dimecres, 1 de desembre de 2010

En què quedem?

*

Thomas Robert Malthus, l’economista, demògraf anglès, pastor anglicà publicà el 1 798 la seva teoria de la població, una tesi fatalista en la qual explicava que mentre la població augmenta en progressió geomètrica (2, 4, 8, 16, 32, 64...), els recursos per a mantenir-la ho fan només en progressió aritmètica (2, 4, 6, 8, 10, 12...). De tal forma que mentre en els primers estadis hi ha cert equilibri aquest es descontrola a mida que avança el temps. La catàstrofe anunciada per manca de recursos no es produí. Malthus no havia previst que l'avanç tecnològic augmentaria no només la producció manufacturera sinó també la producció alimentària, i segon, però no menys important, que les societats industrials tendirien a reduir dràsticament el seu creixement demogràfic en reduir la seva taxa de natalitat. Més cap aquí, el biòleg nordamericà Paul R. Ehrlich fou el portaveu del desastre que comportaria l’augment de la població mundial (publicà La Bomba Població), fins el punt de convertir-se, juntament amb la seva muller Anne, en un promotor de la limitació dels naixements i de l'esterilització. El desastre tampoc s’ha produït. Com tampoc no s’han produït totes les previsions de l’'informe Els límits del creixement, encarregat al MIT pel club de Roma, publicat el 1972, poc abans de la primera crisi del petroli, l'autora principal del qual era Donella Meadows, ni les de les seves revisions (1992 i 2004). L'informe basat en una simulació informàtica fa prediccions sobre el creixement de la població, el creixement econòmic i l'increment de la petjada ecològica de la població sobre la terra a partir de les dades disponibles. La tesi principal del llibre és que, en un planeta limitat, no és possible un continu creixement econòmic. Però que hauria passat si no s’haguessin tingut en compte aquests informes i s’hagués seguit amb el mateix ritme de creixement?
Hi ha un gran interès, particularment des de sectors neoliberals, a ridiculitzar les prediccions fetes des de la ciència. Ara passa una cosa semblant amb el canvi o escalfament global. Es contrasta l’evidència de les dades amb les prediccions més alarmants davant les quals alguns països, sovint avalats per científics de renom, es fan l’orni. Les prediccions hi són. Els temps potser són equivocats en part perquè es prenen mesures que més que donar una solució al problema allarguen l’agonia.
No em cansaré de dir que el problema és el model de societat i del seu creixement econòmic. Però sembla que això sovint s’oblida, o no interessa políticament, i menys als polítics amb responsabilitat de govern, els qui han de prendre les decisions, de vegades impopulars. Veiem massa sovint la proliferació de col·lectius que lliurement es manifesten en contra de propostes governamentals, municipals, autonòmiques o estatals, NO a l’AVE, NO al 4t Cinturó, NO als parcs eòlics, NO a l’ampliació de l’aeroport, NO al desdoblament de l’eix transversal, NO a la línia de molt alta tensió, NO al transvasament de l’Ebre, No a la planta de biomassa... Políticament es pot optar per tirar endavant les propostes, en contra de col·lectius, més o menys sorollosos, o bé retirar-les, com va passar, segons que ha reconegut recentment el president Pujol, amb la construcció del 4t Cinturó.
El que és més lamentable és veure, com s’ha vist darrerament, que darrera d’aquests col·lectius s’hi amaguen responsables polítics, que ara demanen solucions als problemes que ells mateixos no van voler solucionar, o que els havien creat, per omissió, per no haver pres les mesures quan calien. No trigarem massa a sentir a parlar del col·lapse de les carreteres locals de la nostra comarca, i no m’estranyarà gens de veure com aquells que ara diuen No al 4t Cinturó, encapçalen manifestacions reclamant inversions en infraestructures.

* http://www.footprintnetwork.org/en/index.php/GFN/page/trends/spain/

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu gener 2008

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada