Els abellerols*, quan El Nas de setembre surti al carrer, o hauran marxat o seran a punt de fer-ho. Marxaran cap a l'Àfrica i no tomaran fins a la primavera de l'any vinent. Retrobaran els nius, hi criaran i, a finals de l'estiu, ens tornaran a deixar. Són una espècie estival. Els abellerols són potser els ocells més exòtics dels que ens visiten anualment. L’abellerol, Merops apiaster (el nom llatí d’un ocell menjador d'abelles indeterminat), té el bec llarg i un plomatge de colors vius, llampants, com metàl·lics. No hi ha diferències entre sexes. La part dorsal es verda en els individus joves, amb el capell marronós, i els diferenciem dels adults perquè, aquests, tenen la part dorsal marronosa pel centre, com una derivació del capell i groguenca cap els costats. La coloració més sorprenent però és la ventral, verd-blava, amb el coll groc, limitat per una mena de collaret negre, com també és negre una franja que va del bec al clatell travessant els ulls. Les ales i la cua són d'un color verd oliva. És un ocell insectívor, que caça al vol, molt gregari, això és que tendeix a viure amb altres individus de la mateixa espècie, en general en colònies de 5 a 20 parelles. Els podem veure sobrevolant Cardedeu, difícilment identificables visualment, però en canvi detectables pels seus reclams, penetrants com un timbre, que es poden sentir a centenars de metres. Es poden veure però al damunt dels fils de telefonia, particularment en els que hi ha en els camps per sobre de Can Siló, des d’on solen baixar als nius de les parets dels talussos del camí que, des de Can Siló, puja a buscar el camí de Sant Hilari. Els nius són uns forats ben rodons que segueixen amb uns túnels que excaven en els talussos sorrencs o de materials poc compactats, hàbitat vulnerable que fa que s’hagin d’extremar les mesures de protecció. En el cas comentat quan es netegen els camins.
Els abellerols, com altres ocells, són espècies migradores. Fan migracions. Les migracions són desplaçaments d’anada i tornada en el transcurs de l’any que coincideixen amb el cicle reproductiu. Durant l’època d’activitat sexual fan niu, nidifiquen, en una àrea concreta (àrea de reproducció) que abandonen quan s’acaba aquesta activitat per desplaçar-se cap a l’àrea d’hivernada la qual abandonaran a l’inici del següent cicle. A la nostra àrea, els ocells fan dues migracions molt marcades: una, a la primavera, en què, des del sud, pugen cap al nord per anar a reproduir-se. És la migració prenupcial. A l’altra, l’anomenada migració postnupcial, els ocells es desplacen des del nord, baixen cap al sud fugint del fred i busquen zones càlides on alimentar-se durant el nostre hivern.
El clima del nostre país no és extremadament fred. És per això que hi ha ocells que venen del nord a passar-hi l’hivern. Són els ocells hivernants que arriben amb la migració postnupcial i marxen amb la prenupcial. És el que fan els ocells del Centre i Nord d’Europa que hivernen a les zones litorals del nostre país. Hi ha altres espècies, com els abellerols, que no poden passar l’hivern amb nosaltres i només venen durant l’època càlida a reproduir-se, són els ocells estivals que arriben amb la migració prenupcial i marxen amb la postnupcial.
Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu setembre 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada