Sortosament els problemes del medi ambient ocupen, cada vegada més, bona part de les nostres vides. La contaminació atmosfèrica, la sequera, la producció d’energia elèctrica, la conservació del territori... són temes habituals. Ara toca parlar dels boscos. Després d’unes tardor, hivern i primavera generoses en precipitacions, ens fa por l’estiu. Els nostres boscos ben regats han vist com hi rebrotaven amb generositat totes i cadascuna de les seves plantes. Aquesta biomassa que probablement es tornarà eixuta, amb l’entrada de la calor, crema molt bé i constitueix la matèria primera dels incendis forestals. També cal afegir-hi les brancades i arbres caiguts amb les nevades.
Si en el nostre país, la política agrària ha estat més aviat limitada, la política forestal més o menys. Els boscos, perdut el seu interès econòmic com a font de combustibles davant dels combustibles fòssils (carbons, petroli, gas natural), han restat abandonats i ha calgut redreçar la política forestal perquè, a més, la superfície forestal ha augmentat per l’abandó de molts conreus.
La iniciativa privada, però fonamentalment la iniciativa pública, l’administració, i les directives europees han permès una gestió dels boscos que es pretén sostenible. I és així que, des del Departament de Medi Ambient, la Generalitat dóna ajuts per a la gestió forestal sostenible: tractament de restes de vora de via, tallada selectiva, estassada de sotabosc, construcció de vials per a la gestió forestal sostenible, desembosc de biomassa, plantacions, aclarida selectiva o de millora, aclarida de plançons o selecció de tanys...
Aviat es farà pública la concessió d’aquests ajuts, n’hi ha d’altres, corresponents a l’any 2010. Els del 2009 van ser de 6 milions d’euros, gairebé 1000 milions de les antigues pessetes. Lluny queda l’acudit de l’humorista Perich, Cuando un bosque se quema algo suyo se quema Sr. Conde, que parafrasejava la campanya oficial de prevenció d’incendis de l’ICONA, Instituto para la Conservación de la Naturaleza, de principis dels 70, Cuando el monte se quema algo suyo se quema, que en l’España latifundista, d’ara i d’abans, tenia nassos. Aquí la propietat forestal està més fragmentada però vistos els diners que l’administració hi inverteix potser si que caldrà considerar els boscos com a nostres, malgrat la proliferació de rètols privant-ne el pas o prohibint que s’hi busquin bolets. En realitat de qui són els boscos? De qui és el sòl?
Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu juliol 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada