Descontrol urbanístic

Aguadulce (Almeria) a finals del 2007 publicada a l'Ideal

El sòl i la urbanització del sòl han centrat aquests darrers dies el debat dels mitjans de comunicació i han generat la preocupació de la ciutadania. És veritat que aquesta preocupació sovint és parcial i tendenciosa però genera adhesions d’aquells aparentment menys sensibles als problemes del territori. Cardedeu n’és un bon exemple. Sovint he dit i repeteixo que molts cardedeuencs diuen que ara no els agrada com està quedant Cardedeu.

És ben cert que el Cardedeu de fa 50 anys, quan tots ens coneixíem, diuen, aquest no tornarà. Però cal també analitzar què passa i per què passa. Aquests arguments que acabo d’escriure me’ls han tornat a fer uns CDTV (cardedeuencs de tota la vida) al voltant de les parades de llibres per Sant Jordi. No vaig gosar dir-los que per què no ho havien comentat amb els propietaris, també CDTV, que s’han venut el solars en els quals s’han construït, o es construiran, pisos.

Pel que fa als temes urbanístics, la democràcia començà amb una llei del sòl, de l’any 1975, del final de la dictadura, que volia posar ordre al sector. L’any 1992, ja en democràcia, l’antiga llei del sòl es va refondre amb la llei del règim urbanístic i de valoracions del sòl. En fou el promotor el aleshores ministre d’obres públiques i transports Josep Borrell. Era un text amb moltes normes, tantes que va ser molt criticat per algunes comunitats autònomes, entre elles Catalunya, perquè limitava les seves competències, la qual cosa, tot i ser certa, no exclou que fossin necessàries.

L’any 1996, el partit popular (PP), poc temps després d’haver pres possessió del govern, aprovà un Reial Decret-Llei de mesures lliberalitzadores en matèria de sòl de les quals la més destacable, o una de les conseqüències que se’n derivaven, era que tot el sòl es declarava urbanitzable, tant el programat com el no programat, llevat d’aquell sòl que no s’hagués declarat expressament com a no urbanitzable, però sempre i quan aquesta declaració fos degudament justificada, com per exemple pels seus valors ecològics.

A l’exposició de motius d’aquest Reial Decret es deia que es prenien aquestes mesures per la situació del mercat del sòl i de l’habitatge, per aconseguir incrementar l’oferta de sòl amb la finalitat d’abaratir el sòl disponible, i a més, per simplificar els procediments administratius, la paperassa que en diem vulgarment, i escurçar-ne, així, els terminis. Tot plegat amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’habitatge. També s’hi establia un procediment més senzill per a la promoció del sòl que el planejament ja hagués qualificat com a urbanitzable no programat. Com s’ha pogut comprovar cap dels objectius s’ha assolit però si que hem vist que se n’han assolit d’altres. A qui pot estranyar que, majoritàriament a les comunitats governades pel PP, i amb evident mercat (costa mediterrània), hagi passat el que ha passat?

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu maig 2006