 |
| Xarxa viària i ferroviària del Pla d’infraestructures de transport de Catalunya |
Darrerament són en boca de molta gent les infraestructures i la necessitat de noves infraestructures o l’endarreriment en la construcció d’algunes d’elles. L’any 2006 el Govern català presentà el Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (PITC), un pla que defineix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya, d’acord amb el planejament territorial vigent i amb una visió sostenible de la mobilitat que s’ha d’executar en 20 anys (2006-2026). Representa un fort impuls a la xarxa ferroviària que passarà a tenir 1100 km de noves vies fèrries de les quals les més destacables són l’Eix Transversal Ferroviari i la línia orbital de Mataró a Vilanova.
El PITC proposa que les mercaderies transportades per ferrocarril haurien d’augmentar en un 8,5% anual per poder assolir una quota del 10% l’any 2026 (actualment és del 4%). La carretera s’ha de mantenir creixent en un 3,1% anual. La proposta del PITC ha de fer possible que el ferrocarril reverteixi la seva tendència històrica de decreixement continuat i pugui arribar a créixer anualment en un 8,5% (per sobre del 3,1% de la carretera). Tot plegat, però, depèn del mercat del transport i dels operadors logístics.
Una de les propostes més importants és la línia per unir Lleida i Girona en 80 minuts, l’Eix Transversal Ferroviari, una línia destinada al trànsit mixt de passatgers i mercaderies per unir les principals capitals de la Catalunya central, des de Lleida fins a Girona. És una aposta més per al reequilibri territorial.
El nou eix ferroviari connectarà, en 233 quilòmetres, Lleida, Tàrrega, Mollerussa, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Girona, sense travessar Barcelona, amb velocitats entre 160 i 250 quilòmetres per hora, per cobrir el recorregut en 80 minuts.
L’altra és la Connexió de la segona corona metropolitana la línia orbital ferroviària entre Vilanova i Mataró que connectarà i reduirà el temps de desplaçament entre les ciutats de la segona corona metropolitana, des del Penedès fins al Vallès (Vilanova- Vilafranca-Martorell-Terrassa-Sabadell-Granollers-Mataró). També es preveu potenciar la línia Barcelona-Mataró.
La modernització i la millora de la xarxa de rodalies pretén reduir entre un 60% i un 80% el temps de viatge entre Barcelona i les capitals de comarca. Es planteja una variant per a la línia que va de Barcelona a Mataró, i el desdoblament de les línies Arenys-Blanes i Montcada-Vic, i la reforma de l’accés de rodalies a l’aeroport.
Per aconseguir-ho cal la transferència de competències sobre la xarxa de rodalies, contemplades en el nou Estatut, que han de permetre les actuacions de millora en la xarxa actual de rodalies, transferència que no s’ha de fer a qualsevol preu.
El dia 18 de gener Mas i Macias reclamaven al conjunt de la ciutadania “força política” per a CiU a les properes eleccions per aplicar “el dret a decidir dels catalans en infraestructures”. És legítim voler-ho i demanar-ho ara, però no ens
poden fer oblidar que CiU ha governat el país durant 23 anys, molts dels quals amb força comoditat i recolzant els governs estatals. Què van fer durant tot aquest temps, ultra el Pla de carreteres 1985-1995, per a les infraestructures que ara reclamen? No serà que només recorden santa Bàrbara quan trona?
Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu febrer 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada