La recuperació del cabal ecològic i de la qualitat de l'aigua
han permès que any rere any els coll-verds criïn a la riera de Vallforners
Tot i que lentament es van estenent a tots els àmbits de la societat els processos d’ambientalització, això és la incorporació de la dimensió ambiental. Les empreses han comprès que si es tenen en compte els aspectes ambientals, socials i econòmics milloren la gestió empresarial i la seva imatge pública. Es tracta per tant de coordinar el desenvolupament econòmic i la protecció de l’entorn.
La composició de les obertures per aprofitar la llum el màxim possible i els sistema de climatització basats en la geotèrmia de la recent inaugurada ampliació de la Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu en són un bon exemple. Aquestes mesures acompanyades d’altres lligades a la gestió de la pròpia Biblioteca constitueixen l’ambientalització. És el mateix que es persegueix a les anomenades Escoles Verdes, comprometre els centres educatius en la seva pròpia millora ambiental i, per tant, en la del seu entorn amb la reducció, reutilització i reciclatge de materials, amb el tractament dels residus, economitzant aigua i energia...
També ha arribat l’ambientalització a les cases. Arran dels darrers episodis de sequera es va estendre l’ús dels reductors de flux per les aixetes, o les cisternes de doble descàrrega. En els habitatges de nova construcció s’apliquen tècniques constructives d’aïllament tèrmic o s’hi instal·len plaques solar tèrmiques, per a l’obtenció d’aigua calenta sanitària. Fins i tot el govern, aquest any, ha donat ajuts per millorar l’aïllament tèrmic de portes i finestres. Contrasta tot plegat però amb les dificultats que tenen les famílies que han decidit instal·lar plaques solars fotovoltaiques per a la producció d’energia elèctrica de part de les companyies elèctriques. Sembla que el Ministeri d’Indústria farà que les elèctriques ho posin més fàcil.
L’ambientalització en majúscules de la societat va tenir el seu moment d’eufòria a la darrera dècada del segle XX on arreu es feien les Agendes 21. Ara, amb la perspectiva dels anys, les Agendes 21 s’han reduït, en molts casos, a un seguit de bones intencions, a una llista d’indicadors que poc o gens es controlen, i a algunes bones pràctiques que són d’agrair ambientalment parlant. Però, què se n’ha fet de l’Agenda 21 de Cardedeu?
Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu maig 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada