Camp cobert de ravenissa blanca el mes de gener
Hi
ha molts factors que determinen quines plantes creixen en un determinat lloc,
com la temperatura, la humitat, la llum o el sòl.
El
matabou o l’herba de Sant Joan són força resistents a l’eixut mentre que al costat
dels rius es desenvolupa la vegetació de ribera, que no trobarem enlloc més, sempre
amb el mateix ordre, segons la necessitat d’aigua: el vern i el gatell
pràcticament toquen l’aigua, a continuació el freixe i l’àlber i finalment l’om,
el més allunyat, però amb aigua a poca fondària.
Hi
ha plantes que necessiten estar en llocs ben assolellats, com el romaní, la
farigola o l’espígol, mentre d’altres necessiten llocs ombrívols, com
l’esparreguera, el bruc o el galzeran.
El
sòl i la presència de determinats nutrients o la seva acidesa també són
determinants. L’alzina surera o el bruc boal, per exemple, necessiten sòls
àcids, són espècies silicícoles, mentre que el bruc d’hivern i l’estepa blanca
prefereixen sòls calcaris, són calcícoles.
La
floració es produeix per factors interns de les plantes (hormonals i nutritius)
i també per alguns dels factors comentats.
A
primers d’any, passades les festes de Nadal, en veure florir algunes plantes,
comencen els comentaris com “ja arriba la primavera” quan no portem ni un mes
d’hivern i encara en falten dos per la primavera.
A
Cardedeu no és estrany que a finals de desembre, principis de gener, floreixin
les mimoses o els ametllers, tot i que és més normal que ho facin a finals de
gener principis de febrer. També és normal veure florits el romaní, la gatosa,
el marfull o la ravenissa blanca i no per això som a la primavera. La gran florida
es produeix després de les primeres tempestes primaverals i de l’augment de les
temperatures del mes de març quan ja s’allarga el dia i encara fresqueja per
les nits. I seguirem veient força plantes florides fins acabar l’estiu. Entrada
la tardor, a l’octubre, la floració de la bruguerola, i de la gatosa i del bruc
d’hivern, que poden estar florint fins el desembre, tanquen el cicle anual.
Text publicat a la
revista El Nas de Cardedeu abril 2017
