Merla (Turdus merula)
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
Fa uns dies uns amics m'explicaren que uns ocells, negres i amb el bec groc, es menjaven els pèsols del seu hort, i ara, a primers de maig, també es menjaven les cireres però, el que més se'ls feia estrany, és que ho feien amb un total desvergonyiment, ni s'espantaven per la presència humana. No els fem cap por. Pensaren que eren merles* (Turdus merula), perquè eren negres i tenien el bec groc. Em va semblar difícil perquè, les merles, són més boscanes, i malfiades, tot i que darrerament se les pugui veure en parcs urbans sempre que, sota dels arbres, hi hagi un bon estrat arbustiu, on solen fer-hi el niu. El meu dubte era raonable perquè hi ha uns altres ocells, força semblants, que cada vegada són més freqüents en àmbits humanitzats. Es tracta dels estornells. Hi ha dues espècies d'estornell, l'estornell vulgar** (Sturnus vulgaris) i l'estornell negre*** (Sturnus unicolor). L'estornell vulgar és de plomatge negre, molt fosc, amb reflexos iridiscents, verds i morats, a l'estiu, mentre que a l'hivern té el plomatge amb força taques blanques. El bec es groc i les potes d'un color marró rosat. L'estornell negre és molt igual per la qual cosa és fàcil confondre'ls. El negre, com el seu nom indica, és més fosc, té menys taques blanques.
El mascle de la merla (Turdus merula) és més negre i una mica més gran que els estornells, i té un anell groc al voltant dels ulls, que permet distingir-les clarament dels estornells, mentre que la femella és bruna.
L'estornell és originari de l'Europa central i del nord, i de gran part d'Àsia. Ha estat introduït a Amèrica, a Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda, convertint-se, en alguns indrets, en una autèntica plaga. L'estornell negre és originari de la part meridional de la península Ibèrica, de les Illes de Còrsega, Sardenya i Sicília i del Magrib. La seva penetració a Catalunya es produeix a partir de 1975.
Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu juny 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada