Estar tocat del bolet

La tardor, però també la primavera, són les principals estacions per anar a buscar bolets. Els bolets, el terme emprat per anomenar els aparells reproductors d’alguns fongs, desperten en certes cultures una profunda micofília (amor als bolets) gastronòmica, com passa amb les cultures basca i catalana, que porta als boscos per buscar bolets, a bascos i a catalans, i especialment a buscar els bolets de les espècies més estimades: ous de reig,

tòfones, la blanca i la negra, ceps, rovellons, etc.

La frase estar tocat del bolet, tot i que pugui semblar que fa referència als qui són extremadament vehements en l’afecció d’anar a buscar bolets, no té res a veure amb aquesta afecció. Diu el diccionari normatiu que estar tocat del bolet és no tenir el cap prou sa. Tot indica que la frase feta pren volada la dècada dels 50 del segle XX arran la introducció del fong del te, també conegut com a te negre. Es parlava d’ell com si fos la panacea universal. Es desconeixia quin era el seu origen però des del Japó, de la Xina i de l’Índia arribava a Europa. Es tractava d’una mescla de fongs, uns dels quals eren utilitzats per xinesos i japonesos per a la fermentació de l’arròs, i uns altres eren uns llevats associats amb alguns bacteris.

Amb tanta barreja d’organismes era difícil trobar quins principis actius eren els responsables de les seves propietats. Es deia d’ell que era el fong o la droga del miracle, o el fong de la llarga vida.

Mirat amb la distància dels anys sembla més aviat una campanya d’un agressiu publicista que recorre a unes suposades virtuts medicinals per fer una gran propaganda comercial d’una simple beguda lleugerament estimulant. Una campanya, que s’ha reproduït recentment amb uns productes lactis, que es recolzava en els estudis científics, ara d’una reconeguda Universitat.

El cas és que s’aixecà una forta polèmica entre detractors i defensors del beuratge, i mentre en un país el fong estava de moda en un altre ja se n’havien oblidat. A casa nostra es publicà un auca, de 50 vinyetes, reflex de la polèmica.

Començava per:

Un bolet de forma estranya

fa furor a tot Espanya.

Segons el dir de la gent

hauria vingut d’Orient.

I acabava:

Un psiquiatra distingit

(pobres llunàtics) ha dit

que el bolet de tanta fama

és un pura camama

i qu’ell, per moltes raons,

prefereix els rovellons.

I ademés que si això dura

i ningú no hi posa cura,

molta gent – ho diu clà i netes

tocarà del bolet.

El te negre que coneixem ara, el més corrent als Països Catalans, és un te fermentat pels enzims de les fulles i potser també per alguns microorganismes, que el fan més aromàtic i no tant astringent que el te verd.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu desembre 2007