Territoris invisibles

Els nivells d’estudi de la Natura són molt diversos. Els investigadors s’encarreguen de fixar els límits del camp a estudiar. Avui ens endinsem en els espais microscòpics. Parlarem de territoris, però de territoris colonitzats per microorganismes.

Els microorganismes són arreu però no els veiem, i això que n’hi ha. La biòloga Lynn Margulis, professora del Departament de Geociències a la Universitat de Massachussets, diu en un dels seus llibres “en una cullerada de terra de jardí hi ha prop de deu mil milions de bacteris (10¹⁰)” i més endavant “el nombre total de bacteris de la nostra boca supera el nombre d’humans que hi ha hagut a la Terra des dels seus orígens”.

En parlar de microorganismes em ve al cap el darrer premi Nobel de Medicina, el del 2005, que fou atorgat als australians Barry J. Marshall i J. Robin Warren pel seu descobriment del bacteri Helicobacter pylori. Es tracta d’un bacteri que es troba a la mucosa de la paret de l’estómac dels humans.

La importància del descobriment rau, però, en què la presència del bacteri s’associa a malalties digestives com la gastritis crònica activa o l’úlcera gastroduodenal. Més transcendent ha estat la seva declaració, el 1994, d’agent carcinogen tipus 1 (provat), per part de la IARC (grup d’estudi del càncer de l’Organització Mundial de la Salut).

Per tant el descobriment del bacteri ha permès anar més enllà que la simple descripció d’una nova espècie. Ha permès el tractament de malalties que en alguns casos acabaven esdevenint canceroses. La curació, però, d’aquestes malalties, malgrat ser provocades per bacteris, va més enllà de l’ús d’antibiòtics. El tractament amb antibiòtics pot crear bacteris resistents per la qual cosa la recerca va en la línia de trobar una vacuna, la millor solució sí, com diuen els estudis, el bacteri Helicobacter pylori afecta el 50 % de la població mundial.

Però que no serveixi tot el que he dit fins ara per pensar que els microorganismes són perjudicials, que sí, que n’hi ha que ho són. Pensem en els que ens proporcionen la cervesa o el vi, o en els que fan els antibiòtics, o en els que degraden la ingent quantitat de residus orgànics que produïm diàriament.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu juny 2006