dijous, 27 de gener del 2011

Quin Vallès volem?




Granollers–Sant Celoni–Cardedeu-Llinars van ser declarats el 1995 en el Pla Territorial General com a sistemes per reequilibrar l’espai metropolità. Sembla doncs que, malgrat les opinions dels vallesans sovint contràries a l’expansionisme urbanístic, la decisió ja era presa. El Pla de fet constatava el que ja era en marxa segons els Plans d’Ordenació Urbanística Municipals, antics o no, en general expansionistes.
Havien marcat tendència. La proposta de dividir el territori en illes metropolitanes segueix en marxa. Entre mig d’una espessa xarxa d’autopistes, caldrà sumar-hi el quart cinturó, la prolongació de l’Eix Besós-Ripoll cap el Nord, i els vials de connexió dels grans nuclis urbans.
També entre mig es reforçarà l’Anella Verda i els esquifits connectors ecològics que anunciaran la propera mort, davant la imminent ocupació urbana, d’antigues zones d’intercanvi biològic.
Fins als anys 60 només es preocupaven per les connexions ecològiques biòlegs i ecòlegs. La pèrdua progressiva de biodiversitat, la disminució del nombre d’espècies d’animals i plantes en àrees abans força poblades, provocà que a partir de la dècada dels noranta la Comunitat Econòmica Europea plantegés una sèrie d’iniciatives per fer front a la pèrdua d’espècies. És el moment que neix amb insistència la necessitat de preservar els connectors en el planejament territorial. Un bon exemple d’ampli abast n’és l’Anella Verda inclosa ara en un projecte LIFE de la Unió Europea. L’objectiu del qual és el foment de l’equilibri territorial i ambiental de la Regió Metropolitana de Barcelona i la promoció d’accions que incideixin en la vertebració del sòl no urbanitzable d’aquesta regió, formada per espais naturals i agraris periurbans, en el marc de la Xarxa de Parcs Naturals (Garraf, St. Llorenç del Munt i l’Obac, Collserola, Montseny, Montnegre, Corredor...) que gestiona la Diputació de Barcelona. El projecte es desenvolupa amb actuacions de restauració d’espais periurbans degradats que suavitzin la pressió urbanística i dignifiquin la qualitat del paisatge. Actuacions dissenyades per consolidar els espais naturals i agraris.
Quan alguns indicadors econòmics assenyalen un estancament de l’economia catalana, s’aixequen les veus d’alerta i s’analitzen les causes. Hi ha forta unanimitat en l’afirmació que una de les principals causes n’és la baixa inversió pública especialment en la construcció d’infraestructures (xarxa elèctrica, xarxa viària, ports, aeroports, línies de ferrocarril, etc.).
Com coordinar interessos de conservació del Patrimoni Natural i els econòmics? La ferida que estem veient dia a dia de les obres de construcció del TAV ens permeten suposar les que ens esperen quan s’hagi de fer realitat el quart cinturó. Semblava que a nivell comarcal ningú no el volia. Ara amb l’economia al ralentí, amb les carreteres prop del col·lapse i amb el hàbits de la ciutadania contraris a la sostenibilitat, amb una forta dependència per als desplaçaments dels mitjans privats, es fa difícil trobar arguments, que no siguin messiànics. Caldrà preguntar-nos quin país volem? Quin Vallès volem?

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu juny 2005

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada