Com dèiem, l’altre tema estrella de la 13a Fira de la Terra fou la iniciativa ciutadana per aturar el cultiu d’espècies transgèniques o OGM (Organismes Genèticament Modificats). Es tracta de plantes manipulades genèticament. Plantes a les quals s’han introduït gens, d’altres espècies, que els donen noves característiques en el sentit d’una producció més gran, o la producció de determinades substàncies, la resistència a malalties o plagues, la resistència a les glaçades... Parlar d’espècies transgèniques és parlar de cinc empreses, AstraZeneca, DuPont, Monsanto, Novartis i Aventis, els grans gegants de la indústria agroalimentària, que comprenen el 60% del mercat dels pesticides, el 23% del mercat de llavors i el 100% del mercat de les llavors de plantes transgèniques del món de l’economia global, del qual se n’escapen alguns països com la Xina que, amb un control estatal de la producció, també ha optat pel cultiu de plantes transgèniques.
Els gens que s’introdueixen majoritàriament són el de la resistència al glifosat (un herbicida) que s’utilitza per matar les males herbes que competeixen amb els conreus i el gen que codifica la producció de la toxina Bt (del bacteri Bacillus thuringiensis) que produeix plantes biocides, plantes resistents a alguns insectes.
Els detractors al seu ús argumenten que les modificacions genètiques no només no representen cap avantatge per als consumidors des del punt de vista
nutricional, sinó que l’única cosa que han fet és facilitar un model d’agricultura
industrialitzat i sense agricultors perquè, els pocs agricultors que resten són totalment dependents de les multinacionals del sector.
També hi ha preocupació per la seva seguretat alimentària per la possible presència d’al·lèrgens o de toxines tot i que, per ara, no hi ha evidències clares.
Tot plegat però no ens pot fer oblidar l’existència d’una nova revolució verda semblant a Revolució verda medieval o Revolució agrícola àrab derivada bàsicament de les tècniques de regatge, o les revolucions verdes de la dècada dels seixanta dels s. XX, de Mèxic, amb la millora genètica del blat i del blat de moro, o la de Xina, també per la millora genètica però en aquest cas de l’arròs. Les tècniques aplicades foren principalment, la selecció i millora genètica de les llavors, l’augment de la superfície conrada, l’obtenció de dues o més collites en una mateixa superfície i l’ús d’adobs i de pesticides. Valgui com exemple la producció de blat de Mèxic, que de 750 kg per hectàrea el 1950, va passar a ser de 3.200 kg per hectàrea el 1970, o l’exemple de l’Índia que va reduir dràsticament la població que patia fam, i va passar a ser exportadora de cereals, els quals però no s’haurien d’haver exportat per resoldre totalment la fam interior.
Quan escric l’article som 6.704.536.348 els habitants de la terra. L’índex de creixement de la població mundial és al voltant de l’1,7% anual i no és previst que baixi fins ben entrat el segle XXI. Què menjarem? Cal criminalitzar els transgènics? Malgrat els inconvenients dels avenços en la tecnologia dels aliments, no ens trobem ara amb l’esperança de vida més gran que mai? Una cosa són els transgènics i l’altra el monopoli que volen tenir del seu ús les multinacionals agroalimentàries, el veritable argument per oposar-nos al seu ús polític, i al control econòmic de la seva producció, no al seu ús social, alimentar la població.
Es poden veure dades d’estimació de la població mundial al web de l’U.S. Census Bureau International Data Base http://www.census.gov/ipc/www/idb/
Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu juliol 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada