dilluns, 20 de desembre de 2010

Aclariments sobre models de creixement

  Exemple del que alguns anomenen suburbialització
És convenient saber en quin marc ens estem movent quan volem opinar de temes que ens afecten a tots. Tothom té opinió i és bo que l’opinió es pugui expressar amb llibertat. Potser el que cal és que, quan s’exerceix la llibertat d’opinió, sigui realment així exercida lliurement i no amb la voluntat de tergiversar les coses, d’intoxicar o d’intentar desacreditar els altres fent servir arguments falsos.
Quan em pregunten quin Cardedeu és el que m’agrada, sempre penso amb el Cardedeu de les nits de jazz o el Cardedeu progressista. Eren altres temps i érem menys. canvià el sistema polític, i s’havien d’arreglar moltes coses. Els anys seixanta foren un campi qui pugui i les urbanitzacions, fetes de qualsevol manera, devoraren el territori S’havia de fer un Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), per ordenar-lo, i així es va fer. Els criteris però no eren els actuals, llavors, com ara, el sector immobiliari sembla que és el que dóna més guanys. Sempre i quan les operacions immobiliàries s’ajustin a dret, res a dir. Opinar tot el que es vulgui, però res més, i si es creu que no s’ajusten a dret que es denunciïn. Ara hi ha qui parla de l’illa de l’especulació per referir-se a la zona de les fàbriques de Can Borràs (La Hilandera), de la Intermas o la de la Tèxtil Rase. Aquestes finques són qualificades en el Pla General d’Ordenació, aprovat el 1 984 i avui vigent, i no modificat, com a zones de transformació d’ús. Els aprofitaments urbanístics són els que corresponen, així com les cessions que, sempre, excedeixen els estàndards.
El resum és el següent:
Tothom que interpreti les dades com vulgui. Però el que és obvi és que no s’ha augmentat l’edificabilitat un 40%, ni que hi ha hagut cap modificació del PGOU que ho fes possible, com diu un dels intoxicadors. Amb les mateixes dades es podien haver fet edificis alineats a vial amb voreres ridícules, com s’havia fet a d’altres actuacions urbanístiques a Cardedeu (per exemple a la plaça Francesc Macià).
Per altra banda considerar que els pisos que s’estan fent ara a Cardedeu, en la zona abans esmentada, són una suburbialització només es pot entendre si ho diu el qui ho diu. Encara és més sorprenent que defensi la ciutat jardí, qui ha enderrocat la seva caseta amb jardí i hi ha fet pisos, fins i tot més alts que els que es fan ara a la zona abans dita, o qui va permetre la destrucció del jardí de Can Llibre, també per fer-hi pisos.
Sovint, els mateixos que no volen fer de Cardedeu una ciutat dormitori tampoc no volen que hi hagi indústria, o els qui volen que hi predomini l’edificació estil ciutat jardí, i alhora demanen habitatges econòmics perquè els fills no hagin de
marxar, o els qui, ben aposentats, ara reclamen limitar el creixement de la població, o els qui havent edificat pisos a les seves finques (ells o els seus pares), ara reclamen zones verdes.
Quan vaig venir a Cardedeu hi havia 7000 habitants, ara, aviat, en serem 14 000. En aquests 25 anys només 7 han estat fins ara de govern de progrés.
Cal una revisió del PGOU que permeti aturar el desenvolupament urbanístic si no es poden garantir els serveis i si no es disposa dels equipaments que cal donar a la població. La nova llei d’urbanisme, que entrà en vigor el 21 de juny de 2002, contempla que els ajuntaments puguin incloure en el planejament general un programa d’actuació urbanística municipal (PAUM) que determini el grau màxim d’exercici de competències urbanístiques en matèria de planejament derivat i d’instruments de política de sòl i d’habitatge. Els programes són, per damunt de tot, el marc de concertació de polítiques de sòl i d’habitatge entre la Generalitat i els ajuntaments. Els programes donen prioritat a les actuacions o, fins i tot, les concreten; poden delimitar sectors de sòl urbanitzable i alterar els sectors ja delimitats, incloure-hi sistemes generals i definir les reserves de terrenys de possible adquisició per a constituir o ampliar el patrimoni municipal de sòl.
Confiem que el nou planejament i el programa d’actuació urbanística municipal ens permetin redreçar el nostre municipi i que un nou govern català redreci el país per què no ens trobem mai més amb un polígon industrial, com el que es volia fer a Cànoves, o amb una urbanització-golf com la de Vilalba, i que finalment es produeixi el reequilibri territorial.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu desembre 2002

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada