Els nostres boscos (1)

Fageda al Montseny

La sensibilitat poètica defineix, de vegades, molt millor el paisatge que un geògraf. Recordem la descripció de la comarca que feia Pere Quart (Joan Oliver) a les Corrandes de l’exili al seu llibre Saló de Tardor:

“En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

Com el Vallès no hi ha res”.

A la plana del Vallès se’ns fa difícil parlar de boscos. Són de remarcar les valors ecològiques de les serralades que l’envolten però la plana no és una zona particularment notable des del punt de vista biològic i geològic.

En temps dels romans, segons que s'atribueix al geògraf Estrabó, un esquirol podia anar des del sud de la península ibèrica, fins els Pirineus, tot saltant de capçada en capçada, dels arbres dels nostres boscos, sense haver de posar les potes a terra. S'atribueix la dita a Estrabó però, el cert és que la descripció que fa de la península ibèrica a la seva obra Geographia, és de segona mà, perquè ell no hi viatjà mai, no en diu res. La cita però pot tenir quelcom de veritat i sembla que podia ser certa.

Amb el temps, la vegetació que antigament cobria el sòl ha estat aclarida per fer-ne pastures, camps de conreu, i per fer-hi les infraestructures viàries i els pobles i ciutats.

Els arbres però encara dominen el paisatge. Els boscos són comunitats formades per diversos vegetals però en les que dominen els arbres. També hi ha arbusts, lianes i herbes. Els boscos cobreixen el 40% de la superfície terrestre, si descomptem els deserts i les glaceres. Hi ha boscos de diversos tipus segons els arbres que s’hi fan.

Molts són els factors que fan canviar la vegetació d'un indret. Els ecosistemes no han estat sempre com ara els podem veure. Les poblacions es veuen sotmeses a factors que determinen un seguit de canvis.

La vegetació però posseeix la capacitat de regenerar-se i cicatritzar les ferides que ha rebut. Segons la intensitat del dany, la regeneració es fa d'un sol cop (substitució d'arbres morts o tallats en un bosc) o passant per una sèrie d'etapes successives, cadascuna de les quals crea les condicions necessàries que fan possible el pas a la següent. Malgrat tot, les etapes de regeneració del paisatge són molt lentes (duren segles, de vegades) i no sempre són possibles, ja que l'erosió del sòl moltes vegades fa impossible aquesta regeneració.

Actualment la vegetació de la terra baixa, força deforestada, és constituïda per conreus, per altres tipus de vegetació boscosa dominats pel pi blanc o pel pi pinyoner, malgrat que la seva zona de distribució natural sigui els arenals de la costa (pi pinyer) o les àrees pobres de la muntanya baixa (pi blanc). El pi ha augmentat la seva àrea de distribució gràcies a l'acció humana que fa que la comunitat pròpia, l'alzinar sigui substituïda per altres comunitats, patint una regressió.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu setembre 2005