dimarts, 21 de desembre de 2010

El canvi climàtic (i 4)

Contaminació atmosfèrica a la ciutat de México
Si el canvi climàtic és una conseqüència de l’escalfament global per causes derivades de les activitats humanes, és clar que el canvi climàtic és cosa de tots però alguns tenen més responsabilitat que d’altres. I és que l’ús dels combustibles fòssils (carbó, benzina, gas natural...), tant per usos industrials, com domèstics, genera gasos d’efecte hivernacle que ajuden a incrementar l’escalfament natural perquè, com sabem, l’efecte hivernacle és un fenomen natural responsable de les condicions climàtiques que fan de la Terra un planeta habitable. No podem oblidar els incendis forestals, sembla que cada vegada més freqüents, i sovint provocats, com a responsables de la producció de CO2, el segon gas, després del vapor d’aigua responsable de l’efecte hivernacle, i tampoc no podem oblidar l’efecte de la desforestació per la tala abusiva dels boscos o per la urbanització.
Per tot plegat els països industrialitzats signaven, el 1997, a la ciutat japonesa de Kyoto, un protocol comprometent-se a prendre mesures per reduir la producció de gasos d’efecte hivernacle. Pactaren reduir un 5.2% les emissions entre el 2008 i el 2012, prenent com a referència el nivell de gasos del 1990. L’acord, ratificat per la Unió Europea (UE) el 2002, entrà en vigor el 16 de febrer del 2005. Poc després també el ratificà Rússia, després d'aconseguir el compromís de la UE de pagar la reconversió industrial russa, així com la modernització de les seves instal·lacions, en especial les petrolíferes. Per la seva banda, el govern dels Estats Units, abans amb Bill Clinton, i després amb George W. Bush, es nega a ratificar el protocol sota l’excusa, sovint, de la manca de contundència en els informes dels tècnics en l’atribució de l’escalfament a les activitats humanes, argument també emprat per economistes com l’excèntric Sala Martín.
I nosaltres, que hi podem fer? Podem prendre partit per un dels dos bàndols, o sigui, no fer res, o fer-ho sense convicció, com és el cas dels Estats Units o adoptar mesures tendents a reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle. Per ara estem lluny d’atènyer els límits fixats a Kyoto perquè la producció de CO2 no ha parat de créixer encara que ara ho fa de manera més lenta i això és positiu.
La Generalitat de Catalunya, a través dels Departament d’Indústria, Comerç i Turisme i de Medi Ambient i Habitatge, té programes de millora de l’eficiència energètica i de reducció de les emissions en l’àmbit industrial i domèstic amb actuacions en els sectors industrial i del transport, en el sector de l’habitatge i els equipaments educatius i assistencials, en la recuperació i tractament dels gasos d’abocadors i de basses de purins (principalment, el metà). També fomenta l’ús dels biocombustibles com a recurs energètic, especialment d’aquells que procedeixen del reciclatge de residus, l’ús dels vehicles sense benzina i, amb la col·laboració de l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità) i del Departament d’Indústria, es desenvolupen experiències pilot d’incorporació dels motors de combustió d’hidrogen.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu novembre 2006

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada