Cimera pel Clima COP25: Fracàs

El clima de la Terra ha canviat al llarg del temps de manera natural però ara segons l’IPCC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic) hi ha un 90% de probabilitats que aquests canvis siguin responsabilitat dels humans, i la causa principal l’ús dels combustibles fòssils: carbó, petroli i gas.

Fa anys, el novembre del 2006, escrivia aquí mateix “Si el canvi climàtic és una conseqüència de l’escalfament global per causes derivades de les activitats humanes, és clar que el canvi climàtic és cosa de tots però alguns tenen més responsabilitat que d’altres” i res no ha canviat per evitar que el canvi climàtic sigui cada vegada més evident. S’ha fet la Cimera pel Clima COP25 a Madrid i les conclusions no poden ser més decepcionants del que ja ho havien estat les cimeres anteriors, com la de Paris 2015 COP21, que es va vendre com a gran èxit,  i que, a l’hora de la veritat, els acords als quals es va arribar o no van ser signats o es van abandonar pels països més implicats en la carbonització del planeta. Havien calgut 20 anys de negociacions per arribar a l’acord de Paris que es volia universal i legalment vinculant: evitar que l’escalfament global fos inferior als 2º C que era la previsió d’aquells moments. A Madrid tot ha acabat amb un document on es reclama als països "més ambició climàtica" per reduir els gasos d'efecte hivernacle a partir del 2020, deixant per més endavant nous compromisos per a la descarbonització i el descens de les emissions de CO₂. Res.

Els governs, municipal, autonòmic i estatal, poden prendre mesures, com la declaració d’estat d'emergència climàtica, i fer actuacions per reduir les emissions de CO₂ a zero en un termini determinat i exercir pressió política a les administracions superiors perquè prenguin consciència de la situació de crisi ambiental existent. Però de què serviran aquestes declaracions si les mesures es prenen en comptagotes? O si les mesures resten oblidades en una calaix com va passar amb les agendes 21?

El canvi climàtic no és només una qüestió ambiental, és un afer social, econòmic, de justícia, de drets humans, i un deure moral vers les generacions futures.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu gener 2020