L’administració, a través del Departament de Salut Pública, ha començat una campanya, tardana, en contra de l’ús indiscriminat dels antibiòtics. L’automedicació és un problema que ve de lluny. Es calcula al voltant d’un 65% el nombre de ciutadans i ciutadanes que prenen medicaments sense que cap metge els hi hagi receptat. Sovint els comentaris sobre els efectes benefactors d’un medicament, fets per un amic, un veí, un company de feina, una notícia a la premsa o a la televisió, porten al seu consum quan suposem que els símptomes són els mateixos que els rebuts en aquestes comunicacions informals. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) des de fa temps recomana els diferents països que tinguin cura de la prescripció d’antibiòtics, i d’altres medicaments, només pels casos en què siguin realment necessaris. Els professionals de la medicina han estat els primers en donar exemple i no és estrany veure sortir un pacient, de la consulta mèdica, remugant perquè el metge no li ha receptat res. I és que el problema és greu.
L’any 1995 la revista ASM News, el butlletí de l’Associació Americana per a la Microbiologia (ASM) publicava una carta d’uns metges noruecs que denunciaven la intoxicació de ciutadans del Regne Unit, de Suècia i de Noruega pel fet d’haver consumit enciams Iceberg, aquests enciams que semblen cols, importats de l’estat espanyol, contaminats pel bacteri Shigella sonnei, productor de la disenteria bacteriana. Fins aquí podríem pensar en un accident però això no és tot. Aquest bacteri viu en els intestins dels humans, primats i rarament dels gossos, per tant la contaminació dels enciams fou produïda pel rec amb aigües amb contaminació fecal, probablement aigües residuals domèstiques.
Es va poder demostrar que els enciams a més d’aquest bacteri en duien d’altres. Un d’aquests altres bacteris, Escherichia coli, també de la flora intestinal, que rarament produeix malalties, era resistent a tres antibiòtics cotrimoxazol, gentamicina i ciprofloxacino. Els metges noruecs alertaven del perill que els gens productors d’aquestes resistències podien transmetre-les al bacteris de la flora intestinal i fer-los insensibles als antibiòtics el dia que calgués. Els aliments contaminats fecalment poden ser per tant una font d’importació de gens productors de resistència als antibiòtics.
Les resistències però es produeixen habitualment quan es pren un antibiòtic a dosis menors o en tractaments més curts que els necessaris. Sovint, quan remeten els símptomes, es deixa de prendre l’antibiòtic i és aleshores que els bacteris que queden poden crear resistències.
La paradoxa és que, sense haver près antibiòtics, un pot tenir bacteris que en siguin resistents pel fet d’haver-ne près a través d’aliments frescos com, en aquest cas, els enciams Icebergs. I d’això es queixaven els noruecs. Amb raó.
Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu desembre 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada