Els sons de la natura

 

El confinament que varem patir el 2020 ens va permetre recuperar els sons de la natura. Uns hi eren de sempre, altres es van recuperar perquè la nova situació va permetre que alguns éssers vius tornessin, o el silenci ens els fes sentir. Ara, en la nova normalitat, els sorolls ens han tornat a envair. Hem deixat de sentir alguns sons, tapats pel soroll del trànsit, o per la partida dels retornats visitants.

Rachel Carson, biòloga, va publicar, el 1960, “Primavera silenciosa” (Silent spring) un llibre de crítica ferotge, a la indústria dels pesticides, feta a partir d’una distopia, un món sense els sons de la natura, silenciada per la mort dels éssers vius deguda a l’ús dels pesticides. 

Jean Noël Rieffel, veterinari, va publicar, el 2023, “Elogi dels ocells: Diari d’un ornitòleg apassionat” (Éloge des oiseaux: Journal d’un ornithologue un peu perché), on, en un dels capítols, “El silenci dels ocells”, fa una alerta sobre la disminució del nombre d’ocells a França. Escriu que en els medis agrícoles la població ha caigut un 38% i en el medi urbà un 29%. Repassa la presència d’ocells en escenes de pel•lícules i d’altres anècdotes com l’ara prohibida tinença de caderneres en captivitat per animar les cases amb el seu cant, o com Carel Fabritius, deixeble de Rembrant i probablement mestre de Vermeer, va fer famosa la cadernera en un oli del 1654 que es pot veure a la Galeria Reial de Pintures Mauritshuis de La Haia.

He vist i sentit la cadernera des de casa del confinament del 2020 ençà, a la primavera i a principi de l’estiu. Enguany l’he vista i sentit esporàdicament no sé si espantada pel soroll o per què. Les dades diuen que la seva població minvarà a llarg termini. 

Text publicat a Instagram gener del 2025