dijous, 2 de desembre de 2010

A la Camarga els flamencs noten el canvi climàtic

 
La Camarga és una comarca occitana entre Seta i Marsella. És un extens territori format pels sediments deltaics que aporta el riu Roine (Ródano en castellà, Ròse en occità i Rhône en francès) i que s’estimen en 20 milions de metres cúbics anuals. El nom de la zona sembla que ve del senador romà i gran terratinent Annius Camar.
La Camarga, fins el s. V de la nostra era, fou una comarca pròspera gràcies al comerç fluvial. Després patí l’abandó i la magra població, delmada pel paludisme, restà lliurada a tots els corsaris, berberiscs, passavolants, bergants que s’hi desplaçaven impunement, sense oblidar els catalans perquè la Camarga és territori provençal que fou regit per la dinastia de Barcelona.
La Camarga és una zona excepcional per a l’observació d’ocells. Per aquest motiu, entre d’altres, l’any 1977, la UNESCO en declarà Reserva de la Biosfera 13 117 ha. La gran presència d’ocells és una conseqüència de la presència d’aigua, d’aiguamolls, terrenys planers pantanosos, localitzats al llarg del litoral, actualment escassos per la qual cosa la concentració d’ocells és més gran. Un d’aquests ocells és el flamenc, un dels ocells més esvelts del nostre país, que viu en grups a les zones humides d’aigües poc fondes, normalment salabroses. És un ocell molt mòbil. Segons les condicions ambientals canvia de residència, d’un dia per l’altre, i fins i tot pot fer llargs desplaçaments migratoris. S’alimenta de crustacis, algues, larves i d’algun peixet, i cria molt localment tot i que malgrat tenir zones de reproducció concretes (la Camarga, la llacuna de Fuentepiedra, Doñana i algunes zones del nord d’Àfrica), de vegades es reprodueix gregàriament en gran nombre (sovint milers de parelles) en indrets poc habituals o bé on mai ho havia fet, o ho deixa de fer durant llargues temporades, fins i tot segles, mentre no es recuperin les condicions que li són necessàries, com és el cas del delta de l’Ebre, on hi ha constància que havia criat el s. XVI, i ho ha tornat a fer des de la dècada dels setanta del s. XX. A les zones humides salabroses de la Mediterrània es calcula que el nombre de flamencs és d’uns 60 000 individus.
Les elevades temperatures d’aquesta tardor que han superat totes les marques de les enregistrades fins ara, han tingut efecte sobre els fluxos i refluxos dels ocells migratoris, al menys això és el que han afirmat els ornitòlegs del Parc ornithologique de Pont de Gau pel que fa a l’època d’aparellament dels flamencs. Les temperatures relativament elevades han produït un avançament de 15 dies en les parades nupcials, les dances rituals prèvies a l’aparellament. Perquè, encara que no ho sembli, és a l’hivern quan s’aparellen els flamencs. És quan van proveïts de les més espectaculars plomes, precisava Fred Lamouroux, un dels responsables del parc, per fer la parada nupcial. Coll en tensió, es desplacen rítmicament, obren les ales  i fan reverències. Després fan la còpula i els naixements es produeixen a l’abril.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu gener 2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada