dissabte, 18 de desembre de 2010

El mal son de Gallecs


Arran la lectura de l'article "Llum verda per salvar el paratge rural de Gallecs" en el número de març de la revista*, he cregut que fora bo recordar la història recent de Gallecs, un litigi urbanístic entre administracions sense massa criteri ambiental.
Els moments actuals ens fan pensar en èpoques passades i molt concretament en el passat de Gallecs. EI problema de l'habitatge omple espais en els mitjans de comunicació. Cal habitatge i cal que sigui assequible. Aquest mateix argument va fer que el 1970 el dictador Francisco Franco signés el Decreto-Ley 7/1970 de 27 de juny, sobre actuacions urbanístiques urgents (ACTUR), per fer front, es deia, a la demanda d'habitatges socials. Calia disposar de sòl urbanitzable a preu raonable. Qualsevol sòl era bo, sense criteri. Pel que fa a la província de Barcelona el "sistema" trobà la solució a tres zones: una en el terme de Cerdanyola (Ciutat Badia), una altra a Martorell i la tercera a Gallecs.
A Gallecs, entre l'any 1970 i el 1972, s'expropiaren més de 1472 ha de sòl agrícola per fer-hi habitatges per unes 130000 persones, en la que s'havia d'anomenar Ciutat Riera de Caldes.
Era una resposta lògica a la "Planificació Territorial" de l'època: supeditació de l'agricultura a la indústria, separació de la residència del lloc de treball, augment de la mobilitat, en definitiva malbaratament de benzina i d'hores en desplaçaments
Tot això passava amb el desconeixement de la població que, mica a mica va conèixer la magnitud de la tragèdia, i començà a fer actes reivindicatius que s1niciaren amb una manifestació de 5000 persones la primavera del 1978, als inicis de la recuperada democràcia.
A finals dels anys setanta, en un llibre de Josep Ma Camarasa i Joan Senent-Josa, Salvem Catalunya, fruit del Congrés de Cultura Catalana, es deia que els problemes accentuats els anys seixanta i setanta en la gestió dels recursos naturals i del territori s'havien produït "per la manca d'òrgans democràtics de planificació i de gestió". En una altra publicació de la mateixa època, Natura ús o abús.? EI llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans, es deia, parlant dels Vallesos, l'Occidental i l'Oriental, que "la plana no és una zona particularment notable des del punt de vista biològic i geològic" la qual cosa no havia impedit de ser "una contrada acollidora" a la qual “donava bo de viure”. Es repetia idènticament el mateix a l'edició del 1988 i remarco que en passat perquè també es deia del Vallès que era un exemple de "immolació irresponsable d'un medi natural sàviament humanitzat”. Abans, a la primera edició, la del 1976 era una cosa, després, ara, una altra. Qui ha governat el país d'ençà del 1976? Què han fet els òrgans democràtics de gestió i de planificació dels recursos naturals i del territori? Els municipis amb sòl afectat per l'ACTUR de Gallecs (Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà d'Amunt, Polinyà, Montcada i Reixac i Mollet del Vallès) negociaren quins usos havia de tenir, amb l'Institut Català del Sòl, recent creat aleshores, per la Generalitat de Catalunya, que finalment n'heretà la propietat de l'Estat que l'havia expropiat. La sort fou diversa. Se suprimí el projecte de macrociutat. Afortunadament, la pressió popular i l'arribada de la democràcia van parar, en part, el projecte inicial. Els municipis van negociar unilateralment la solució amb el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques d'aleshores, Josep M. Cullell, de nefast record, i destinaren els terrenys expropiats per habitatges, per instal·lar-hi polígons industrials o equipaments amb els més diversos arguments (es diu que per resoldre greus dèficits urbanístics). L'agressió al territori, per bé que menor, hi va ser. Ara en un intent final de reordenació es deixa un retall, com a mostra del que s'ha esguerrat.
Mollet deixa una gran part del sòl que, juntament amb la part del sòl corresponent al municipi de Parets, constitueixen l'Espai Rural de Gallecs gestionat per un Consorci creat pels dos municipis.
Altres municipis no han pogut ni tan sols reparar el "pecat" inicial. Els seus inicials responsables foren de tot color, destaquem entre d'altres Rosa Martí, alcaldessa de Parets pel PSC, Anna Bosch l'alcaldessa aleshores de Mollet pel PSUC, que ara vota verd i d'esquerres de de bo i descaradament, o aquí en Joan Payola, que ja sabem que vota. A la vista tenim que n'ha fet cada municipi del sòl de Gallecs (veure quadre).


Lluny en el temps resten les xerrades que teníem, a finals dels anys setanta principis dels vuitanta, una colla de joves amb el Vallès en el cor i en el pensament, i amb l'educació ambiental a l'horitzó. També són lluny les trobades, com la que vàrem tenir a Caldes, al Centre Democràtic i Progressista, els qui representàvem el clam contra les agressions al territori (les pedreres del Farell, can Montcau de Lliçà, l'Alzina de can Padró de Palau­solità i Plegamans, Gallecs...), agressions que no han parat amb infraestructures com el 4t cinturó o el TGV, a les que s'hi ha sumat la nova gangrena territorial dels camps de golf, tapadores d'urbanitzacions residencials. En aquesta reunió hi participà Rosa Martí, que fou després Alcaldessa de Parets, i l'ara Consellera Montserrat Tura.
Comptat i debatut, si no es detura l'erosió territorial (del Vallès en quedarà res?) al menys ens restarà l'Espai Rural de Gallecs, com a testimoni d'un territori transformat.

*L’Alzina – Revista independent de Palau-solità i Plegamans – Article enviat i mai publicat 2004

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada