dimarts, 21 de desembre de 2010

Catalunya un país petit, muntanyós i boscós

Podem afirmar que Catalunya, amb només 31 895 km2 és un país petit, com també ho són, de petits, Albània 28 748 km2, Bèlgica 30 528 km2, els Països baixos 41 863 km2, o Suïssa 41 284 km2. Ser un país petit no ha impedit, per bé o per mal, la seva contribució a fer l’Europa que ara tenim ens agradi o no ens agradi. Però el que més podem destacar del nostre país és que malgrat les reduïdes dimensions presenta una varietat extraordinària d’ambients la qual cosa ha permès tenir una flora i una fauna d’una gran diversitat. Tenim més espècies en el nostre territori que un gran país com la Gran Bretanya 244 110 km2.
La principal causa que explica la gran biodiversitat és el seu relleu i la diversitat de climes. I és que Catalunya és un país muntanyós. L’altitud mitjana és de 700 m mentre que l’altitud d’altres països més grans, com la de França 543 965 km2 és de 324 m o la de l’estat espanyol 504 783 km2 és de 660 m.
Dels 3143 metres d’altitud de la Pica d’Estats al Pirineu, fins al Delta de l’Ebre, hi senyoregen serralades, muntanyes i turons. Un 75% de la superfície és ocupada per muntanyes i altiplans.
Les planes es limiten a l’Empordà, l’Urgell i més tímidament a la Depressió Prelitoral, on es troben, els Vallesos.
A finals del mes passat (setembre) es va fer el 2n Congrés Forestal Català, a Tarragona, per analitzar la situació del sector forestal, que no ha millorat, econòmicament, en els últims anys, ja que els preus de la fusta continuen baixant, i pel repte que suposa l’ús de la biomassa com a combustible. L’anàlisi no va ser del tot dolenta. Les dades del darrer Inventario Forestal Nacional (IFN-3), del 2000-2001 que elabora el Ministerio de Medio Ambiente, indiquen
que, en dades brutes, la superfície arbrada ha passat d’1.394.074 hectàrees a l’IFN-2, del 1989-1990, fins a 1.626.212 a l’IFN-3, amb un increment del 17%, i la biomassa arbòria a Catalunya ha passat de 80.040.743 metres cúbics a l’IFN-2 fins a 118.287.963 metres cúbics a l’IFN del 2006, un increment del 48%. La biomassa és la quantitat de matèria viva produïda en un àrea determinada de superfície terrestre.
La situació és força estable a les demarcacions de Barcelona i Girona (amb augments o pèrdues inferiors a l’1%), mentre que a Lleida i Tarragona l’augment de la superfície forestal és d’entre un 3 i un 6% durant el mateix període. Les causes són l’abandonament rural i la naturalització del paisatge, per la recuperació de la superfície forestal en principi desarborada que és envaïda per vegetació arborescent.
L’espècie forestal més important a Catalunya és el pi roig (Pinus sylvestris), que ha incrementat la seva quantitat de biomassa en un 53%. El pi roig no és exigent pel que fa al tipus de sòls.
Prefereix àrees amb precipitacions superiors als 600 mm encara que viu bé en zones amb precipitacions de fins a 400 mm. És resistent a gelades, vents i nevades i el trobem normalment entre els 1.000 i 2.000 m amb l’òptim als 1.500 m tot i que el podem trobar a menys altitud com és el cas de la nostra comarca on el podem trobar entre Sant Quirze de Safaja i Castellterçol a 650 m.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu octubre 2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada