dijous, 9 de desembre de 2010

Malalties de rics, malalties de pobres (3)

El mosquit tigre és, per ara, un enemic menor. Perillós? Per ara no. Però no hem tingut la mateixa sort amb altres malalties, o amb els seus transmissors. La SIDA*, una malaltia de pobres, un flagell per a la població d’alguns països de l’Àfrica, en els quals hi ha la sospita que el nombre d’infectats arriba ja al 40% de la població, ha anat penetrant, en els països dels rics. Primer, tot i que greu, com que afectava a col·lectius reduïts, alguns, a més hipòcritament tractats per la societat, com el col·lectiu homosexual o el col·lectiu dels drogoaddictes per via parenteral, no despertava massa interès. La magnitud de la tragèdia va anar en augment i el crit d’alerta no es va fer esperar quan la plaga començà a afectar a tothom i, mentre anaven minvant els casos de SIDA en els col·lectius dels gays i dels drogoaddictes, i en el dels usuaris dels hemoderivats, com el dels hemofílics, no parava de créixer la seva transmissió per via sexual en els heterosexuals. Les inversions milionàries, de les sempre generoses multinacionals farmacèutiques, a la recerca dels fàrmacs guaridors de la malaltia ha avançat moltíssim, tant que gairebé converteixen la SIDA en una malaltia crònica. Malgrat això, les darrers dades que conec, de desembre dels 2007 són terribles,  33,2 milions de persones infectades, de les quals 2,5 milions són menors de 15 anys. L’Àfrica subsahariana continuava essent la regió més greument afectada del món. Sort però que la malaltia va arribar als rics, als països rics, la qual cosa va permetre, com dèiem, la implicació de les indústries farmacèutiques. L’any 2007 s’estimava el nombre de morts per SIDA en 2,1 milions. Les notícies, sense ser positives, eren esperançadores gràcies a l’ús dels fàrmacs, majoritàriament en els països rics, i a les campanyes de prevenció, sobretot les campanyes que advocaven per l’ús del preservatiu, malgrat la resistència de l’església vaticana.
Altres malalties no tenen tant ressò. Són malalties bàsicament de pobres. Cada any es registren al món prop de 100 milions de casos de malària dels quals un 1% són mortals. Un milió de persones en moren cada any. Aquests malalts no tenen tanta sort, és una malaltia de pobres.


Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu abril 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada