dilluns, 27 de desembre de 2010

La petjada ecològica


Si en parlar de pressupostos hem de ser solidaris amb altres territoris, quan parlem ecològicament també. I tant en un cas, com en l’altre, som extraordinàriament insolidaris. Per poder viure com vivim ho fem, sense tenir-ne consciència, amb l’ús dels recursos que correspondrien, solidàriament, als habitants d’altres territoris.
La petjada és el rastre, el senyal que deixa al terra un animal després de passar-hi. Els humans, amb les nostres activitats, deixem la nostra petjada tant a nivell local com a nivell global. És el que s’anomena la petjada ecològica*. És l’àrea que correspon al sòl productiu (conreus, pastures, boscos o ecosistema aquàtic) necessària per produir els recursos utilitzats i per assimilar els residus produïts per la població. És per això que, per calcular la petjada, es consideren el consum d’aliments, el consum energètic, els hàbits de mobilitat, la despesa en béns i serveis i la generació de residus.
El maig del 2003 es va fer pública la llista d’indicadors de sostenibilitat que havien de considerar els països de la Unió Europea per detectar avenços o retrocessos en la sostenibilitat tant a nivell local, autonòmic o estatal. Un d’aquests indicadors és la petjada ecològica. L’abril passat l’Ajuntament de Granollers va fer pública la superfície ecològicament productiva corresponent a cada granollerí o granollerina. Era de 5.76 hectàrees per habitant. Decebedor. Els habitants de Granollers necessiten un municipi 200 vegades més gran per poder satisfer totes les seves necessitats.
Si considerem els usos i costums dels cardedeuencs i cardedeuenques similars als de Granollers, la petjada ecològica col·lectiva, aquí, és aproximadament de 86400 hectàrees. Ens caldria un municipi 67 vegades més gran que el nostre.
Càlculs realitzats ens indiquen que els països rics consumim, de mitjana, tres vegades el que ens correspondria si repartíssim equitativament els recursos mundials. Els països rics ens aprofitem de la capacitat de càrrega de la resta augmentant la petjada ecològica. És urgent reequilibrar consums i produccions si no volem superar els límits del creixement.
S’entén la necessitat de reequilibrar el territori?

* Un càlcul aproximat de la petjada ecològica individual el podem fer a:

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu desembre 2004

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada