dijous, 10 d’octubre del 2019

Entrem al Novacè amb esperança


James Lovelock el 2005

The original uploader was Bruno Comby at English Wikipedia. - Transferred from en.wikipedia to Commons. CC BY-SA 1.0

El 4 de juliol es posava a la venda el llibre Novacene. The Coming Age of Hyperintelligence del científic anglès James Lovelock que el 26 de juliol va fer 100 anys. En un moment que només sentim que l’apocalipsi és a punt d’arribar, i no sense motius, Lovelock dona una visió certament optimista de cara al futur, una època en què humans i intel·ligència artificial ajudaran la Terra a sobreviure. Lovelockc, químic de formació, Doctor en Medicina, que ha treballat a les universitat de Yale i de Harvard i a la NASA, es va fer mundialment famós el 1979 per ser el creador de la hipòtesi Gaia que havia creat deu anys abans. Aquesta hipòtesi, científicament ben argumentada, va generar controvèrsia perquè considera que l’atmosfera terrestre ha estat creada, i es manté, gràcies als éssers vius i que a la vegada, la Terra és un  superorganisme” que és capaç d’autoregular-se, com els éssers vius. S’autoregula, es manté a ella mateixa, s’encarrega de la seva pròpia supervivència. Els gaians, els éssers vius, principalment els microorganismes, s’han encarregat de fer l’atmosfera tal i com la coneixem, ben diferent de les atmosferes dels planetes veïns Mart i Venus, tant pel que fa a la seva composició com a la seva temperatura.
En aquest nou llibre considera que estem deixant enrere l’ Antropocé (l'era en què l'activitat dels humans ha tingut, i té, grans efectes sobre el planeta), i que estem entrant en una nova era, el Novacè, en què la hiperintel·ligència, la intel·ligència artificial, crearà sistemes que pensaran 10000 vegades més ràpid que nosaltres i tindran cura de nosaltres, com ara nosaltres tenim cura d’animals i  plantes, i no ho farà de manera negativa, com s’explica en algunes obres de ciència ficció ”el planeta, els humans, sotmesos a les màquines”, perquè aquestes màquines seran tan dependents de la salut del planeta com nosaltres mateixos. Ens necessitarem. Som a temps de reparar la situació si ens hi posem, i es cosa de tots.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu setembre 2019