divendres, 17 de desembre de 2010

La bóta de sant Ferriol ja no raja

Thomas Robert Malthus
Acabem de passar una altra campanya electoral. Els discursos es mantenen. N’hi ha que no volen reconèixer la realitat. No crec que sigui possible reduir els impostos i augmentar les inversions si aquestes mesures no van acompanyades de la reducció dels serveis que es donen a la ciutadania. Però és que en la situació actual, de crisi econòmica global, no hi ha mesures miraculoses. Les receptes econòmiques tradicionals estan tocant fons. El capitalisme no sembla que pugui donar sortida a la situació actual. La producció per la producció, el creixement desmesurat, no és possible. La bóta de Sant Ferriol* ja no raja, si mai havia rajat. No es poden generar coses del no res i és el que està passant amb les matèries primeres i amb els aliments. Cada vegada som més i cada vegada hi ha menys per repartir.
Ja ho va predir, el segle XVIII, l’economista i demògraf anglès Robert Malthus. El 1798 publicà l’Assaig sobre la població on deia que la població humana estava abocada a la pobresa i l'extinció. Bassava les seves prediccions en que la població creix en progressió geomètrica  mentre que els recursos alimentaris ho fan en progressió aritmètica la qual cosa ens portaria al moment en el qual la població no tindria prou recursos per subsistir i es produiria la que s’anomenà catàstrofe maltusiana.
L’any 1972, a l’informe Els límits al creixement encarregat a l’Institut Tecnològic de Massachusetts pel Club de Roma, una organització formada** per científics, economistes, polítics, caps d'estat, i fins i tot associacions internacionals, s’arribava a la conclusió que si l'increment de la població mundial, la industrialització, la contaminació, la producció d'aliments i l'explotació dels recursos naturals es mantenia sense variació, s’arribaria als límits absoluts de creixement els propers cent anys. Aquest estudi va ser revisat 20 anys després i es va dir que la humanitat ja havia superat la capacitat de càrrega del planeta per sostenir la seva població. A la darrera revisió, feta el 2004, la conclusió és que no hi pot haver un creixement de la població, de l’economia i de la indústria il·limitat en un planeta de recursos limitats.
El Club de Roma difícilment podrà ser titllat de ser d’esquerres. En els discursos es pot voler ser positiu però no reconèixer la realitat és una forma clara d’enganyar la ciutadania.

*La llegenda de Sant Ferriol
http://emilicasademont.blogspot.com/2010/09/la-bota-de-sant-ferriol.html

 
**Membres del Capítulo español del Club de Roma http://www.clubderoma.net/cecor_miembros_index.php

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu desembre 2010





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada