dilluns, 20 de desembre de 2010

Els nostres boscos (i 3)


Dibuix esquemàtic d’una pollancreda, un exemple
de plantació d’arbres de creixement ràpid
És evident que alzinars i pinedes han patit al llarg de la història una forta explotació però, com és que encara hi ha boscos? Els nostres avantpassats tenien cura del bosc. El ritme de vida era el que marcava la natura. Les pràctiques forestals s’ajustaven al ritme de creixement dels arbres. Els romans, quan colonitzaren el nostre país, utilitzaven la fusta dels boscos per fer vaixells, per al carboneig, com a llenya i per fer bótes per envellir, guardar i transportar vi.
Utilitzaven, bàsicament, les alzines i els roures i, per compensar les tales, introduïren dos nous arbres, avui comuns, el pi pinyoner i el castanyer de creixement més ràpid. El pi pinyoner el portaren de la Mediterrània Oriental que, degut a la poca qualitat de la seva fusta, el degueren plantar per fixar dunes o terrenys sorrencs, mentre que el castanyer, originari de l’Àsia Menor, el plantaren per substituir els roures a les obagues. La fusta del castanyer era utilitzada en la construcció de vaixells i de bótes.
D’aleshores ençà s’han introduït diverses espècies al nostre país. Cap d’elles ha gaudit del reconeixement suficient com per donar-ne boscos però, algunes les podem veure en plantacions. Les plantacions es fan amb arbres de creixement ràpid, com els pollancres
o els eucaliptus, sobre terrenys d’antic ús agrícola i és per això que parlem de conreus forestals. Les plantacions són una solució en els països de la Mediterrània davant del baix rendiment dels boscos, i han de rebre la mateixa consideració que un conreu, així els boscos es poden seguir explotant de manera racional i, quan calgui es poden fer repoblacions forestals, per recuperar zones boscoses o per regenerar-les si s’han explotat de manera abusiva.
Ara sovint, quan parlem de boscos, veiem com el terme explotació és substituït pel de gestió de boscos, i així és, hem de seguir gestionant els boscos. La major part dels propietaris forestals així ho fan, però el progressiu abandonament dels usos rurals tradicionals, té una conseqüència indirecta: l’increment de l’acumulació de fusta al sotabosc, tant per l’acumulació d’estrat arbustiu, que creix abundantment sense control, com per les mateixes branques caigudes dels arbres, amb la qual cosa els boscos es converteixen, particularment en anys de sequera, en autèntiques bombes.
La majoria dels incendis forestals són originats per l’acció humana però la sequera, les altes temperatures de l’estiu o el vent són factors importants per explicar la propagació dels incendis a partir d’aquest sotabosc ric en combustible. Ara, lluny d’aquestes situacions extremes, és quan s’hauria d’actuar al bosc si volem seguir-ne gaudint.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu novembre 2005

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada