Societat Catalana d'anellament * |
L’any 1899 un mestre danès, Hans Christian Cornelius Mortensen volia saber on anaven i d’on venien els estornells que de manera regular observava des de la finestra de casa seva. Per saber-ho va marcar 164 estornells amb una anella de zenc a la pota, una idea que se li va ocórrer en saber que, cap el 1830, el baró holandès van der Heyden, havia marcat una llocada d’ànecs i d’oques amb un collaret de llautó. El1900 Mortensen va rebre les primeres notícies, havien trobat dos estornells, un a Holanda i l’altre a Noruega. Aquest és el modest inici de l’anellament científic que es va generalitzar el 1927 quan la tècnica fou acceptada per 17 països europeus després de no poques discussions entre els naturalistes defensors i detractors.
L'anellament científic d'ocells és una tècnica basada en el marcatge individual amb una anella d’alumini al voltant de la pota de l’animal. Cada anella du gravat un número, que permet reconèixer individualment l'ocell, i un remitent, com l'adreça postal d'una institució científica o una referència web. Aquesta inscripció facilita la tramitació de la informació en una possible recaptura.
Per anellar cal capturar els ocells, la qual cosa es fa, per personal qualificat i autoritzat, mitjançant unes xarxes anomenades japoneses. Feta la captura es procedeix a l’anellament i a continuació s’allibera l’animal. La recaptura de l’ocell o la seva recuperació un cop mort ens informarà sobre la seva biologia i especialment sobre els seus desplaçaments la qual cosa té molt d’interès en els ocells migratoris car ens permet definir les rutes migratòries així com les seves àrees de descans.
Dimecres 19 de novembre, dos experts anelladors, 60 alumnes de l’ESO i els seus professors, vàrem fer una sessió d’anellament al voltant de Cal Ros a Sant Hilari. Vàrem poder citar 44 espècies, algunes per observació directa, altres pel seu cant. Va ser un dia radiant de tardor, propi de l’estiuet de sant Martí, que ens va permetre, a més a més, observar en directe l’anellament de 40 ocells i l’explicació de les característiques de cadascun d’ells: esparver vulgar, mallerenga cuallarga (3), raspinell vulgar, sit negre (3), pit-roig (8), pinsà vulgar (7), mallerenga blava, mallerenga emplomallada (4), mallerenga carbonera (8), mosquiter comú, picot verd, tallarol capnegre i tord comú.
Ara només ens resta esperar notícies d’aquests 40 “cardedeuencs” voladors.
Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu desembre 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada