dimecres, 8 de desembre de 2010

Temps de refredats


Els refredats* són habituals en aquesta època de l’any. És veritat però que ara, amb els aires condicionats, hi ha refredats tot l’any. Els refredats però són més habituals a les èpoques fredes i humides, dues condicions que afavoreixen la inflamació de la mucosa nasal i de la gola provocada, generalment, per virus, o per bacteris o per al·lèrgies.

Els pacients a l’ambulatori, o els mestres i alumnes a les escoles, esternudant o amb tos, poden contaminar l’ambient i les persones del seu voltant, de vegades de forma preocupant. Els aerosols, aquestes microgotetes que es produeixen quan tossim o esternudem, porten microbis que poden ser inhalats directament, o restar en dipòsit damunt dels mobles o del sòl, tot i que les secrecions nasals o bronquials que contaminen mans, mocadors o roba són més perilloses per al contagi.

Com hem dit alguna vegada contra els virus no hi ha res a fer. El temps i el propi cos diran la durada de la malaltia però sempre sentim a dir fórmules, infusions i preparats de tot tipus, per combatre els refredats. Sovint es tracta de preparats beguts, que realment per al que serveixen és per reduir la set, així mateix el fet de contenir aigua els fa bons perquè l’aigua ajuda a fer més fluides les secrecions nasals  i bronquials, la qual cosa facilita la seva eliminació.

Tampoc, llevat de la hidratació que ens produeix, és massa indicat prendre vitamina C o els sucs de taronja o de les fruites que en contenen, si realment el nostre nivell de vitamina C ja és el que correspon a una persona amb una dieta equilibrada. La que consumim de més la perdrem per l’orina. Però si el nostre nivell de vitamina C és baix, en alguns casos, prendre’n farà reduir el temps de durada del refredat i la freqüència a tenir-ne un altre. La resposta és molt variada i sovint no s’observa cap millora.

A la comarca són coneguts alguns preparats balsàmics, que contenen olis essencials antisèptics i tonificants de l’aparell respiratori, com els preparats amb l’oleoresina dels pins. Les àvies, per combatre la tos i la bronquitis, preparaven una infusió d’un parell de brots tendres de pi per tassa d’aigua de la qual se’n prenia una en dejú i l’altra en anar a dormir. També preparaven emplastres pectorals als quals afegien trementina per l’acció  antisèptica de les vies respiratòries.


Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu gener 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada