El proper mes de desembre es farà, a Copenhagen, la Conferència sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides 2009. El document de conclusions, que es farà públic en acabar, hauria de tenir un fort impacte en el desenvolupament de les activitats econòmiques dels diferents països. Ho dic en condicional perquè molt em temo que acabi amb una declaració de bones intencions. I és que el canvi climàtic, reconegut finalment gairebé per tothom, és al centre de l’activitat econòmica. Els països més desenvolupats, a la vegada els més contaminants, han d’augmentar les mesures per reduir la producció de CO2, el gas responsable de l’augment de l’efecte hivernacle de l’atmosfera que al seu torn és el responsable de l’escalfament i del canvi climàtic. Els països amb economies emergents també n’han de limitar la seva producció. Les millores econòmiques estan relacionades amb l’augment de la producció industrial i a l’augment de la producció de CO2, que és un producte de la combustió dels combustibles fòssils (carbó, petroli...).
La temperatura mitjana de la Terra ha augmentat 0,740 en el període de 1906 a 2005 per això l'escalfament és més pronunciat. El seu efecte és més gran a les zones terrestres que a les marines i més gran al nord més que al sud. Com hem anat comprovant han augmentat les ones de calor i les pluges torrencials, el nivell dels oceans ha pujat i el gel dels casquets polars i de les muntanyes ha començat a fondre's.
La solució és a les nostres mans. Tots hem de prendre mesures, individualment a les nostres llars, els industrials a les seves empreses, i col·lectivament, els governants, a les respectives administracions, municipals, autonòmiques i estatals.
Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu novembre 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada