Sembla mentida la feblesa de la memòria d'alguns polítics del nostre municipi. Després d'haver governat, pràcticament sense cap altre entrebanc, que l'haver de passar les eleccions, ara CiU i CAiS de Cardedeu ens volen fer beure a galet, com si fossin nous a la política, o potser per què pensen que els cardedeuencs i les cardedeuenques no tenim memòria. Governaren despòticament i ara volen fer gala del que no han tingut, ni quan han hagut d'estar a l'oposició. Han estat i estan intoxicant amb informació falsa, amb el desprestigi sense fonaments del contrari, i amb la tònica del tot si val. Responsabilitat cap. És hora de trencar el silenci.
La feina per a la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de Cardedeu (PGOU) s'inicià l'anterior legislatura amb l'encàrrec d'un seguit d'estudis (Pla d'Equipaments, Pla de mobilitat, Pla Especial i Catàleg del Patrimoni, Actualització de la Diagnosi ambiental i Proposta de Pla d’Acció Ambiental del municipi de Cardedeu), els quals foren a bastament criticats, o fins i tot constituïren la riota dels qui ara diuen voler un poble a la mida de les persones, el seu "redreçament". Per tant res d'improvisat ni fet cuita corrents.
L'any 1999 Cardedeu Vital, una associació de la nostra Vila, sol·licità la col·laboració de la Fundació Jaume Bofill per assajar una tècnica de participació ciutadana en la recollida de l'opinió dels cardedeuencs i cardedeuenques en temes ambientals i urbanístics. La Fundació demanà que l'acció comptés amb els vistiplau de l'Ajuntament. La voluntat de l'equip de govern, i el consens entre les forces polítiques fou total, i així s'inicià la participació ciutadana dirigida a fer la revisió del PGOU.
El desembre del 2000, 68 ciutadans de Cardedeu debateren els punts clau que caldria tenir en compte en la revisió del PGOU. La tria dels 68 participants es va fer a l’atzar, dins el padró municipal. Reberen informació de tècnics i de les entitats de la vila, i el debat es desenvolupà mitjançant la constitució de Consells ciutadans, mètode sociològic de democràcia directa, per la qual cosa es comptà amb la Fundació Jaume Bofill, que encarregà la direcció tècnica al departament d'anàlisi política de la Universitat Autònoma.
Les conclusions, que foren presentades en un acte públic a l'Esbarjo, el febrer del 2001, formaren part dels documents lliurats al equips d'urbanistes que participaren en el concurs per a la contractació de l'equip que hauria de redactar el PGOU. Resumides: els cardedeuencs i cardedeuenques volien un PGOU que permetés un creixement controlat i sostenible de la població, la revitalització del centre urbà, les millores dels vials per als vianants i ciclistes, la construcció d’equipaments, etc.
A la primavera del 2002, l'equip redactor lliurà l'avantplà. Rebé l'assentiment per part del ple de l'Ajuntament, i tot i no ser preceptiu, s'exposà al públic per un termini de dos mesos, perquè els cardedeuencs i cardedeuenques poguessin fer els suggeriments que creguessin avinents. Fruit d'aquesta exposició pública són els 45 suggeriments presentats.
L'avantplà també comptà amb una sessió pública d'exposició per part de l'equip redactor, a la Sala de les Columnes de l'Ajuntament a la qual foren convidades totes les entitats de Cardedeu i els vuit membres dels Consells Ciutadans que participaren a l'elaboració del dictamen final de la consulta ciutadana.
Ara, febrer del 2003, s'ha presentat la documentació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, nom que rep ara el PGOU arran l'entrada en vigor de la llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme de Catalunya.
Abans de Nadal es lliurà als grups polítics un CD-ROM amb la informació més important per al debat del Pla, les ordenances i els plànols i, en tornar al gener, durant la primera quinzena, es completà la informació, i a les diferents comissions informatives, ni CiU, ni CAiS han aportat cap suggeriment ni demanat cap explicació. No han mostrat cap intenció d'acostar-se al redactat del Pla i així consta a les actes. Només un tímid "els nostres tècnics l'estan estudiant". Contrasta la voluntat que ara diuen tenir, d'aconseguir major participació ciutadana, quan ells mateixos no participen en la defensa dels seus criteris on els han de defensar.
Amb la voluntat d'aconseguir el màxim consens, tres forces polítiques, ERC, ICV i PSC, acordàrem el document que finalment s'hauria d'aprovar. El document complet arribà a l'Ajuntament a la comissió informativa de l'Àrea Territorial el 10 de febrer i dos dies després es distribuí als grups polítics, per facilitar-los la feina, un nou CD-ROM amb la nova documentació. Comptat i debatut tres mesos per poder contrastar el seu criteri amb el document elaborat, sense participar del debat a partir del qual hauríem volgut arribar al consens.
Segueixen faltant a la veritat quan diuen "volem que Cardedeu segueixi sent una ciutat jardí amb espais verds", quan són ells mateixos, i el Pla, per ells aprovat, el 1984, els qui han permès la construcció d'habitatges unifamiliars en filera, on abans era ciutat jardí, al carrer Sant Josep Oriol, entre d'altres, o han fet pisos al terreny heretat, o a la mateixa finca on vivien i viuen (ara en un pis). També falten a la veritat quan diuen que es modifica el Pla, o es fan adaptacions o parracs. No s'està construint res que no sigui en el mercat ni que no fos contemplat en el vigent PGOU de 1984.
Tots aquells que lamenten que es facin pisos també han de saber que si volem un Cardedeu sostenible ha de ser amb un creixement compacte (pisos), no amb un creixement difús (ciutat jardí) devorador de sòl. Amb el ben entès que tots dos tipus d'edificació són compatibles, si el que es practica és una barreja d'usos, i no una segregació.
Per altra banda considerar els pisos que s'estan fent ara a Cardedeu, una suburbialització només es pot entendre amb la miopia intel·lectual de qui viu ancorat en el passat i no pensa en el futur.
Article publicat al 9Nou ed. Vallès Oriental el 21.03.2003
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada