dimarts, 21 de desembre de 2010

El Dia de la Terra (2)

Estèvia (Stevia rebaudiana)
El sobrepès és una preocupació, pel que fa a la salut, de les societats anomenades desenvolupades o avançades. Menjar més del que necessitem, i la reducció progressiva de l’activitat física, fan que l’excés de nutrients ingerits s’acumulin en el cos produint sobrepès a les persones que no controlen la dieta.
Posats a reduir calories de la dieta una bona mesura és substituir els edulcorants, les substàncies que endolceixen aliments i begudes, anomenats edulcorants calòrics (sucre, mel, glucosa, fructosa...) per edulcorants no calòrics (sacarina, ciclamat, aspartamo, estèvia...). Un exemple el tenim en la Coca-Cola. Una llauna de Coca-Cola ens proporciona 140 kcal. Una llauna de Coca-Cola Zero ens en proporciona 0,2. On és la diferència? En els edulcorants. Mentre l’edulcorant de la Coca-Cola és el sucre, la Coca-Cola Zero porta com edulcorants: E-950 acesulfamo-k, E-951 aspartamo i E-952 ciclamat.
Com no podia ser d’altra manera ja tenim la polèmica servida. Davant dels edulcorants tradicionals, que són els calòrics, s’han plantejat, en èpoques diferents, campanyes contra els altres edulcorants pels seus efectes nocius.
Realment la major part de les vegades són campanyes directa o indirectament lligades a guerres comercials per la por a perdre quota de mercat, tant és així que l’administració ha de desmentir els suposats efectes nocius*.
Ara, a la darrera Fira de la Terra s’ha fet la difusió de l’ús, com edulcorant, d’una planta, l’estèvia, al rebuf de la campanya en contra d’un edulcorant, l’aspartamo. L’estèvia és una planta, també coneguda com a fulla dolça o fulla de sucre, originària de Sudamèrica que creix espontàniament en ambients semiàrids de les zones muntanyoses del Paraguai i del Brasil, que s’ha començat a cultivar, tímidament en el nostre país, però que es cultiva de forma extensiva en països com Xina, Japó, Corea, Israel, etc. Les fulles de l’estèvia contenen unes substàncies químiques edulcorants, anomenades esteviòsids, que tenen un poder edulcorant 300 vegades més gran que el del sucre per la qual cosa les fulles s’utilitzen com a edulcorants. També és interessant perquè el seu ús té una acció reguladora de la quantitat de sucre (glucosa) a la sang i reductora de la pressió arterial. Per tant no és estrany l’interès en el cultiu d’aquesta planta.
La potent Food and Drugs Administration (FDA) dels E.U.A. ja autoritzà la seva venda, el 1995, als comerços naturistes, la qual cosa fou interpretada, pels seus defensors, com una mesura per no interferir en els interessos de les indústries productores dels edulcorants.
L’Associació Europea de l’Estèvia EUSTAS sol·licità, el 2007, l’autorització de la Unió Europea de l’ús de les fulles de l’estèvia i dels seus extractes purificats com additiu alimentari edulcorant.
Les empreses Coca-Cola i Cargill han desenvolupat conjuntament un edulcorant derivat de l’estèvia anomenat Rebiana per comercialitzar-lo als E.U.A. i a la U.E. Per tant, a falta d’estudis similars als que ja s’han fet per a l’aspartamo, donem la benvinguda a un nou edulcorant.

*Què diu l’administració?



Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu juny 2008

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada