Un problema del medi natural ha estat, i és, la tant negativa ocupació del territori, de la segona meitat del segle XX, per les urbanitzacions conegudes com de segona residència que han acabat esdevenint primeres residències. Escampades per la geografia catalana,
ocupen gran part del territori fins i tot zones boscoses i humides. La seva legalització ha estat complicada però el problema dels equipaments i de la mobilitat, sovint, resten pendents de solució. Els problemes de mobilitat, lluny de solucionar-se, s’agreugen contínuament. Ara cal afegir-hi un altre factor. El preu del sòl és pels núvols. Per trobar un habitatge a un preu digne cal anar a 70 km de Barcelona, i el radi no para de créixer. Els ciutadans de Barcelona i de les ciutats de la seva conurbació troben millors habitatges, millors preus i millor qualitat de vida en general, cada cop més lluny. Les millores es prioritzen a la mobilitat i converteixen, sovint, els municipis en municipis dormitori. Una vegada es torna a la realitat del dia a dia, i s’analitza la situació objectivament, sorgeixen els problemes: es troben a faltar serveis o, si es tenen, són lluny i cal l’ús de mitjans de transport per rebre’ls.
Aquesta necessitat de moure’s ha significat un augment en l’ús dels sistemes de transport privat, ja prou plens, i el col·lapse dels de transport públic. Només cal recordar la campanya de finals de l’any passat amb l’acció reivindicativa:
NO AL QUART CINTURÓ. MÉS I MILLORS TRENS!!! Llaunes de sardines per als usuaris de RENFE. Si viatgen com a sardines, mereixen un reconeixement.
La Campanya Contra el Quart Cinturó va repartir, entre els usuaris de la xarxa de rodalies de RENFE, unes 500 llaunes de sardines per denunciar com viatgen cada dia, a diferència dels usuaris del vehicle privat. Les imatges dels vagons de tren plens a vessar i de les carreteres col·lapsades de cotxes amb un únic ocupant (excepte honroses excepcions) són clares.
L’elecció, si tenim en compte la sostenibilitat, és clara. Transport públic. Semblaria lògic que les prioritats d’inversions de les administracions públiques fossin dirigides en aquest sentit. I sembla que així serà, al menys en part, quan s’ha presentat la línia de tren orbital que, a mena de 4t Cinturó ferroviari, millorarà la comunicació amb transport públic del grup de ciutats de l’Arc Metropolità de Barcelona, amb ciutats com Mataró, Vilanova i la
Geltrú, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell o Vilafranca del Penedès, que van impulsar bona part de la indústria a Catalunya i que tenen la responsabilitat de reactivar l’economia en els pròxims anys. Part d’aquesta línia ja és construïda però no vull imaginar-me la ferida que farà al ja malmès territori. El pitjor de tot és que, sent com és necessària, no serà suficient i caldrà seguir pensant en el 4t Cinturó d’asfalt. Haurem d’avaluar l’impacte de tot plegat.
Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu març 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada