Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fonts d’energia velles per al futur. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fonts d’energia velles per al futur. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de desembre del 2010

Fonts d’energia velles per al futur

Carbonera de Cànoves  
A Cànoves tornen a encendre una carbonera. Recorden una feina, el carboneig, que pràcticament s’acabà amb l’arribada de les bombones de butà. I és que el carbó d’alzina, perquè majoritàriament era d’alzina, el carbó que es feia a les carboneres, era un combustible domèstic important abans de l’aparició dels anomenats combustibles fòssils. Ara que cada vegada resten menys reserves d’aquests combustibles es torna a parlar de pràctiques oblidades, com el carboneig, o de nous usos del que s’anomena la biomassa. S’entén per biomassa el conjunt de tota la matèria orgànica dels éssers vius, animals o plantes, que acumula energia que prové de la llum solar, la qual, gràcies al procés de fotosíntesi, és aprofitada per les plantes i transformada en energia que queda acumulada a l’interior de les seves cèl·lules, aquesta energia pot ser traspassada per la cadena alimentària als animals. L’energia acumulada a la biomassa pot ser alliberada sotmetent-la a diversos processos d’aprofitament energètic. L’energia de la biomassa contribueix notablement a la millora i conservació del medi, ja que no té un impacte mediambiental significatiu, atès que el CO2 que s’allibera a l’atmosfera durant la combustió ha estat prèviament captat per les plantes, per tant, el balanç final és zero.
Reben la consideració de biomassa els productes i residus de tipus forestal, agrícola, del sector ramader (fems i purins) i agroalimentari, o la fracció orgànica dels Residus Sòlids Urbans (RSU) o els fangs generats en les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) o els olis vegetals usats per fregir. Quan es comença a parlar dels nous recursos energètics, tornen a entrar en valor els nostres boscos, força abandonats per la baixa productivitat, o els camps de conreu per fer-hi cultius energètics, bàsicament de plantes de creixement ràpid (colza, gira-sol, pollancres...) per ser utilitzades per a l’obtenció d’energia.
L’Escola de la Natura del Corredor, els Centres de Recursos pedagògics del Vallès Oriental i del Maresme, el Moviment Educatiu del Maresme i el Casal del Mestre de Granollers, organitzen unes activitats de formació per a mestres i professors anomenades esmorzars/berenars didàctics que es fan amb el, nom de Forma’t relaxadament! L’esmorzar del mes de novembre responia al nom Pinyes, suros i boscais, i anava sobre els aprofitaments forestals al Corredor. El berenar, també del novembre, i sota el mateix nom, es va fer a la Secció d’Educació Secundària de Cardedeu, el nou Institut. Un dels convidats al berenar fou Pepitu Planells, de Can Planells de Vallgorguina, bosquerol i pagès, de 91 anys, que amb el saber que dóna la pràctica ens dictà una lliçó de l’aprofitament del bosc i ens recordà els viatges i viatges de carbó que havia fet a Cardedeu per en Ninot, no recordava res més que aquest malnom.
Tot plegat em va fer venir a la memòria les colles de carboners tortosins, que venien periòdicament a fer carbó, i el traspàs l’estiu passat d’en Daniel Ferrer, tortosí dels que vingueren a fer carbó, casat i establert aquí, altra hora veí de La Granada, que enguany no podrà ser a la carbonera de Cànoves.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu febrer 2007