El clima de la Terra ha
canviat al llarg del temps de manera natural però ara segons l’IPCC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre
el Canvi Climàtic) hi ha un 90% de probabilitats que aquests canvis
siguin responsabilitat dels humans, i la causa principal l’ús dels combustibles
fòssils: carbó, petroli i gas.
Fa
anys, el novembre del 2006, escrivia aquí mateix “Si el canvi climàtic és una
conseqüència de l’escalfament global per causes derivades de les activitats
humanes, és clar que el canvi climàtic és cosa de tots però alguns tenen més
responsabilitat que d’altres” i res no ha canviat per evitar que el canvi
climàtic sigui cada vegada més evident. S’ha fet la Cimera pel Clima COP25 a
Madrid i les conclusions no poden ser més decepcionants del que ja ho havien
estat les cimeres anteriors, com la de Paris 2015 COP21, que es va vendre com a
gran èxit, i que, a l’hora de la veritat,
els acords als quals es va arribar o no van ser signats o es van abandonar pels
països més implicats en la carbonització del planeta. Havien calgut 20 anys de
negociacions per arribar a l’acord de Paris que es volia universal i legalment
vinculant: evitar que l’escalfament global fos inferior als 2º C que era la
previsió d’aquells moments. A Madrid tot ha acabat amb un document on es reclama als països
"més ambició climàtica" per reduir els gasos d'efecte hivernacle a
partir del 2020, deixant per més endavant nous compromisos per a la
descarbonització i el descens de les emissions de CO2. Res.
Els governs, municipal, autonòmic i
estatal, poden prendre mesures, com la declaració d’estat d'emergència
climàtica, i fer actuacions per reduir les emissions de CO2 a zero
en un termini determinat i exercir pressió política a les administracions
superiors perquè prenguin consciència de la situació de crisi ambiental
existent. Però de què serviran aquestes declaracions si les mesures es prenen
en comptagotes? O si les mesures resten oblidades en una calaix com va passar
amb les agendes 21?
El canvi climàtic no és només una qüestió ambiental, és un afer
social, econòmic, de justícia, de drets humans, i un deure moral vers les
generacions futures.
Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu gener 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada