El novembre del 1995 el 9Nou em va publicar un article L’Esquizofrènia ecològica*. Em queixava, arran d’una xerrada que es va fer a l’Esbarjo, dins la campanya contra el 4t Cinturó, de les contradiccions dels humans, perquè, observant l’auditori, hi reconeixia força ciutadans que havien escollit aquests rodals per viure-hi buscant una “qualitat de vida” que trobaven a faltar als llocs on vivien abans. Alguns, amb el temps, m’han volgut convèncer de la sostenibilitat de la seva elecció. Es diuen sostenibles i viuen, alguns en cases unifamiliars aïllades, fins i tot en una urbanització sense cap altra servei que els estrictament urbanístics, o en habitatges aïllats, i molt sovint dependents del cotxe per accedir al lloc de treball i als serveis bàsics ciutadans (escoles, sanitat, etc.). La “qualitat de vida individual” no la discuteixo pel que fa al bucolisme de l’entorn però de sostenibilitat, res de res. D’on venia la queixa? doncs que el 4t cinturó els hi passaria per davant, o a prop de casa. Han pensat però en renunciar a alguns dels vehicles que tenen alguns d’ells, o els ciutadans en general, per no fer necessària aquesta construcció? Han pensat en l’ús del transport públic? Han passat deu anys i el tema revifa.
El reconeixement de la llibertat per exercir els drets, en aquest cas d’elecció de residència, no és fàcil d’entendre quan els drets dels uns acaben perjudicant els drets dels altres i fins i tot a ells mateixos a llarg termini. Ningú no està disposat a renunciar a res. Com que ho puc fer i com que m’ho puc permetre, ho faig.
Més mobilitat igual a més combustible. Més combustible igual a més producció de CO2. Més CO2 igual a més efecte hivernacle, més escalfament de l’atmosfera i canvi climàtic, més desertificació. Més mobilitat igual a més necessitat de vials. Més ocupació del sòl per habitatges amb jardí igual a més consum de sòl i més consum d’aigua per al reg. Habitatges amb piscina igual a més consum d’aigua. Aire condicionat, assecadores, per millorar les condicions de vida, igual a més consum elèctric. Rentaplats i rentavaixelles més consum elèctric i d’aigua. Més consum elèctric igual a més necessitat de producció d’energia elèctrica el que vol dir o més centrals nuclears o tèrmiques, o buidar d’aigua els embassaments per produir-ne, o més parcs eòlics, etc. Més consum d’aigua igual a fer necessaris els transvasaments, quan realment el que caldria és una nova política de l’aigua.
No volem renunciar a les comoditats que ens ofereix la tecnologia, però tampoc no volem ni parcs eòlics que fereixen els paisatges o que maten els ocells, ni les grans xarxes de distribució d’energia elèctrica, ni els grans eixos viaris per encabir-hi els cotxes, als quals tampoc no volem renunciar, ni els transvasaments, ni les presons, etc. o, si els volem, els volem a casa d’un altre. Els beneficis els volem, els inconvenients no si ens afecten directament. En són exemples les polèmiques sobre l’eix de Bracons, les presons de la Segarra, de Vilatorrada o de Tàrrega, o la línia elèctrica Sentmenat-França per l’Empordà o pel Ripollès. Es barregen posicions individuals amb raons estructurals relacionades amb la competitivitat i la identitat del territori de cada comarca o municipi. Cal canviar individualment per canviar col·lectivament.
Això vol temps però l’administració no el té. Ha de decidir ara encara que sigui, sovint, en contra dels col·lectius ciutadans contradictoris, que volen i dolen.
Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu juliol 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada