Estornell negre (Sturnus unicolor)
Gaig (Garrulus glandarius)
No, no hem pogut resoldre l'enigma. Una vegada acabades les cireres, fossin merles* o estornells**, no els han tornat a veure, però, a la plaça de la Pubilla, al barri de la Granada, quan escric això, hi ha una morera, granada, això és plena de móres, que rep la visita continuada d'estornells negres***. L'any passat però no hi eren. Què està passant? La distribució de les espècies en el territori, i en el temps, està canviant. Alguna cosa hi té a veure el canvi climàtic, però no ens deixa de sorprendre el comportament propi dels animals, en aquest cas el dels ocells, que també canvia sense que es pugui explicar pel canvi climàtic.
Reprenent la conversa amb els amics, que si merles, que si estornells, m’expliquen una observació, la presència del gaig en un hort, molt a prop de la plaça de la Pubilla. No m’estranya. M’explico. Una tarda, en acabar la feina, érem xerrant amb uns companys, a la plaça, que veig passar un gaig, com una exhalació, que s’entafora a la capçada d’una petita alzina. Primer vaig pensar que m’havia equivocat, però al cap d’una estona el veig sortir de la capçada com si no hagués passar res. I què té d’estrany? Sempre expliquem que el gaig**** (Garrulus glandarius), un ocell de la família dels còrvids, de forma força semblant a la garsa, és el vigilant del bosc. Quan hi entrem llença el seu crit d’alerta, un reclam sorollós, anunciant als altres pobladors que un intrús ha entrat a casa seva. Expliquen que, en la fugida d’Egipte, quan la mare i el nen Jesús, s’havien amagat per passar desapercebuts als soldats, un gaig en delatà la seva presència, i Maria li va llençar una maledicció: “Gaig ets, gaig seràs i per més que mengis no t’engreixaràs”, la qual cosa diuen que explica perquè és un animal tant poc apreciat pels caçadors car té molta ploma i poca carn. Ara, el gaig, sembla que s’ha tornat urbà o suburbà.
Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu juliol 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada