dijous, 2 de desembre de 2010

Tardor calenta



El projecte de karting de Llinars, salvats tots els tràmits urbanístics que l’han de fer possible, ja té el llum verd per obtenir el permís d’obra de l’Ajuntament. Sabem, i no és l’únic cas, que projectes urbanístics d’aquesta magnitud no són innocents, ni destinats a ocupar un buit, en aquest cas en el món de l’esport. Ja ho hem vist, sofert, en el cas del Golf de Vilalba. Darrera d’un suposat interès general s’hi amaga l’especulació urbanística, que no té pressa. Ara només és un karting però què acabarà passant a la zona amb el pas dels anys? Ara es pot més o menys argumentar que s’ha blindat la possibilitat de fer cap altra actuació urbanística que la del karting. La propietat del sòl no té pressa. Si no ho veuen els pares ja ho veuran els seus fills o els seus néts o... I això no és d’ara. Ja fa molts anys que és així. Si aneu a Sitges, però realment en el terme municipal de Sant Pere de Ribes, al costat de la urbanització de Rocamar, us serà fàcil identificar les restes del que va ser un autòdrom, l’autòdrom de Terramar (construït el 1923). Llegireu que, un prohom sabadellenc, en liderà la inversió (24000 €) i que també era el promotor de la Ciudad Jardín Terramar de la qual en formava part l’autòdrom. Va desaparèixer una bona zona de vinyes. L’autòdrom va ser un desastre esportiu, econòmic i social. La urbanització per a torres no. En la situació econòmica actual quin serà el futur del karting de Llinars? Quin ha estat el gran rèdit esportiu, econòmic i social del Golf de Vilalba? La ferida al territori ja hi és. Que creixi és qüestió de temps.
Però hi ha més coses que han d’incidir a la natura i el territori aquesta tardor. Finalment hi ha un govern que ha decidit tirar endavant el projecte de 4t cinturó. Fa molts anys que ha estat al calaix de les administracions que no van tenir la valentia de tirar-lo endavant malgrat ser-ne fermes defensors. Ara podem no estar-hi d’acord però qui governa no pot atendre reivindicacions, lícites i enraonades que, malauradament, no han anat acompanyades de conductes ciutadanes que demostrin que passem del transport privat. Hem fet tard. Com sempre o canviem els hàbits individuals o això és una espiral irreversible. És molt semblant al que passa amb el model econòmic del país. Si no canviem individualment difícilment canviaren col·lectivament.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu octubre 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada