arbustiva dominada pel romaní i les estepes anomenada brolla. En plantar-hi pins les brolles esdevenen brolles arbrades que és el qualificatiu correcte de les pinedes.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu octubre 2005

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada